José Luis Bayo és un militant del PP de llarga trajectòria. Empresari de 45 anys, quan en tenia 18 es va afiliar a la formació conservadora, de la qual va ser president de la seva branca juvenil, Noves Generacions, al País Valencià, així com vicesecretari de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Bayo defensa les primàries que veu amenaçades i vol competir amb Alberto Núñez Feijóo pel lideratge del PP espanyol en el proper congrés del partit. Ja ho va intentar en el congrés del 2018, quan Pablo Casado va ser elegit. En aquella ocasió, la major part de les signatures de Bayo van ser anul·lades. Ara tem que li torni a passar el mateix. 

Per què es presenta?
Perquè crec que tenim una necessitat de recuperar l’ànima del PP, de tornar a les nostres arrels, les nostres essències, d’una formació política al servei dels espanyols. I perquè travessem un moment en què volem tornar a ser el partit dels que s’aixequen d’hora, que sostenen el país i creuen que hem arribat a una situació social i política molt complicada.  

No tem que la seva candidatura sigui vista com un gest quixotesc?
Accepto que pugui ser vista com a quixotesca. El que no se’ns pot negar és que estem donant la batalla de les idees. Defenso que es mantingui el principi d’un militant, un vot. Per què hi ha la necessitat de tenir compromissaris quan avui hi ha possibilitats tecnològiques que permeten que els afiliats puguin votar telemàticament sobre les propostes que llança la direcció nacional? Per què necessitem un comissari polític? Estem tornant enrere.    

Defenso que es mantingui el principi d'un militant, un vot

El que s'està dilucidant en aquest congrés és si es manté el sistema de primàries?
En bona part sí perquè la proposta de la direcció, tornant a l’antiga fórmula d’elecció a través de compromissaris per circumscripcions territorials, evidentment està furtant un debat real entre les bases del partit. Crec que això és negatiu tant per al funcionament intern del partit com per allò que la ciutadania ens està reclamant als partits polítics. 

No és el primer cop que ho intenta.
No, ho vaig intentar el 2018, quan es va elegir Pablo Casado, i continuo duent el mateix decàleg de propostes. Que el PP ha d’obrir les finestres i recuperar la confiança que hem perdut de milions d’espanyols.  

Per què creu que Feijóo ha convocat el congrés precisament ara?
Això no ho sé, no tinc ni idea del que passa pel cap del president nacional. Faltaven nou mesos per celebrar el congrés ordinari. Hi ha la situació política que hi ha, amb unes turbulències socials molt preocupants que envolten el Partit Socialista pel que fa a la qualitat democràtica del país. Molts ministres estan acorralats. Hi ha un senyor que encara és diputat, aforat, i que muntava festes que pagàvem amb diner públic i aquí no passa res. Davant això, entenc que la maquinària del partit s’ha de posar en marxa, però fer-ho a través d’un congrés nacional… Crec que el partit té mecanismes per rearmar-se sense convocar un congrés.  

Dins del PP, de l’1 al 10, si 1 fos el punt més progressista del seu partit i 10 el més ultraconservador, vostè on se situaria?
En el 5.

Vaja.
En el centre del partit. Pot haver coses del programa del PP en les que no estic d’acord i sempre m’he expressat com he considerat. Quan hi ha una possibilitat de participació dels afiliats, he de fer-ho. Ara ens trobem que la ponència política ja està redactada, que ni tan sols s’ha debatut en cap conferència del partit. Només tindrem tres dies per debatre les esmenes. Els mecanismes democràtics del partit han de començar a fluir. 

Si li pregunto a qui considera més un referent seu, José María Aznar o Mariano Rajoy, qui diria?
No és una qüestió de preferències. Són dues persones dins del partit, han tingut el seu moment i jo soc de la idea que aquí tots sumem. Tota sensibilitat dins del nostre espai ha d’estar representada. 

Qui creu que és Alberto Núñez Feijóo?
És una persona que ha demostrat la seva validesa com a president de la Xunta durant molts anys, amb bons resultats electorals. És algú amb qui s’ha de comptar. El que li reclamo és que hem de donar un pas endavant i renovar els nostres equips humans, fent un equilibri entre gent jove que vol participar i aquells que provenen de la vella guàrdia. 

Defineixi en poques paraules aquests dirigents del seu partit: Isabel Díaz Ayuso.
Una crac política. Està donant la batalla a tots els nivells contra el govern més autòcrata que hem tingut en la democràcia espanyola. Tota l’atenció mediàtica passa per la presidenta de Madrid, el que fa d’ella un valor a tenir en compte. És un referent dins del PP. 

Si ara hi hagués unes primàries obertes, Ayuso tindria moltes possibilitats?
Sens dubte. Totalment. Seria la favorita de les bases. Si hi hagués primàries obertes, seria ella.

Juanma Moreno Bonilla.
Un polític 10. Una persona temperada, que entraria més en el perfil de la vella guàrdia, de línia moderada. 

