El Termcat fa 40 anys que ens ajuda a normalitzar termes en català. Gràcies a la tasca ingent de l'equip humà que hi ha darrere d'aquest organisme, avui dia tenim solucions en català per a termes tan recurrents com tardeo —vespreig o horabauxa—, botellón —botellot o entrompada—, food truck —furgoteca—, bullying —assetjament escolar— i fake news —notícia falsa—, entre d'altres. Així doncs, en una societat que ja no és bilingüe, sinó multilingüe, i en una llengua amb tantes interferències del castellà com la nostra, i també de l'anglès en molts àmbits, el Centre de Terminologia esdevé una figura clau per fer front a la invasió dels castellanismes i, sobretot, dels anglicismes amb "la producció constant de nova terminologia, la resolució de consultes dels usuaris i la fixació d'alternatives catalanes", assegura el director del Termcat, Jordi Bover. 

De fet, en principal objectiu del Termcat, tant quan es va crear com ara, és garantir que el català es pot fer servir amb normalitat en els diferents àmbits de la nostra societat, amb presència i col·laboració en tots els territoris de parla catalana —Catalunya, el País Valencià, les Balears, la Franja d'Aragó, l'Alguer, la Catalunya del Nord i Andorra—. Per això, no és pas casualitat que arribi al 2025 amb 11.000 termes normalitzats, 222.000 consultes ateses i 193 diccionaris de diversos àmbits d'especialitat. Tot plegat, malgrat la situació actual de la llengua, encara allunyada de la normalitat, "ha permès que el català ara mateix disposi d'un cabal terminològic ampli i actual, superior al de la majoria de les llengües oficials de la Unió Europea", remarca el director. 

Una figura imprescindible per a la normalització lingüística

Amb la missió de tenir un centre que promogués i coordinés les actuacions terminològiques en llengua catalana i que, per tant, el català disposés de la terminologia necessària perquè es pogués fer servir en tots els àmbits d'especialitat, explica Bover, el 13 de maig del 1985 es va crear el Termcat, fruit d'un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que hi aportava el finançament, i l'Institut d'Estudis Catalans, que hi donava el suport i el prestigi necessaris com a acadèmia de la llengua catalana. 

En el marc del desplegament de la llei de Política Lingüística del 1983, prossegueix el director, es va veure clar que, després de 40 anys de dictadura franquista, calia dedicar una atenció específica a l'ús del català en els àmbits d'especialitat. Efectivament, després de tant de temps en què el català havia estat bandejat dels usos formals i educatius i, per tant, no s'havien creat ni emprat termes en la nostra llengua, calia disposar d'aquesta terminologia per evitar que els mateixos parlants que feien servir el català a casa es passessin al castellà en contextos professionals i de recerca, i no pas per restriccions legals, com fins llavors, sinó pel fet de no saber com es deien en català els diferents conceptes, conclou. 

Però com s'elabora i es normalitza la terminologia?

Primer de tot, cal saber que la normalització terminològica, segons expliquen a l'organisme, "és el procés de fixació de les formes catalanes que es consideren més adequades per designar determinats conceptes especialitzats, generalment nous, que des del punt de vista de la forma amb què s'anomenen presenten algun tipus de dificultat a l'hora d'incorporar-se dins del sistema lingüístic, com ara manlleus d'altres llengües, sovint de l'anglès; traduccions literals que en català no funcionen, com ara calcs, termes sense una denominació clara, i denominacions dubtoses des del punt de vista formal o de l'estructura". 

Al Termcat, l'encarregat de sancionar aquests casos és el Consell Supervisor, integrat per membres de l'Institut d'Estudis Catalans i del Termcat i per experts de diferents àmbits d'especialitat. D'aquesta manera, el Consell Supervisor es reuneix periòdicament per estudiar els dossiers corresponents als casos terminològics que s'han d'aprovar, i les decisions "es prenen sobre la base d'estudis aprofundits de cada terme", en què "es tenen en compte criteris de tipus lingüístic, terminològic i d'ús entre els experts", indica Dolors Montes, secretària del Consell Supervisor. Així mateix, també forma part del procés de normalització "la fixació de criteris terminològics, siguin de tipus general, com ara el tractament de manlleus i la formació de plurals, o bé de tipus sectorial, aplicables a un àmbit concret, com ara la denominació d'enzims, la denominació d'ocells o la denominació de fàrmacs", aclareix la secretària.

