Eren dos quarts d'una del migdia. Un dilluns força rutinari. Seguia la dolça ressaca de la final de Copa del Rei, el Vaticà comunicava que dimecres de la setmana vinent arrenca el conclave per triar un nou Papa, s'anunciava l'acord entre el PSC i ERC per la pròrroga pressupostària, i esperàvem moviments de l'opa del BBVA al Sabadell. I, de cop, se'n va la llum... És només a la redacció? Sembla que no, que a tot l'edifici. Un company mira les xarxes i diu que a molts punts del país tampoc en tenen. La mosca ens puja al nas. Els de les edicions locals comencen a informar-ne puntualment. Al carrer es comença a amuntegar gent a les boques de metro. És un dia de sol, però el país s'ha quedat a les fosques, amb tot el que això implica. No només Catalunya. També el conjunt d'Espanya, Portugal, Andorra i part de França. Ningú recorda una situació igual.
Al migdia esperem que es resolgui de pressa, però no ho fa. Les hores passen i el subministrament es va recuperant, però de forma molt lenta. Massa. A les 8 del vespre ens diuen que el 40% del país ja té llum, però el transport encara no funciona i hi ha molta gent que viu una odissea -més del que és normal per gentilesa de Rodalies- per tornar a casa, sigui amb tren o bus o amb unes carreteres on s'acumulen les cues. A Barcelona, uns carrers tenen llum i altres no i el mateix en el cas d'edificis veïns. Res té lògica. A les terrasses del centre, els turistes com si res i els locals atrafegats i buscant punts de llum o connexió.
Mentre a la redacció treballem amb enorme dificultat, les teories i els rumors volen i s'escola una certa inquietud que llisca cap a la por. D'anar sols pel carrer, d'estar-se a casa a les fosques, o per no poder contactar amb els familiars que no tenen cobertura o llum. La majoria ja no tenim espelmes o llanternes. Els comptadors d'última generació o la hiperconnectivitat de la nostra rutina fa que ens sentim segurs, que ens pensem infal·libles i que ja no tinguem estris del segle XX.
I ara que ja hauríem de tornar a tenir llum pràcticament arreu, què? Ens pot tornar a passar amb els perjudicis que comporta el d'ahir? I, sobretot, què en sabrem i com? En l'actual context de desafecció, de pseudomitjans i propagadors de teories de la conspiració, i de terratrèmol geopolític, és necessari que els nostres governants transmetin la confiança necessària, que s'adrecin als ciutadans amb transparència i amb certeses. Com recorda Oriol March, ara qualsevol barrabassada pot convertir-se en creïble. Ahir Pedro Sánchez va ser prudent, però no va descartar cap hipòtesi, des del fenomen meteorològic fins al ciberatac d'una potència estrangera.
Ara caldrà compensar els afectats i minimitzar danys, sí. Però també donar al detall i, de forma ràpida, tota la informació de què es disposi sobre què ha passat i per què, també per assegurar que les solucions generen un consens ampli. Se'n pot anar la llum, sí, i fer-ho de forma espectacular com ha estat el cas, també. Però les explicacions han de ser més que satisfactòries.
Avui no et perdis
-
Històries de la gran apagada; per David Cobo, Marc Orts i Bernat Castanyer
-
El 60% de l'energia a tot l'Estat ha caigut en només cinc segons a les 12.33; per Oriol March i Bernat Surroca
-
Què sabem i què no sabem sobre la gran apagada elèctrica?: per Arnau Urgell
-
La ràdio, refugi d’emergència quan falta la llum; per Víctor Rodrigo
