Al número 17 del carrer Margarit del barri del Poble Sec, una placa recorda que aquesta va ser la casa natal de Francesc Boix, el jove fotògraf que estant pres al camp nazi de Mauthausen (Àustria), va aconseguir ocultar els negatius de les fotografies que van servir per condemnar els responsables dels camps de Mauthausen i Dachau (Alemanya) als judicis de Nuremberg.
La casa de Francesc Boix, al Poble Sec Foto: Dani Cortijo
Nascut el 1920, Boix va ser introduït al món de la fotografia pel seu pare, un sastre aficionat a aquest món. En esclatar la Guerra Civil, amb 17 anys, es va allistar com a fotògraf del bàndol republicà enquadrat a la 30 divisió i en perdre la guerra, va passar la frontera francesa amb milers de republicans per ingressar en diversos camps de refugiats.
En dissoldre's els camps per l'inici de la II Guerra Mundial, es van donar dues opcions als refugiats: tornar a l'Espanya del dictador Francisco Franco o bé col·laborar laboralment o militarment amb la República Francesa. Boix va acabar enquadrat en un batalló de treballadors estrangers que va acabar sent capturat pels nazis.
El règim franquista va ser consultat per les autoritats nacionalsocialistes sobre què fer amb els antifranquistes de nacionalitat espanyola capturats i se'n va desentendre, passant a convertir-los administrativament en apàtrides i ingressant-los a camps de concentració del III Reich.
Francesc Boix va acabar internat al camp de concentració de Mauthausen. La seva perícia fotogràfica el va salvar dels treballs més durs i fou destinat al servei fotogràfic. Jugant-se la vida, amb l'ajuda d'altres presoners, es va dedicar a amagar negatius de fotografies de les atrocitats comeses pels responsables del camp perquè servissin com a proves i testimonis en un futur.
A partir de la derrota de Stalingrad, els nazis, contemplant la possibilitat de perdre la guerra, van iniciar un procés de destrucció de totes les proves dels seus crims, però entre altres detalls no comptaven amb l'existència dels negatius que Boix estava ocultant.
Amb l'ajuda d'alguns presoners que sortien diàriament a treballar a l'exterior, per més seguretat alguns dels negatius van anar sortint del camp per passar a amagar-se al mur d'una veïna del poble compromesa amb la resistència.
Una placa de memòria a la casa de Francesc Boix Foto: Dani Cortijo
Va ser així com després de ser alliberat el camp per les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945, Francesc Boix, que va sobreviure a l'horror, va poder testificar personalment i amb fotografies com a proves irrefutables, contra els seus carcellers. El maig del 2023 va ser instal·lada una llamborda de memòria, una de les tantes que identifiquen a molts llocs d'Europa les residències de les víctimes del nazisme, davant la seva casa natal a Barcelona.