Neoloteca, Cercaterm i Diccionaris en Línia, eines estrella

Els termes normalitzats es poden consultar a les tres eines estrella del Termcat: la Neoloteca, el Cercaterm i els Diccionaris en Línia. D'una banda, el Cercaterm és "un cercador d'informació terminològica que dona accés a la consulta de termes procedents de tots els diccionaris, glossaris o materials multimèdia, de qualsevol àmbit d'especialitat, que el Termcat posa a disposició dels usuaris", aclareix Cristina Bofill, cap de l'Àrea de Recerca Terminològica. Actualment, segons assegura el director, hi podem trobar fins a 425.000 termes, la majoria definits i amb equivalents en altres llengües, com ara el castellà, el francès o l'anglès.

De l'altra, la Neoloteca és "el diccionari en línia que recull tots els termes normalitzats pel Consell Supervisor, és a dir, termes especialment complexos per als quals ha calgut fer una recerca especial i consensuar una proposta catalana". Aquests termes també es poden consultar al Cercaterm i estan marcats com a normalitzats. A la Neoloteca, però, "també s'hi recullen, en bona part dels casos, els criteris tinguts en compte a l'hora de fixar les diferents formes catalanes", apunta Bofill. I, a més de les modalitats de cerca bàsica i avançada, també permet l'accés alfabètic i temàtic, i la consulta de les noves incorporacions de termes normalitzats. Al llarg d'aquests 40 anys, assenyala Bover, s'han fixat 11.000 nous termes —uns 300 a l'any—, i són “termes tan emblemàtics com programari (en anglès, software), dessuadora (en castellà, sudadera), assetjament psicològic (en anglès, mobbing), pescaclics (en anglès, clickbait), mat al vol (en anglès, alley-oop) i coixí de seguretat (en anglès, airbag)", entre molts d'altres.

Finalment, els Diccionaris en Línia apleguen 193 diccionaris de diversos àmbits d'especialitat, com ara esports, tecnologies, ciències de la vida i la salut, alimentació, agricultura o economia i empresa. Com a curiositat, els primers termes que es van aprovar en català van ser píling i lífting, que precisament provenien del primer diccionari que van publicar, el 1986, el Vocabulari de perruqueria i bellesa. I una de les fites més rellevants pel que fa a diccionaris, destaca Bover, "segurament és la col·lecció de 28 diccionaris dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, un per a cada esport, ja que van ser la carta de presentació del Centre de Terminologia al món". 

El Servei de Consultes, un valor afegit

Ara bé, si els dubtes lingüístics o terminològics no queden resolts en alguna de les fitxes que hi ha disponibles a les eines anteriors, aclareixen a l'organisme, els usuaris els poden plantejar de franc mitjançant un formulari, amb registre previ, al Servei de Consultes, que ofereix atenció personalitzada. Quan la consulta arriba als responsables, amb M. Antònia Julià al capdavant, es du a terme una recerca terminològica puntual, amb una metodologia que inclou sistemàticament una àmplia recerca documental per identificar possibles termes catalans que ja es fan servir; una recerca d'equivalents en altres llengües, que poden il·lustrar sobre possibles alternatives denominatives; una anàlisi de les diverses propostes que s'han documentat o que es poden crear, i una consulta a especialistes de l'àmbit que puguin confirmar la validesa de les propostes.

