La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet aquest dimarts una rebaixa de les perspectives de creixement en 1,5 punts, situant-lo en un 4,8, bàsicament per l'impacte que suposa la inflació, agreujat per la guerra d'Ucraïna. "No és un escenari d'estagflació, d'estancament i inflació", ha afirmat Joan Ramon Rovira, el cap del gabinet d'estudis de l'entitat. La inflació es podria situar en un 7%. 

El fort increment de preus a l'abril forcen una revisió intensa de les previsions del PIB, que si el 2022 pot ser del 4,8%, el 2023 passaria al 3,6%. El fet que no es prevegi una espiral de preus i salaris és el que fa que la Cambra descarti, ara per ara, un escenari d'estagflació. 

La Cambra ha volgut oferir dades positives, com en ocupació, amb un 2% per damunt de ls xifres anteriors a la pandèmia. Però encara és irregular per sectors. L'entitat avalua les expectatives a partir de l'enquesta de clima empresarial, que indica que malgrat la inflació i els problemes de subministrament, hi ha un 5,3% de millora d'expectatives, que es considera un bon senyal. 

L'evolució dels negocis empitjora a gairebé tots els sectors, tret de l'hostaleria, que experimenta un gir molt positiu. Això es deu al creixement de la despesa corrent a les cases (gràcies en bona part a la fi de les restriccions) i a la recuperació del turisme estranger. Indicadors com les reserves hoteleres insinuen ja una consolidació del sector. El turisme català supera en un 2,8% els nivells prepandèmia. 

En la construcció, malgrat que el mercat immobiliari dona senyals de dinamisme, els problemes de subministrament  (molt acusat en materials com alumini, acer o fusta) restringeixen les perspectives de creixement. En el comerç al detall, es resgistra al març una caiguda del 7%. La inflació en aquest cas és el factor determinant. 

[h3]Un PIB prepandèmic el 2023[/h3]
La Cambra preveu que no s'assolirà el PIB prepandèmic fins el 2023. La previsió d'un creixement rebaixat al 4,8% implicarà una reducció de la competitivitat de les exportacions i la reducció de consum de les cases. Però Rovira ha subratllat que seran les pressions inflacionistes i la resposta que hi donin els agents econòmics condicionaran finalment la situació. "Com menys ens equivoquem en l'escenari de la inflació, menys ho farem en els escenaris de recuperació", ha assenyalat Rovira. 

En les dades de l'enquesta de clima empresarial, la Cambra constata que els preus de venda pujaran de cara al segon trimestre. L'increment dels salaris pactats en convenis fins al març del 2022 s'incrementa respecte a la mitjana del 2021 (1,8%). Però augmenten els convenis que signen increments superiors al 3%, que passen de ser el 5% al llarg del 2021 al 29% en el primer trimestre del 2022. 

La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha destacat els senyals positius que dibuixa el dinamisme del mercat de treball i l'evolució del turisme, com també la robustesa de les exportacions. Però Roca ha insistit en la pressió inflacionista, més intensa del que s'esperava, el coll d'ampolla dels subministraments, agreujat per la invasió russa. "S'ha recuperat tres de cada quatre turistes dels que hi havia abans de la pandèmia", ha assenyalat Roca, que ha advertit del model econòmic poc resilient que representen aquests signes positius en construcció i hostaleria. 

Roca ha defensat el pacte de rendes per fer més equitatiu l'impacte de l'increment de la inflació. La Cambra propugna uns grans acords que assegurin un increment del poder adquisitiu dels assalariats, més que no pas una indexació automàtica dels salaris als preus, ja que això "enquistaria l'increment de preus". La clau, ha dit Rovira, "és que els salaris reals creixin i ho faci també la productivitat". "Sempre hem defensat l'augment del nivell de salari real perquè si els salaris s'acompassen a l'increment de preus, no pujaran els salaris reals". 

Sobre les mesures adoptades pel govern espanyol, Mònica Roca ha considerat que són "positives però insuficients", i ha criticat la posició mantinguda per les grans energètiques, tot recordant que la Cambra havia propugnat mesures més decidides en el terreny fiscal, i va reclamar treure el gas de la subhasta de preus de lp'energia.

[h3]Per un 20-25% dels fons europeus[/h3]
La presidenta de la Cambra ha explicat que si l'economia catalana representa el 19% del PIB espanyol, el 23% de la indústria manufacturera, el 23% del R+D i el 25% de les exportacions de l'estat espanyol, un repartiment basat en criteris d'eficiència implicaria que rebés entre un 20 i un 25% dels fons europeus, en lloc del 7,8% de les transferències realitzades l'any 2021.