07
d'octubre
del
2023
"Maleïda casta política!". La retòrica de Javier Milei, candidat de l'extrema dreta a la presidència de l'Argentina al davant de la coalició La Llibertat Avança, va retronar al plató televisiu en el debat protagonitzat per cinc aspirants l'1 d'octubre passat. Les enquestes somriuen a aquest personatge inesperat que va encendre totes les alarmes a les eleccions primàries del 13 d'agost passat. Els sondejos el situen en una probable primera situació, vorejant el 35% en el que tot indica que serà una primera volta, el 22 d'octubre. Darrera d'ell, pugnant pel segon lloc, el peronista Sergio Massa, fins fa poc ministre d'Economia del govern d'Alberto Fernández, i Patricia Bullrich, de Junts pel Canvi, la formació de la dreta clàssica.
Després d'una llarga era de governs peronistes, que vol dir populistes, amb una retòrica esquerranosa i una política exterior nacionalista, Milei proposa una recepta agressiva de retallada de l'estat social. Les seves propostes, sempre amb una dialèctica bel·licista ("sé com exterminar la inflació") desprenen ultraliberalisme del més salvatge: privatitzacions, reducció dràstica d'impostos, supressió del banc central, que segons ell serveix els interessos d'un "govern de delinqüents", dret d'armes, venda lliure d'òrgans... Això i la defensa de valors tradicionals, l'oposició a l'avortament i la indiferència per la memòria de les víctimes de la dictadura militar. Però qui és Milei? I com ha arribat fins aquí?
Milei va néixer a Buenos Aires el 1970 fill d'empresaris. Amb una llicenciatura d'Economia, va impartir classes en la Universitat de Belgrano. Influït per l'escola econòmica austríaca (el neoliberalisme de Von Hayek en la versió més agressiva), molt aviat va tastar el gust per la polèmica i durant el mandat del conservador Mauricio Macri (2015-19), va aprofitar la seva presència en programes de televisió per esdevenir una mena d'influencer de la dreta més rància, sempre propugnant mesures de xoc en l'economia a base de rebaixes fiscals salvatges. A partir de programes de ràdio i televisió com Demolint mites i Càtedra lliure, va començar a formar part del paisatge mediàtic i polític argentí amb una imatge de fals rebel. I va olorar el malestar, mentre triomfaven figures com Donald Trump, o Jair Bolsonaro al Brasil veí.
La política l'atreia i el 2021 va aconseguir ser elegit diputat, esdevenint una veu dels postulats més regressius enfront el govern peronista d'Alberto Fernández i Cristina Kirchner, ara ja en segon pla. El seu èxit es va imposar per damunt de les seves conegudes amistats amb figures de la dictadura, com el tenebrós general Antonio Bussi, exgovernador de Tucuman, de qui va treballar com a assessor. La família Bussi és ara un dels seus suports.
Una de les afirmacions més polèmiques de Milei és la definició que va donar de la repressió i els desapareguts durant la darrera dictadura militar (1976-83), que va qualificar d'"excessos". Curiosament la mateixa paraula que va emprar un dia el primer president de la dictadura, Jorge Rafael Videla. En el debat esmentat, Milei va tornar-hi, negant la xifra de 30.000 desapareguts i assegurant que havien estat 8.753, que és la primera -i provisional- xifra donada per la Comissió Nacional de Reconciliació.
La proximitat de Milei amb l'extrema dreta global és coneguda. Javier Milei va participar, l'octubre del 2020, en l'anomenatFòrum de Madrid, impulsat per la Fundació Disenso, de Vox, que va aplegar un seguit de partits de dreta radical d'Amèrica Llatina. D'aquí va sorgir la Carta de Madrid, que denuncia "l'amenaça del comunisme" al continent.
El 22 d'octubre, els argentins votaran. Hi ha temor en amplis sectors sobre el que pot succeir en cas que Milei s'imposi a les urnes. En la campanya, el peronista Sergio Massa ha recordat que l'amenaça d'una política ultraliberal pot endur-se el gruix de les pimes argentines i que només hi ha tres països al món sense un banc central: Equador, Zimbabwe i el Salvador. Una afirmació que els rivals de Milei han anat repetint, ja es veurà amb quin èxit. Per guanyar en la primera volta, es requereix arribar a un 45% dels vots o a un 40% si s'obté un 10% més que el següent aspirant. De moment, tot indica que hi haurà segona volta.
El fenomen Milei no seria possible sense un quadre social alarmant. Amb una població de 46 milions, la inflació interanual ha arribat al 113% aquest any i el poder adquisitiu ha caigut en picat. Els governs peronistes han estès una xarxa de menjadors socials i d'ajudes als sectors més precaris que ha apaivagat el malestar social, però l'impacte de l'increment desbocat de preus amenaça de provocar una explosió. Sobre aquesta onada de rebuig a la gestió peronista i a l'anterior del neoliberal Macri, Milei ha nodrit el seu cabàs de vots.
