Rectificar és de savis. Però rectificar la rectificació, potser no tant. Si fa menys d'un any l'Ajuntament de Barcelona anunciava l'obligada reconversió de les parades d'ocellaires de les Rambles en punts de venda de productes artesans per complir la normativa de protecció animals, fa quinze dies, el mateix alcalde de Barcelona admetia que el consistori s'havia equivocat amb la reforma. I la solució? Tirar a terra les onze les parades, incloses les sis que tenen menys de tres mesos de vida. En llenguatge políticament correcte, “esponjar” les Rambles donant-li “més espai públic per facilitar la mobilitat dels vianants”. Se salvaran, però, els quioscs i les parades de flors.
 

En pocs mesos, la fesomia d'aquest passeig històric, inspiració de molts escriptors, ha deixat enrere més de 150 anys d'història vinculada a les parades d'ocellaires. Ara, els animals, amb l'excepció de dues parades, han estat substituïts per titelles de fusta, arracades, gelats i llaminadures. I tot, per caprici de l'alcalde de la ciutat.

Un caprici que ha durat poc, perquè ben aviat, a menys que la campanya de recollida de signatures que dijous van iniciar els paradistes per aturar els designis de Jordi Hereu tingui efecte, acabarà convertit en un munt de ferralla. Hereu vol ara unes Rambles més àmplies perquè el ciutadà hi passegi. Però serà un passeig amb un paisatge basat en els quioscs i alguna parada de flors, i això sí, cotxes i autobusos a banda i banda.
 

“Us volem netejar de les Rambles”


El passat 15 de desembre, els paradistes estaven citats a l'Ajuntament amb el gerent de Mercats. “En aquella reunió només se'ns va fer una pregunta: voleu vendre les parades? Vam respondre que no. El següent va ser, per boca del gerent de Mercats, 'us volem netejar de les Rambles. Per les bones guanyareu diners, i si no, ja veurem què passa”, explica el Xavier Cuenca, portaveu del Col·lectiu d'Antics Ocellaires de les Rambles. El seu avi ja era ocellaire, i ell ha continuat amb el negoci familiar, que avui compta amb cinc parades. Reconeix que els paradistes “ara venem molt més, perquè els animals només els compraven els catalans, però ara el que venem ho poden comprar els turistes”. Però no els interessa guanyar més diners si no podem gaudir amb la seva feina. “He treballat sempre a la Rambla, vendre animals no té res a veure amb les titelles, és més fred, no t'hi pots implicar tant”. 
 

La Cristina Tarifa té la mateixa sensació. Despatxa a la parada de bijuteria Ninou, que va inaugurar fa només tres setmanes. Ha passat d'aconsellar els clients sobre conills i ocells a recomanar a una senyora quin collaret li fa joc amb les arracades. Al seu entendre, la reforma impulsada fa uns mesos “trenca totalment la història i l'encant internacional d'aquest passeig, però admet que “podia ser positiu un reciclatge, tant pel turisme com per als mateixos veïns”. Ara però, en conèixer les noves intencions de l'alcalde, no dubta a assegurar que “la Rambla es convertirà en una altra Diagonal, un gran passeig que no atrau ni els barcelonins ni els turistes”.
 

Una segona Diagonal

Comparteix la seva opinió en Carlo, un italià afincat a Barcelona des de fa tretze anys, propietari d'una de les parades d'ocellaires ara reconvertida en botiga de dolços i xocolata: “la Diagonal és un passseig lleig, sense interès. I la Rambla de Catalunya és només un seguit de terrasses de bars on cap barceloní s'hi atura perquè et cobren 6 euros per una cervesa. Si en aquesta rambla hi posessin parades boniques, de bijuteria, de roba o del que sigui, segur que es convertiria en un indret molt més atractiu. Doncs amb la Rambla dels Ocells acabaran aconseguint el mateix, foragitar turistes i veïns”.
 

Un quart de segle venent ocells, i des des fa dos mesos, la Maite Collado ha canviat els animals per les titelles. “Sentimentalment, ens ha afectat. La decisió d'Hereu no s'entén a cap país del món. I després critiquen Hugo Chávez, doncs l'alcalde de la ciutat també expropia”, lamenta.
 

Una trentena de famílies depenen del negoci de les parades, que dóna feina a un centenar de persones. El consistori pretén pagar-los el nyap retornant-los la inversió feta, al voltant de 40.000 euros per cada parada reformada, que s'havia pagat entre el consistori i els propietaris. Però ells no volen vendre. I no ho faran. Ara bé, l'equip d'Hereu ja ha deixat clar que, si cal, netejaran la Rambla per la via judicial. 
 

A cinc mesos de les eleccions municipals, Jordi Hereu se la torna a jugar amb aquesta decisió. Se sap tranquil perquè assegura que compta amb el suport de l'Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla. Però ha de tenir present que amb el referèndum de la Diagonal també tenia el suport de moltes associacions. Fins que va fracassar estrepitosament.