Tan aviat com es disposa d'una proposta prou ajustada des de tots els punts de vista, s'envia la resposta a l'usuari, que rep un avís al correu electrònic i pot anar a consultar la resposta a la mateixa interfície des de la qual ha fet la pregunta. Amb tot, el Termcat cada any atén de mitjana unes 2.000 consultes, 220.000 en total al llarg d'aquests 40 anys, apunta Bofill, majoritàriament provinents de professionals de la llengua, com ara traductors o assessors lingüístics, de professionals de diversos àmbits d'especialitat que redacten textos, de mitjans de comunicació i d'estudiants de doctorat, i els àmbits estrella són la salut, les TIC i la gastronomia. Però la cosa no s'acaba aquí. Arran de la gran quantitat de consultes ateses, també hi ha disponible la Consulteca, un diccionari en línia que recull les fitxes elaborades des del Servei de Consultes com a resposta als dubtes que hi adrecen aquests usuaris quan no han trobat la informació que buscaven al Cercaterm. 

La difusió de la terminologia catalana, a través de diversos canals

Així mateix, el Termcat també té la voluntat de difondre i compartir la terminologia amb tota mena de públic, mitjançant diversos productes i serveis en diferents formats, atès que "la difusió és un factor fonamental per a la implantació de les noves denominacions i, per tant, també forma part del procés de normalització", destaca Montes. En aquest sentit, el Centre de Terminologia disposa dels apunts terminològics del web, textos breus en què es presenten novetats terminològiques, consultes resoltes o bé comentaris que vinculen l'actualitat amb informació d'interès terminològic; de materials gràfics i multimèdia, com per exemple pòsters, infografies, targetes i relats visuals, per presentar els productes en formats més dinàmics, en què la imatge té una importància molt rellevant; de xarxes socials, com ara Instagram, Facebook i, sobretot, X (abans Twitter), amb més de 23.000 seguidors i en què també resolen dubtes als usuaris: d'un blog, per difondre-hi les notícies i, especialment, els apunts i els comentaris d'interès terminològic més vinculats amb l'actualitat, i d'un pòdcast, Paraules habitables, fruit d'una col·laboració amb la Xarxa Audiovisual Local.

Nous projectes: més diccionaris, glossaris i materials

Mentre celebren el 40è aniversari, no paren de treballar i es preparen per a nous reptes i projectes. En aquest sentit, Xavier Fargas, cap de l'Àrea de Producció Terminològica, explica que ben aviat presentaran el Diccionari de la transició energètica i la Terminologia de la corrupció i la transparència, "amb molts termes d'interès per a periodistes i altres professionals especialment relacionats amb la política". I afegeix: "A banda, estem treballant en una Terminologia de la intel·ligència artificial, i en diversos projectes relacionats amb l'àmbit de la salut, com ara una sèrie de materials gràfics amb terminologia bàsica de l'atenció primària".

A més a més, tenen prevista "una sèrie de glossaris bàsics adreçats als estudiants dels cicles formatius de formació professional de diversos sectors" i també estan elaborant "uns materials bàsics amb terminologia destinada a comerços de queviures i a cafeteries". Finalment, Fargas apunta que, a més llarg termini, continuaran "treballant en àmbits com la zoologia, la química, el dret, l'economia i l'empresa, a banda de la feina contínua d'actualització dels diccionaris que ja s'han publicat, com ara les actualitzacions del Diccionari general de l'esport, del Lèxic de fàrmacs i de tants altres".

Per acabar, el director exposa que "tota aquesta feina, ara més que mai, s'emmarca en l'acció general de política lingüística del país". Si bé el perill més immediat el català el té en el seu ús general del dia a dia, prossegueix, "no hi ha cap dubte que tots els ciutadans utilitzem d'una manera regular terminologia especialitzada: a l'escola o a la universitat, a la feina, al metge, fent o veient esport, mirant la natura, en el contacte amb les tecnologies, fins i tot anar a comprar". Per això, assenyala, "des del Termcat es continua treballant per facilitar aquests usos especialitzats però alhora quotidians per a la majoria de parlants". Així doncs, "tant de bo que aquesta feina, i en general totes les accions previstes en el Pacte Nacional per la Llengua que s'acaba de signar, donin els seus fruits ben aviat i permetin que celebrem el 50è aniversari del Centre en un context d'ús molt més favorable a la nostra llengua", conclou el director.