L'escriptor alemany Thomas Mann va dir un dia que si el feixisme penetrava als Estats Units ho faria parlant de llibertat. El pronòstic es podria fer extensible a molts altres països. Javier Milei es defineix en cada intervenció pública com un "liberal llibertari". No amaga la seva adscripció a corrents anarcocapitalistes. La llibertat forma part del seu discurs, però la seva és la llibertat dels qui volen seguir vivint en totes les impunitats.
Després d'una llarga era de governs peronistes, que vol dir populistes, amb una retòrica esquerranosa i una política exterior nacionalista, Milei proposa una recepta agressiva de retallada de l'estat social. Les seves propostes, sempre amb una dialèctica bel·licista ("sé com exterminar la inflació") desprenen ultraliberalisme del més salvatge: privatitzacions, reducció dràstica d'impostos, supressió del banc central, que segons ell serveix els interessos d'un "govern de delinqüents", dret d'armes, venda lliure d'òrgans... Això i la defensa de valors tradicionals, l'oposició a l'avortament i la indiferència per la memòria de les víctimes de la dictadura militar. Però qui és Milei? I com ha arribat fins aquí?
D'"influencer" a candidat
Milei va néixer a Buenos Aires el 1970 fill d'empresaris. Amb una llicenciatura d'Economia, va impartir classes en la Universitat de Belgrano. Influït per l'escola econòmica austríaca (el neoliberalisme de Von Hayek en la versió més agressiva), molt aviat va tastar el gust per la polèmica i durant el mandat del conservador Mauricio Macri (2015-19), va aprofitar la seva presència en programes de televisió per esdevenir una mena d'influencer de la dreta més rància, sempre propugnant mesures de xoc en l'economia a base de rebaixes fiscals salvatges. A partir de programes de ràdio i televisió com Demolint mites i Càtedra lliure, va començar a formar part del paisatge mediàtic i polític argentí amb una imatge de fals rebel. I va olorar el malestar, mentre triomfaven figures com Donald Trump, o Jair Bolsonaro al Brasil veí.La política l'atreia i el 2021 va aconseguir ser elegit diputat, esdevenint una veu dels postulats més regressius enfront el govern peronista d'Alberto Fernández i Cristina Kirchner, ara ja en segon pla. El seu èxit es va imposar per damunt de les seves conegudes amistats amb figures de la dictadura, com el tenebrós general Antonio Bussi, exgovernador de Tucuman, de qui va treballar com a assessor. La família Bussi és ara un dels seus suports.
Repressió? Només "excessos"
Una de les afirmacions més polèmiques de Milei és la definició que va donar de la repressió i els desapareguts durant la darrera dictadura militar (1976-83), que va qualificar d'"excessos". Curiosament la mateixa paraula que va emprar un dia el primer president de la dictadura, Jorge Rafael Videla. En el debat esmentat, Milei va tornar-hi, negant la xifra de 30.000 desapareguts i assegurant que havien estat 8.753, que és la primera -i provisional- xifra donada per la Comissió Nacional de Reconciliació. La proximitat de Milei amb l'extrema dreta global és coneguda. Javier Milei va participar, l'octubre del 2020, en l'anomenatFòrum de Madrid, impulsat per la Fundació Disenso, de Vox, que va aplegar un seguit de partits de dreta radical d'Amèrica Llatina. D'aquí va sorgir la Carta de Madrid, que denuncia "l'amenaça del comunisme" al continent.
El 22 d'octubre, els argentins votaran. Hi ha temor en amplis sectors sobre el que pot succeir en cas que Milei s'imposi a les urnes. En la campanya, el peronista Sergio Massa ha recordat que l'amenaça d'una política ultraliberal pot endur-se el gruix de les pimes argentines i que només hi ha tres països al món sense un banc central: Equador, Zimbabwe i el Salvador. Una afirmació que els rivals de Milei han anat repetint, ja es veurà amb quin èxit. Per guanyar en la primera volta, es requereix arribar a un 45% dels vots o a un 40% si s'obté un 10% més que el següent aspirant. De moment, tot indica que hi haurà segona volta.
El fenomen Milei no seria possible sense un quadre social alarmant. Amb una població de 46 milions, la inflació interanual ha arribat al 113% aquest any i el poder adquisitiu ha caigut en picat. Els governs peronistes han estès una xarxa de menjadors socials i d'ajudes als sectors més precaris que ha apaivagat el malestar social, però l'impacte de l'increment desbocat de preus amenaça de provocar una explosió. Sobre aquesta onada de rebuig a la gestió peronista i a l'anterior del neoliberal Macri, Milei ha nodrit el seu cabàs de vots.
L'escriptor alemany Thomas Mann va dir un dia que si el feixisme penetrava als Estats Units ho faria parlant de llibertat. El pronòstic es podria fer extensible a molts altres països. Javier Milei es defineix en cada intervenció pública com un "liberal llibertari". No amaga la seva adscripció a corrents anarcocapitalistes. La llibertat forma part del seu discurs, però la seva és la llibertat dels qui volen seguir vivint en totes les impunitats.