Carlos Mazón.
Lamentablement és un llast per al PP. Li desitjo el millor en el pla judicial, però està en mode de supervivència política i perjudicant el partit. S’hauria d’obrir una reflexió i ja fa mesos que s’hauria d’haver actuat sobre la presidència de la Generalitat valenciana. 

Mazón és un llast i el PP valencià ha de demanar perdó mil vegades

Vostè s’ha expressat de manera molt crítica sobre com el PP ha gestionat la crisi de la dana.
És que és evident que no s’ha gestionat bé la crisi. Ho assenyalen les enquestes, ho mostra el malestar generat en molta part de la ciutadania, en el sentiment d’abandonament que han sentit molts valencians, que cinc dies després de la catàstrofe es trobaven en moltes poblacions que no hi havia anat ningú per ajudar-los. El govern valencià ha de demanar perdó mil vegades a totes les persones a les que hem fallat. Això recau sobre les espatlles del senyor Mazón. Jo soc molt del PP, però per damunt de les sigles i la disciplina hi ha el ser ciutadà i sentir el que senten els ciutadans. 

El futur del PP valencià passa per Francisco Camps?
Després de tots aquests anys en què ha estat immers en causes judicials que ha guanyat, mereix una restitució. Però això passa perquè Francisco Camps sigui el candidat a la Generalitat Valenciana? Crec que no. El seu temps ha passat. Va tenir el gest que no ha tingut el senyor Mazón de deixar la presidència i crec que ha guanyat autoritat per reivindicar-se, però hi ha tota una intrahistòria dels anys del seu mandat. Podria aportar molt, però no per ser el cartell electoral.    

Ha centrat el seu programa en la renovació interna i la salvaguarda de les primàries. Però què pensa en altres temes? Per exemple, sobre l’avortament.
És un tema que em planteja una disjuntiva personal. Soc una persona de conviccions religioses i aquí tinc un debat intern que encara no he resolt. 

Si és pogués triar, amb qui preferiria que el PP sumés majoria? Amb Vox o amb PNB i Junts?
Si Junts fos capaç de reconèixer que ha d’actuar dins de l’ordenament jurídic que ens hem donat tots i que la Constitució és el marc en què ens hem de moure, jo no tindria problemes per parlar amb Junts. Com tampoc tindria problemes per parlar amb Vox. Perquè no estic disposat que des de l’esquerra ens diguin que no podem negociar amb l’extrema dreta però l’esquerra sí que pot fer-ho amb l’extrema esquerra. Com tampoc amb el PSOE. Els dos grans partits han de ser capaços d’establir pactes d’Estat. La societat ha de tornar a la centralitat de la política.   

Creu que la política del PP a Catalunya ha estat la correcta?
Crec que ens hem equivocat amb els discursos que hem mantingut i amb uns dirigents que no han sabut connectar prou. Ciutadans va néixer a Catalunya i els millors resultats assolits pel constitucionalisme van ser en aquell moment. El que vol dir que base electoral n’hi havia. A Catalunya han falalt o els dirigents o el missatge, i caldria fer una profunda reflexió de perquè el PP a Catalunya és residual. 

Li agrada Alejandro Fernández?
Sí, és un polític molt àgil mentalment, una persona educada i un bon actiu. Altra cosa és que no hàgim sabut connectar amb l’electorat. Però que hi ha electorat perquè el missatge penetri, això sí.      

Hem oblidat que qui ens va dur a on som va ser la classe mitjana, no les classes econòmiques i mediàtiques

Amb la mà al cor, creu que arribarà a competir amb Feijóo en aquest congrés?
Espero i desitjo que sí, i que no em posin molts entrebancs en el camí. Ara mateix m’han comunicat que la pàgina web des d’on demanem els avals havia caigut i no sabem si ha estat un atac cibernètic o un problema tècnic del servidor. Jo espero poder competir. Estic rebent molts missatges de suport. No vinc a dividir el partit sinó a integrar. No tinc un projecte personal sinó que vull recuperar l’ànima del Partit Popular. Hem oblidat que qui ens va dur a on som és la classe mitjana real, no les classes econòmiques i mediàtiques. 

Necessita cent avals. No hauria de ser un impossible, però la dificultat pot ser que molta gent vulgui posicionar-se públicament.
Tenim els avals. Altra cosa és superar els filtres de Génova. Ja em va passar en l’anterior ocasió, quan vam presentar 456 avals i se'n van rebutjar més de 300. Uns perquè es va dir que no estaven a corrent de pagament i vaig haver de sortir a desmentir-ho. Unes traves que aquesta vegada espero que no es produeixin. Però no compto amb l’estructura del partit. Ni tampoc hi ha la possibilitat de recollir avals en les diverses seus del partit. Per això hem recorregut al web. Juguem amb cartes marcades però això ja ho sabíem. Però tinc l’obligació moral i ètica de fer-ho perquè, si no, ens trobem amb congressos a la búlgara en què tot ja ve cuinat, anem un cap de setmana a Madrid a aixecar la mà i ja està. No hauria de ser així.