Un cartell amb la frase "Jugo com una nena!" ocupa part de la façana del Palau Robert de Barcelona. D'entrada, impacta que un espai cultural tingui col·locat al portal un aforisme d'aquesta mena. De fet, qui no ha estat mai víctima d'aquestes paraules amb una connotació totalment negativa? Per això, el Palau Robert, juntament amb la Generalitat de Catalunya, ha decidit crear una exposició amb l'objectiu de capgirar el rerefons del missatge: "Al pati de l'escola, al carrer, a la plaça, a casa, al camp, a la pista… Juga com una nena, sempre! Perquè jugar com una nena és ser valenta com Laia Sanz, decidida com Alexia Putellas i hàbil com Aina Florenza". I així és com, precisament, es dona la benvinguda a l'exposició Jugo com una nena! als visitants que es volen endinsar en aquesta experiència immersiva que pretén posar fi als tòpics sobre l'esport femení.
Les sales 1 i 2 del Palau Robert, dividides en quatre àmbits, s'omplen de diversió i interacció. Tot just quan entres al primer espai, una paret amb gràfiques, interactius i preguntes ja et posa a prova: "Què ha passat amb el nombre de noies que fan esport en clubs federats els últims deu anys?", "Quins esports practiquen més les noies?", "Quin és el percentatge de noies que aposten pel Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport?". Una vegada contestades —les respostes no deixen pas indiferent—, es considera que els assistents ja estan preparats per començar l'aventura. Així, dues portes —en una hi posa "esport femení" i a l'altra "esport masculí"— donen accés a l'experiència immersiva. Ara bé, per passar-hi cal contestar una pregunta més: "Qui diries que ho té més fàcil en el món de l'esport, les nenes o els nens?". De fons, una nena d'uns nou anys que visita l'exposició amb el seu avi exclama tota convençuda: "Avi, aquesta és fàcil. Els nens, és clar!". I efectivament, són els nens, però en aquesta exposició "tothom haurà de fer el camí de les nenes per saber què se sent. Per tant, només es pot avançar per la porta de l'esport femení", explica la comissària de l'exposició, Laia Tudel, també periodista esportiva.
A partir d'aquí, comença la cursa d'obstacles amb barreres, i no pas en sentit metafòric. El segon àmbit simula una cursa i cada tanca representa un tema sobre l'esport femení: els insults i els estereotips cap a les esportistes, la diferència salarial respecte als nois, la presència femenina a les institucions i els oficis de l'esport o la repercussió i el tractament de l'esport femení als mitjans de comunicació. A la meta, tres pantalles esperen els visitants, que per un moment s'han convertit en esportistes i protagonistes de la cursa. Com si fos una història d'Instagram, esportistes d'elit i periodistes esportives expliquen a través dels monitors la seva trajectòria. Al costat de les pantalles, frases de diferents esportistes omplen les parets de la sala. A terra, un grup d'infants d'entre sis i nou anys d'un casal d'estiu observa la monitora mentre els llegeix la frase "un dia em van preguntar si el meu marit m'havia donat permís per córrer el Dakar", de la pilot de cotxes i motos Laia Sanz: "Creieu que una noia ha de demanar permís per fer esport?, pregunta la monitora, i un dels nens respon: No, perquè les noies també poden fer esport!". Al capdavall, no tot està perdut. Després, però, la monitora afegeix: "I mireu esport femení a la televisió a casa?", i una nena respon amb innocència: "No, només masculí!".
"Juga amb les cracs", versa l'entrada del tercer espai, el més lúdic i que tampoc no deixa indiferent. En aquest àmbit, els visitants tenen el privilegi d'emular els registres de referents femenins de l'esport català. Una parella de joves prova de fer cistelles per igualar la basquetbolista Laia Palau, un pare i una filla a sobre d'unes bicicletes intenten superar la ciclista Patricia Ortega i tres nens amb la seva mare imiten la waterpolista Maica Garcia. Si ja sembla prou difícil igualar els registres de les esportistes, encara ho és més l'altre repte que es proposa: en una cabina de ràdio, els visitants han d'aconseguir retransmetre tot el que fan els acompanyants a la prova amb un llenguatge no sexista i en català. Un grup d'amics d'uns 12 anys ho proven, però no se n'acaben de sortir: "Laia, ets una fluixa! Marc, prova-ho tu", interromp un dels nois des de la cabina. Repte no aconseguit. Senyal que encara queda molta feina per fer.
I l'últim àmbit posa en relleu aquesta premissa, que s'ha avançat, però encara cal treballar per visibilitzar l'esport femení així com cal. Amb un punt de nostàlgia, l'espai recrea la típica habitació de qualsevol infant: pòsters d'esportistes i tauletes amb la retransmissió de partits. Al contrari de la vida real, els protagonistes, en aquest cas, són esportistes femenines. Anhelem el dia en què la canalla tingui a l'habitació un pòster de Laia Sanz o Itziar Llobet, així com ja en pengen de Messi o Cristiano. Amb esperança, de sobte, senten la nena acompanyada de l'avi que diu de fons: "Jo vull una habitació així!".
Com a cirereta, al final del recorregut els visitants es poden fer fotos al photocall amb les esportistes que han participat en l'exposició. I d'aquesta manera es completen els sis eixos que la formen: apoderar les noies, crear noves referents, ampliar la mirada sobre l'esport, donar visibilitat a l'esport femení, l'esport de i per a tothom i l'esport sense prejudicis ni estereotips. I un missatge a l'última paret conclou: "Ara que sabem que a les nenes ens agrada l'esport, que les noies sabem fer esport i que les dones guanyem fent esport, només ens falta una cosa: visibilitat". Malgrat que ja fa unes dues setmanes que es va inaugurar i que ja ha començat l'agost, l'exposició rep força públic i les visites van a l'alça, indiquen des de l'organització. Amb tot, una de les responsables atribueix la bona rebuda de la mostra a l'èxit del Barça femení i de la recent Medalla d'Honor en la categoria Or que li ha atorgat el Parlament de Catalunya. Cal recordar que, gràcies als assoliments i les reivindicacions d'aquest equip, l'esport femení està en auge i comença a tenir cabuda en la societat. Visita obligada d'estiu per a tothom —i no només per a nens d'entre 6 i 14 anys, especialment, com es recomana— abans del 25 de setembre. I ara, ja vols jugar com una nena?
I ara, ja vols jugar com una nena?
L’exposició del Palau Robert vol trencar estereotips sobre l'esport femení mentre el reivindica a partir de referents catalanes com Laia Sanz, Alexia Putellas o Aina Florenza, a més de l'equip de futbol femení del Barça
ARA A PORTADA
Publicat el 02 d’agost de 2023 a les 13:33
Actualitzat el 12 de novembre de 2023 a les 13:23
Et pot interessar
-
Societat El temps d'aquest dilluns 26 de maig: inici de setmana amb domini del sol i ruixats anecdòtics
-
Societat Pedro de Sanpablo, l’home dels coloms
-
Societat Dos detinguts a Barcelona per robar un rellotge valorat en 42.000 euros
-
Societat Sis detinguts en un dispositiu contra els robatoris violents amb patinets elèctrics a Barcelona
-
Societat El nou reglament d'estrangeria: què canvia per a les persones que arriben a Catalunya
-
Societat Famílies migrades denuncien que la DGAIA els ha tret la tutela dels fills «per no tenir papers i per ser pobres»