Sophia i el seu pare, Juan Carlos, junts amb Sergi, Lucas i Aitor, tres dels quatre agents de la Guàrdia Urbana que la van salvar. Foto: Oriol campuzano

Quatre policies de la Guàrdia Urbana van creuar-se dijous passat amb un home desesperat que intentava aturar els cotxes al carrer Bac de Roda. Quan l'agent Lucas va cridar-li l'atenció, l'home va córrer cap a ell per entregar-li la nena que duia en braços. Era la Sophia, un nadó de 13 mesos que no respirava. Els quatre policies van haver de reaccionar a contrarellotge, i gairebé sense mirar-se, per salvar-li la vida. Van carregar-la al cotxe i van aconseguir reanimar-la al seient del darrera mentre la conduïen al CAP més proper. Set dies després no poden oblidar "els braços caiguts, els ulls en blanc i el color morat de la pell" de la petita Sophia, que juga amb ells sense entendre que els deu la vida.

La Sophia es diverteix amb els agents que l'han vingut a veure a casa per donar-li un ós de peluix sense percebre que als policies se'ls remou la panxa cada vegada que la veuen caminar. S'ha recuperat plenament. Fa set dies, quan la van conèixer, estava gairebé morta. El seu pare, en Juan Carlos, havia baixat al carrer, desesperat, per buscar ajuda: la nena no respirava.

En Lucas recorda que va veure en Juan Carlos creuar el carrer Bac de Roda amb alguna cosa als braços. "S'encenen les alarmes perquè entens que alguna cosa estranya està passant quan veus un home que intenta aturar els cotxes". En cridar-li l'atenció, en Juan Carlos va reaccionar entregant-li la seva filla. "Vaig veure una sortida", diu ara explicant la seva reacció.

Decidir en situació límit

El pes mort del nadó va activar els quatre policies que fins llavors feien un control rutinari de trànsit. "Va sorgir una complicitat instantània entre nosaltres que ens va permetre prendre moltes decisions gairebé sense parlar", assegura en Sergi. El temperament dels policies va ser clau per salvar-la.

El pare implorava un trasllat veloç a l'hospital però ells sabien que era massa lluny. "Has d'apostar per una decisió i assumir el risc", recorda l'Aitor, que va optar per anar al CAP del districte més proper. Un agent obria pas amb una motocicleta. Un altre agent conduïa. Un altre donava la veu d'alarma per la ràdio i demanava l'enviament d'una ambulància al CAP a on es dirigien. I el quart, en Lucas, amb la nena en braços iniciava al mateix seient del vehicle una maniobra de reanimació.

"Recordes les coses que et van ensenyar i intentes seguir-les" explica mentre recorda com va intentar que el nadó "tornés a respirar". El massatge va sorgir efecte i la Sophia, poc abans d'arribar al CAP, va obrir la boca per insuflar una glopada d'aire. I després una altra. "Respirava de manera intermitent, però respirava".

L'equip de rescat improvisat va irrompre al centre sanitari "com els toros surten a la plaça". Al cap de pocs minuts pare i policies van escoltar el plor de la Sophia, estava espantada però viva. La Sophia va ser traslladada a l'Hospital Sant Pau en l'ambulància que havien demanat.
Ara en Juan Carlos es desfà en elogis amb els agents i admet que si l'atzar no hagués posat un control de trànsit al carrer Bac de Roda aquell dijous al migdia la sort de la petita hagués estat diferent.