Aquest dimecres ha començat la campanya electoral als Països Baixos. El 15 de marc els neerlandesos aniran a les urnes per renovar el seu Parlament. Aquest cop, però, no són unes eleccions normals. La Unió Europea encarrila un any decisiu, afeblida per la sortida del Regne Unit i amb l’aliat transatlàntic, els Estats Units, menyspreant-la, alhora que els moviments xenòfobs prenen volada. Hi ha la sensació que el projecte europeu se la juga. I és que hi ha molt en joc.   

Les eleccions a França a l’abril i a Alemanya el setembre fan de les urnes holandeses un termòmetre per prendre la temperatura a l’opinió. Holanda no hauria de “fallar”, pensen a Brussel·les. Es tracta d’un dels sis països fundadors de la Comunitat Econòmica Europea i un dels més estables, malgrat que la política neerlandesa gira sempre entorn de coalicions entre diversos partits. Però la campanya electoral comença amb un Partit de la Llibertat (PVV) de Geert Wilders com a favorit per quedar en primera posició.

Wilders ja ha guanyat la precampanya  

Passi el que passi, el panorama polític holandès té un guanyador: Geert Wilders. El líder xenòfob ha aconseguit que el tema de la immigració s’hagi convertit en el nucli del debat electoral, fins al punt que Mark Rutte, l’actual primer ministre, líder del VVD, el partit de dreta liberal que governa amb els socialistes des del 2012, ja ha llançat el seu primer missatge, adreçat als nouvinguts: “Si no acceptes els nostres valors, ves-te’n”. Aquest és el triomf de Wilders: fer que la resta de líders hagin d’entrar en el seu joc.

Les enquestes donen al partit de Wilders la primera posició, en l’entorn d’un 20%. Era així ja fa més d’un any, cosa que no alarmava la classe política perquè es considerava que la bombolla creada pel líder xenòfob es desinflaria. Però tots els esdeveniments del 2016 han anat donant rèdit al PVV. El resultat del referèndum del Brexit va capgirar les previsions. El triomf de Donald Trump va consolidar Wilders i la psicosi provocada pel terrorisme (com en l’atemptat de Berlín) li ha aplanat el terreny.      

Un mapa fragmentat

Ningú creu seriosament que Wilders pugui encapçalar el govern. A Holanda és molt difícil sumar els 76 escons dels 150 que constitueixen el Parlament. Després del 15 de març, l’escenari pot complicar-se i caldrà sumar tres o fins i tot quatre formacions per aixecar una fórmula de govern. El mapa de partits als Països Baixos és molt fragmentat.

- Partit per la Llibertat (PVV). L’extrema dreta holandesa. Liderat per Geert Wilders, que el va fundar el 2006, ha esdevingut una de les sigles referencials de la xenofòbia europea. Marine Le Pen confia en un bon resultat seu com a impuls a la seva campanya a França.    

- Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD). La dreta laica. És una de les tres formacions tradicionals holandeses. Es defineix com a liberal, però d’un liberalisme conservador. El primer ministre Mark Rutte el lidera.

- Partit Laborista (PvdA). La socialdemocràcia holandesa. Havia gaudit de l’hegemonia fins als anys vuitanta. El seu líder, Diederik Samson, està en dificultats: el govern de gran coalició amb Rutte ha erosionat els laboristes.

- Crida Democristiana (CDA). Catòlics i protestants junts. Formació històrica que ocupa un espai centrista que l’ha fet ser soci de la major part de combinacions governamentals. Ara és a l’oposició i pot pujar.

- Democràcia 66 (D66). Liberals i d’esquerres. És un partit difícil d’entendre fora d’Holanda. Molt progressista en la defensa dels drets individuals i radicalment laïcista en una societat on els conflictes religiosos entre catòlics i reformats havien estat importants.  

- Partit Socialista (SP). Maoisme entre tulipans. És una formació d’esquerra radical. Els laboristes hi mantenen certa distància i solen preferir entendre’s amb liberals o democristians. Originalment era d’influència marxista i maoista.

- Groenlinks (GL). L’Esquerra Verda també té el seu espai en el panorama polític, al qual es va incorporar a partir dels noranta.

- 50Plus. És un partit que defensa la gent de la tercera edat. Cal seguir-ho: ha dit que si Wilders guanya, ha de tenir dret a formar govern.