Segons l'índex, els principals factors que produeixen satisfacció amb la vida de manera espontània són la salut (38% dels enquestats), la família (38%), la situació econòmica (34%) i l'àmbit laboral (33%). La vida personal (28%) i el benestar emocional (20%) són altres temes que els participants de l'informe consideren rellevants, però no el context polític i global (5%), l’habitatge (5%) i la salut mental (3%).
En aquest sentit, l'aspecte col·lectiu més important per a la satisfacció dels catalans és l'estat del sistema sanitari (8,0), seguit de la seguretat ciutadana (7,4), el medi ambient i la sostenibilitat (7,2), la situació política a Catalunya (6,8), la situació de les dones (6,7) i el sistema educatiu (6,7).
Com més ingressos, més felicitat
Així, els participants coincideixen a destacar àmpliament l'economia com l'aspecte que podria incrementar el nivell de satisfacció amb la vida. De fet, la vulnerabilitat econòmica té una especial influència en aquesta, que disminueix a mesura que ho fa el volum d’ingressos mensuals en 1,5 punts. Mentre que la gent que viu a llars que superen els 5.000 euros mensuals d'ingressos se situen en el 7,5 de felicitat, els qui no arriben a 1.000 euros es queden en el 6. A més, els qui tenen problemes per arribar a final de mes o per comprar productes per a una alimentació equilibrada no arriben al 5, mentre que els qui mai tenen aquesta vulnerabilitat passen del 7.De la mateixa manera, l'habitatge és un altre àmbit clau, ja que les persones en risc de perdre el seu habitatge o amb perill de patir un tall de subministraments energètics estan al voltant dels 4 punts de satisfacció, mentre que els qui no tenen cap problema en aquest àmbit superen el 7. I, els qui viuen en un pis propi pagat són els més satisfets, amb un 7,2, mentre que els que viuen de lloguer (6,6) o lloguer compartit (6,4) ho estan menys.
Jubilats i parelles amb fills menors, els més feliços
El grau de felicitat entre gèneres és pràcticament idèntic, mentre que per edats, els joves de 18 a 29 anys són els menys optimistes (6,5) i la satisfacció creix a mesura que passen els anys; tant és així que els més grans de 65 anys lideren el rànquing (7,2). La gent amb un nivell d'estudis alt també té major benestar que la resta.
Per col·lectius, les persones jubilades o pensionistes (7,2) són els qui tenen un nivell de felicitat més alt, seguits dels qui tenen una feina remunerada (6,9) i les persones aturades són els qui tenen un valor més baix (5,8). A més, els treballadors públics (7,2) superen lleugerament als assalariats al sector privat (6,8) i als autònoms (7,1). Quant a composicions familiars, les parelles amb almenys un dels dos membres de més de 65 anys i les parelles amb fills menors d'edat són els qui estan més a gust amb la seva vida, i els qui viuen en una llar monoparental amb un menor al càrrec són els qui ho estan menys (6,1).
Finalment, l'indicador de benestar subjectiu, que preveu més onades d'enquestes durant l'any per arribar a 10.000 persones, també mostra que la cultura i el lleure tenen un impacte positiu. Per exemple, les persones que van al cinema, a concerts o a altres activitats culturals i artístiques com a mínim un cop al mes situen el seu grau de satisfacció en més d'un 7, mentre que els qui mai hi participen es queden en, aproximadament, el 6,5. En la mateixa línia, fer esport o llegir cada dia també eleva la felicitat fins al 7,3, i no fer-ho mai la deixa en el 6,4.
Per col·lectius, les persones jubilades o pensionistes (7,2) són els qui tenen un nivell de felicitat més alt, seguits dels qui tenen una feina remunerada (6,9) i les persones aturades són els qui tenen un valor més baix (5,8). A més, els treballadors públics (7,2) superen lleugerament als assalariats al sector privat (6,8) i als autònoms (7,1). Quant a composicions familiars, les parelles amb almenys un dels dos membres de més de 65 anys i les parelles amb fills menors d'edat són els qui estan més a gust amb la seva vida, i els qui viuen en una llar monoparental amb un menor al càrrec són els qui ho estan menys (6,1).
Finalment, l'indicador de benestar subjectiu, que preveu més onades d'enquestes durant l'any per arribar a 10.000 persones, també mostra que la cultura i el lleure tenen un impacte positiu. Per exemple, les persones que van al cinema, a concerts o a altres activitats culturals i artístiques com a mínim un cop al mes situen el seu grau de satisfacció en més d'un 7, mentre que els qui mai hi participen es queden en, aproximadament, el 6,5. En la mateixa línia, fer esport o llegir cada dia també eleva la felicitat fins al 7,3, i no fer-ho mai la deixa en el 6,4.
