"Governaré per tothom. El primer pas per fer-ho és respectar-nos". Aquestes van ser les primeres paraules de Salvador Illa al ple d'investidura l'agost passat, durant el qual es va erigir "líder de la transformació a Catalunya". Nou mesos després de l'inici de la legislatura, el Govern impulsa les polítiques amb les quals vol contribuir a la "normalització política" que tant va reivindicar durant la campanya electoral i la seva investidura com a president. I ho està fent amb el suport majoritari dels seus socis d'investidura, ERC i Comuns, amb els que ha pactat, entre altres qüestions, els tres suplements de crèdit que donen a l'executiu l'oxigen necessari per garantir-se l'estabilitat malgrat tenir uns pressupostos prorrogats. Bona part de les iniciatives que està duent a terme les impulsa a cop de decret, cosa que no agrada a l'oposició.
I si en els anys del procés, els grups espanyolistes impugnaven mesures al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), ara qui utilitza aquest recurs són els independentistes, sobretot Junts, però també els republicans. És una manera d'intentar frenar l'acció de l'executiu, però també de fer evident que Illa s'ha aficionat a governar per decret, encara que no totes les mesures que pren siguin "urgents" o "extraordinàries".
Governar "a cop de decret"
La majoria de les mesures que està impulsant el Govern - i les més importants- les està tramitant com a decrets llei, una tendència que els governs acostumen a accentuar per garantir la seva acció executiva quan estan en minoria parlamentària. Aquesta pràctica ha comportat la crítica de l'oposició i l'independentisme, sobretot de Junts, que ha portat diversos decrets -com el d'increment de la taxa turística- davant del CGE. Quan hauria de triar el Govern la via del decret? Els decrets són una disposició normativa amb rang de llei que dicta el consell executiu en casos extraordinaris i de necessitat urgent que ha de ser validada pel Parlament.
És precisament aquesta manca d'urgència el que critiquen els juntaires, que acusen Illa de governar "a cop de decret i saltant-se el tràmit ordinari". Des de Junts, la portaveu parlamentària Mònica Sales creu que no hi ha "cap motiu d'urgència" perquè aquestes propostes es tramitin a través de decrets, i que haurien de ser projectes de llei.
Les iniciatives que han marcat aquests primers mesos del mandat d'Illa s'han impulsat, precisament, com a decret: el decret per garantir la seguretat dels càmpings en zones inundables va marcar el camí que els socialistes van seguir amb el d'habitatge i regulació del lloguer, el de mesures per la contractació pública, l'increment de la taxa turística, el d'ajornament de l'entrada en vigor de la taxa turística -pendent de validació del Parlament-, i els tres suplements de crèdit que asseguren l'estabilitat de l'executiu malgrat no disposar de pressupostos.
Recórrer al CGE no és cosa només d'independentistes. El PSC també va acollir-se als dictàmens de l'òrgan consultiu quan governaven Junts i ERC, un intent de frenar i posar bastons a les rodes que, a la pràctica, té poca transcendència perquè no és vinculant, i no suposa cap impediment per a l'executiu. A les files socialistes admeten que la via dels decrets no és la millor manera de governar, però al·leguen que la tramitació parlamentària és massa lenta davant la necessitat d'impulsar algunes de les iniciatives.
El CGE esmena el Govern
Les impugnacions al CGE no es poden deslligar d'un interès polític d'alentir algunes mesures del Govern, però alhora també ha permès assenyalar que l'actuació de l'executiu no és la correcta. L'òrgan va qüestionar -després de dues peticions de Junts- que l'executiu aprovés a través de decrets llei l'augment de la taxa turística i l'impost de transmissions patrimonials, i va recomanar tramitar-los com a projecte de llei perquè no veia "necessitats extraordinàries i urgents" que justifiquessin la via del decret.
Els dictàmens del Consell de Garanties van assenyalar que diversos articles dels decrets vulneraven el 64.1 de l'Estatut, que reserva la via del decret llei només en cas de "necessitat extraordinària i urgent". En les conclusions, també recomanava al Govern que, a l'hora d'elaborar un decret llei, justifiqués la seva necessitat extraordinària i urgent en la seva exposició de motius.
El CGE va emetre un altre dictamen sobre el decret llei de mesures urgents sobre habitatge, aquesta vegada a petició d'ERC, en què també qüestionava que s'hagués fet via decret. Finalment, el Parlament va validar el decret a canvi de tramitar-lo com a projecte de llei per incloure les mesures pactades per regular el lloguer d'habitatges de temporada.
Per què el CGE no és vinculant?
Els dictàmens del CGE no són d'obligat compliment arran de la sentència de l'Estatut de l'any 2010. El nou marc d'autogovern reformulava i donava més pes a l'antic Consell Consultiu -un òrgan que tenen més comunitats autònomes- i, canvi de nom a banda, li donava atribucions com la capacitat de fer vinculants els seus dictàmens. L'Estatut va ser portat al Tribunal Constitucional pel PP i l'aleshores Defensor del Poble, el socialista Enrique Múgica, i va derogar el caràcter vinculant de l'òrgan consultiu català. Argumentava que l'única institució de l'Estat que podia decidir sobre la constitucionalitat d'una llei, i per tant tombar-la, era el mateix TC.
Davant dels dictàmens del CGE, des del Govern asseguren que analitzaran el contingut i es comprometen a marcar un entorn de seguretat jurídica. L'any 2018, per exemple, era el PSC qui impugnava les iniciatives independentistes. Ara, aquest recurs l'esprem l'independentisme. Tothom sap, però, que els seus informes no són vinculants, però poden ser una eina per intentar desgastar l'executiu.
