Estació del Nord, 6.30 hores, 25 graus centígrads. Mentre Barcelona es lleva i els viatgers més matiners busquen els trens i autobusos que els han de dur al seu destí, l'Édouard Amavi, l'Elías Olmedo i l'Aimad Bouaidi esperen davant del pavelló esportiu. Com ells, altres persones sense llar fan cua amb els carretons i les motxilles per passar cap a les dutxes. Són els "amics del carrer" de la Comunitat de Sant'Egidio que, entre altres projectes socials, impulsen DutxAmiga, una iniciativa conjunta amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per oferir dutxes i productes d'higiene bàsics un cop per setmana. Uns posen el personal i els altres, les instal·lacions.

"Pots menjar a tot arreu, però aconseguir una dutxa és molt difícil", explica l'Édouard. Després de marxar de Togo i voltar per França, Alemanya i Espanya, amb diverses campanyes agrícoles a Almeria, ara dorm pels carrers de Barcelona de manera itinerant a mesura que la policia el va fent fora. Sigui com sigui, cada dilluns a primera hora va fins a l'Estació del Nord, recull la tovallola, el sabó i el joc de roba interior que li proporcionen i entra al vestidor. Dimecres i divendres ho fa en un altre gimnàs del Raval i amb aquestes tres dutxes fa la setmana. "A l'estiu costa suportar la calor i la suor. L'espera del cap de setmana és molt dura", admet. Si bé, té clar que l'hivern és l'època més crítica i tothom busca aigua calenta de manera desesperada.

L'Elías dorm en una tenda de campanya en un assentament al costat de l'Aquàrium i també es desplaça expressament fins a l'Estació del Nord cada dilluns. Acostuma a anar-hi sol, tot i que ha explicat diverses vegades als veïns que el poden acompanyar. "Alguns tenen problemes per aixecar-se aviat per les seves circumstàncies", explica. Ell ve de l'Equador i, mentre regularitza la seva situació, treballa a mitja jornada, però el sou és insuficient per llogar una habitació. La higiene és el que més el fa patir i, quan va brut, sent "molta ansietat". Sobretot, quan ha de fer servir el transport públic. "He arribat a no anar al metge i a saltar-me entrevistes de feina per vergonya", lamenta.

"És impensable anar a una entrevista sense dutxar-se", afegeix l'Aimad, que acaba d'arribar del Marroc i dorm a l'Estació de Sants. No parla ni català ni castellà i, si vol aprendre'n, també s'haurà de tancar en una aula amb altres persones, cosa inviable sense haver satisfet prèviament les necessitats bàsiques d'higiene. Ell encara no ha viscut un hivern als carrers de Barcelona, però de moment ja ha descobert que la ciutat no és agradable a l'estiu sense un sostre o un aire condicionat. "Costa aguantar", diu mentre agafa un cafè i una magdalena cortesia de Sant'Egidio i surt a les 8.30 hores perquè es puguin destinar les instal·lacions al casal d'infants i als usuaris del gimnàs. El termòmetre ja marca 30 graus i li queda una setmana de calor fins a la pròxima dutxa.

La dutxa, una necessitat bàsica i inaccessible per a molts

Fins a 125 persones es beneficien del projecte de DutxAmiga, amb unes 1.000 dutxes anuals. El 97% són homes, que s'apropen a l'Estació del Nord des de diversos punts de Barcelona. La majoria descobreixen el servei a través d'altres de la Comunitat de Sant'Egidio, com el menjador del carrer Ataülf, al Raval; la Guia On, una guia de butxaca que recull els recursos bàsics d'ajuda a Barcelona; o les visites periòdiques dels voluntaris als punts de pernoctació. "Els coneixem i els oferim un tracte personal", explica el sagristà Manel Alonso, tot i que lamenta que el servei és insuficient i demana més recursos. "Tenim unes 2.000 persones al carrer a la ciutat que necessiten dutxar-se", reivindica. 

D'altra banda, celebra la predisposició dels voluntaris i la col·laboració de diverses empreses que els cedeix material. Per exemple, tot just acaben de rebre una transmesa de tovalloles d'un hostal amb un error d'impressió. També estan esperant la fi de la temporada turística per passar a recollir els excedents de material de diversos hotels. I, la resta, ho financen amb les donacions dels membres de la comunitat. Tot plegat, per guardar-ho en un magatzem a prop de l'Estació del Nord que visiten abans de cada dilluns.

"La convivència és molt fàcil perquè s'adapten perfectament"

Els "amics del carrer" i els usuaris del CEM Estació del Nord conviuen amb naturalitat. La majoria dels abonats ni tan sols saben que els dilluns venen persones sense sostre a dutxar-se, tot i que des del gimnàs han fet diverses comunicacions al respecte, i els que ho saben en són partidaris. La directora del centre, Laura Martín, celebra que "ho fan molt fàcil" i que "s'adapten molt bé a les necessitats de les instal·lacions". Tanmateix, subratlla que el sensellarisme és una realitat molt present al barri del Fort Pienc, amb diversos assentaments al mateix parc de l'Estació del Nord i al pont de Marina. "La convivència amb DutxAmiga és un reflex de la realitat del barri", diu.

La UFEC i la Comunitat de Sant'Egidio estan convençuts que iniciatives com la seva es podrien dur a terme a molts més espais dels que ja hi ha disponibles. "L'esport i els seus equipaments tenen una dimensió social que va més enllà de la competició i l'activitat física", defensa Gerard Esteva, president de la UFEC, que aposta per teixir aliances entre el món esportiu i el teixit social solidari per fer de les instal·lacions esportives "una eina de dignitat i d'inclusió".