Uns dies després d'haver fet pública la recuperació de la cabra catalana, o cabra blanca del Montsec, el projecte Cultures Trobades d'Slow Food Terres de Lleida ha presentat aquest dissabte el projecte al mateix municipi on s'està criant un ramat d'una vintena de cabres que, en cinc anys, hauria d'arribar als 350 animals. La cabra catalana és una espècie blanca que havia abundat a la majoria de comarques catalanes, però que, juntament amb seu formatge, va deixar de consumir-se al segle XX davant la moda de menjar porc, vedell i llet de vaca. El president d'Slow Food Internacional ha alertat que la perillosa situació de 400 races d'animals europeus "és un gran desastre".

Petrinni ha posat de relleu la problemàtica causada arran de la desaparició de pagesos i ramaders, que, segons ha explicat, han passat de ser el 50% de la població europea abans de la segona Guerra Mundial a ser només el 4% en l'actualitat. "No menjarem ordinadors, algú ha de produir animals i plantes", ha ironitzat. Segons el president d'Slow Food Internacional, "aquesta situació és un desastre" i per això cal potenciar "la biodiversitat per assegurar el futur del planeta". El líder del moviment per l'alimentació saludable i natural a nivell mundial ha celebrat la recuperació de la cabra catalana i la voluntat de l'organització lleidatana d'Slow Food d'aconseguir que torni a consumir-se la carn de crestó (cabró capat) i la llet o formatge de cabra.

L'enginyer agrònom responsable del projecte, Santiago Álvarez, ha explicat que la cabra catalana va desaparèixer durant el segle XX quan els habitants de les zones rurals van traslladar-se a les ciutats. A banda de provocar un massiu deteriorament de la ramaderia, també van canviar les costums alimentàries, i si bé fins al segle XIX la carn més menjada a Barcelona era la de crestó, i la llet preferida pels catalans era la de cabra, la situació va anar canviant i el porc i la vaca van substituir la majoria de ramats de cabres. Aquests ramats també van topar amb la dificultat de les pastures, cada cop més bloquejades per les polítiques forestals.

La cabra catalana ha acabat arribant al límit de la desaparició, a més, per l'arribada de noves espècies no autòctones que els ramaders han escollit per les seves explotacions. A la Vall d'Aran, per exemple, la cabra catalana es va barrejar amb espècies franceses, i a Barcelona es va substituir per cabres murcianes. Tot plegat ha fet complicat que, després d'un segle de l'abundància de l'espècie, i de poca documentació des dels anys 30, el projecte Cultures Trobades hagi pogut recuperar l'animal.

La cabra catalana és una de les cinc races europees de cabra d'entre les quals en destaca la pirinenca, la blanca de rasquera, la rosellonesa o de l'Albera, i també la desapareguda cabra maellana. A l'explotació que s'ha creat a Vilanova de Meià (Noguera), un grup de voluntaris cuida els animals amb l'objectiu de fer-los criar, i més endavant, comercialitzar-ne la seva carn o els seus formatges.