Ara, en canvi, és habitual trobar-se a punts com el passeig de Gràcia o l'Arc de Triomf uns artefactes de tres rodes, amb un primer espai reservat per al conductor i dues fileres posteriors cobertes amb un tendal de plàstic. El truc que els permet operar malgrat la nova normativa catalana és que no transporten passatgers que troben al carrer, sinó que fan rutes prèviament establertes amb un punt d'origen validat per l'administració. "S'assembla més a un autobús turístic que a un taxi", apunta un dels treballadors.

Els tuk-tuks, ja un paisatge habitual a punts turístics de Barcelona | Foto: Hugo Fernández
Alguns bicitaxis -o trixis o rickshaws- que l'Ajuntament de Barcelona celebra haver fet desaparèixer ja funcionaven de manera similar, amb empreses especialitzades i recorreguts marcats. Ara bé, des del govern municipal asseguren que hi ha una diferència substancial. "A diferència dels bicitaxis, els tuk-tuks agafen el passatge a dins d'un recinte tancat i no a la via pública", expressen fonts oficials del govern municipal. El servei es presta amb vehicles homologats i amb una velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora. "Per tant, poden circular per la ciutat", rematen des del consistori.
El contrast amb Madrid, l'alerta
De moment, és un fenomen incipient. Només consta una empresa que tingui diversos vehicles explotant el servei. És un escenari oposat al de Madrid, on el diari El Periódico de Espanya explicava recentment que hi ha diverses empreses i autònoms disputant-se el pastís turístic amb aquesta modalitat d'automòbil. També s'hi feien constar tècniques pirates per captar clients al carrer, sense reserva prèvia ni punt d'origen estipulat. Allà, l'ajuntament madrileny veu un buit legal en el funcionament d'aquests vehicles. Aquí, el govern municipal valida l'activitat. Els taxistes barcelonins, que d'inici es van alertar en veure un nou tipus de vehicle transitar entre la Sagrada Família i el Port Vell, s'han tranquil·litzat. No tenen constància que els tuk-tuks que han aparegut a la ciutat facin captació de passatgers a la via pública. "A Madrid carreguen on volen. És una passada i fan el que volen. Com el nostre mirall és Madrid, al principi estàvem preocupats. Però, al final, no. Ho vam mirar i no ens consta que ho estiguin fent malament", puntualitza Tito Álvarez com a portaveu d'Élite Taxi.
Hi aprofundeix en aquesta idea Alfonso Polanco del Valle, cofundador de l'única empresa que de moment opera a la capital catalana de manera professionalitzada, Eco Tuk Tuk. "A Barcelona no succeeix perquè no hi ha operadors individuals i existeix un control per part de l'ajuntament". En canvi, a Madrid, on hi ha més operadors i molts són autònoms, "es donen casos d'intrusisme i som els primers a denunciar-ho", assegura el responsable de la companyia.
Van començar a operar la tardor passada. I l'embolic normatiu els va generar resistències, d'inici. "La Guàrdia Urbana confonia la nostra activitat amb altres de més conegudes, que utilitzen un altre tipus de vehicles i capten clients al carrer", recorda l'empresari. "Ho ham haver d'aclarir", afegeix, abans de destacar que a hores d'ara l'Ajuntament de Barcelona és plenament conscients dels tours que els tuk-tuks de la seva empresa ofereixen. Són viatges que passen per punts com la Casa Batlló, la muntanya de Montjuïc o el mateix barri Gòtic. Els vehicles poden portar un màxim de quatre passatgers, dos per filera, que escolten les anècdotes històriques i culturals que explica el guia des del seient de davant. Actualment, hi ha una dotzena de conductors a Barcelona treballant per a la companyia, explica un dels membres de la plantilla.
Els recorreguts comencen al pàrquing subterrani de BSM a tocar de l'Estació del Nord. Sobretot en fan ús turistes nord-americans, anglesos i australians. "Són famílies estrangeres que programen els viatges amb antelació", assegura Polanco del Valle. Sempre amb reserva prèvia, sense aturades i sense punts d'espera a l'espai públic, subratllen des de la companyia. La comunicació prèvia d'aquestes rutes al consistori, a més, complicaria una eventual pirateria. "És impossible que un conductor de la nostra empresa capti clients al carrer o faci recorreguts diferents", resol el responsable de l'empresa que ha fet arribar els tuk-tuks blancs arreu de la ciutat.

Els tuk-tuk, amb un límit de quatre passatgers | Foto: Hugo Fernández
Si bé l'any 2011 ja hi havia alguna prova de vehicle tuk-tuk intentar-se implantar a Barcelona, com explicava betevé en una notícia de l'època, la manca de regulació i altres condicionants han acabat deixant en no-res l'arribada d'aquest transport dirigit als turistes. Els últims mesos, però, això ha canviat. Segons l'empresari al capdavant d'Eco Tuk Tuk, un dels principals motius que explica que hi hagi poca competència és que s'ha de tenir "una important infraestructura de reserves interna i un important nombre de vehicles de recanvi" per gestionar les peticions. Això, si ets un operador petit i no tens capital d'entrada, complica les opcions de participar-hi de cap manera.
El plantejament d'aquesta empresa madrilenya xoca de amb la realitat dels bicitaxis. Una opció que queda totalment allunyada d'aquestes barreres. Sovint quedaven en mans de treballadors precaris, migrants i sense gaires més opcions per la llei d'estrangeria. Els tuk-tuks —almenys els que han arribat a Barcelona— són una altra cosa. També amb una altra funció. Ara bé, el temps ha volgut que mentre desapareixen uns, els bicitaxis, irrompen uns altres, els tuk-tuks.