24
de setembre
de
2020, 06:45
Actualitzat:
20:44h
La Comissió de Defensa de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha denunciat que el dret de defensa dels presos catalans "s'ha reduït a la mínima expressió" arran del que qualifiquen com una "marginació" del paper de l'advocacia en la defensa dels interns per part de l'Administració Penitenciària. Aquesta marginació, diuen en un comunicat al qual ha tingut accés NacióDigital, s'ha accelerat arran de l'emergència sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, també lamenten que la tasca dels advocat s'interpreti per part de Presons com a "entorpidora" per la feina que fan els professionals dels centres.
Els lletrats presenten una bateria de greuges. Denuncien que no tenen accés a l'expedient administratiu del client i això fa que depenguin "absolutament" de les entrevistes amb el personal de les presons i de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per obtenir informació sobre l'intern. També té altres implicacions, com ara que quan es plantegen recursos al jutjat de vigilància penitenciària contra una resolució administrativa "es fa absolutament a cegues" per la manca d'accés als informes que fonamenten la resolució. "Les entrevistes amb els professionals dels centres i de la Secretaria són escasses i difícils d’obtenir", lamenten en el comunicat.
En relació precisament a les entrevistes amb treballadors de la Secretaria, el impulsors del comunicat posen d'exemple un cas del maig de 2020. Per aconseguir concretar una reunió amb un tècnic per resoldre un problema d'un intern van passar quatre mesos. L'advocada va haver de desplaçar-se fins a la seu del Departament de Justícia, a la Zona Franca de Barcelona, i un cop allà se li va comunicar que la trobada seria de deu minuts per via telemàtica, perquè el professional en qüestió feia teletreball. "Des de maig de 2020 transcorren quatre mesos sense resposta per part de l'administració penitenciària i la reunió, de només deu minuts, suposa una hora i mitja de desplaçament per part de l'advocada", constaten.
Aquestes entrevistes, diu l'escrit, mai poden ser amb els professionals que conformen l'equip de tractament del pres. Per això, critiquen que enlloc d'entendre la relació amb l'advocat com "una eina de treball conjunta per la millora de les condicions de l'intern", sovint es té la percepció que el lletrat vol entorpir la feina dels funcionaris. Ja fa temps que la comissió planteja aquests problemes, però fins ara les respostes "efectives" han estat "escasses o inexistents".
Manca de comunicació amb la Secretaria
Entre les crítiques, els advocats també lamenten la manca de comunicació per part dels centres penitenciaris i la Secretaria de Mesures Penals. "No es dona mai resposta a les peticions escrites que formulem mitjançant els registres dels centres i de la pròpia Secretaria", sostenen, i denuncien també que no no es notifiquen les resolucions administratives als lletrats designats pels interns. "Depèn absolutament que la persona interna contacti l'advocat per avisar-lo que té una resolució notificada", diu el comunicat. En aquest punt, el lletrat l'ha d'anar a buscar a la presó o bé l'intern li ha d'enviar amb les dificultats que això suposa. En alguns casos, l'intern ha de decidir si truca la família o l'advocat i, si ha d'enviar per correu la resolució, cal tenir en compte també els terminis per presentar recurs.
Per tot plegat, la Comissió de Defensa reclama una "relació més propera, professionalitzada, reglada i directa" entre els advocats i Administració Penitenciària, amb l'objectiu de poder exercir de manera correcta el dret de defensa i agilitzar la resolució de molts problemes dels interns. "El dret de defensa no s'extingeix quan es condemna en ferm una persona i s'ordena el seu ingrés a presó", recorden els lletrats, i remarquen que es tracta d'un dret "important i fonamental" també quan una persona està privada de llibertat. En aquest sentit, exigeixen "canvis efectius" als responsables de Presons. "El que està en joc no és la facilitat per exercir la nostra professió, sinó l'afectació del dret de defensa de la població reclosa", rebla el comunicat.
Els lletrats presenten una bateria de greuges. Denuncien que no tenen accés a l'expedient administratiu del client i això fa que depenguin "absolutament" de les entrevistes amb el personal de les presons i de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per obtenir informació sobre l'intern. També té altres implicacions, com ara que quan es plantegen recursos al jutjat de vigilància penitenciària contra una resolució administrativa "es fa absolutament a cegues" per la manca d'accés als informes que fonamenten la resolució. "Les entrevistes amb els professionals dels centres i de la Secretaria són escasses i difícils d’obtenir", lamenten en el comunicat.
En relació precisament a les entrevistes amb treballadors de la Secretaria, el impulsors del comunicat posen d'exemple un cas del maig de 2020. Per aconseguir concretar una reunió amb un tècnic per resoldre un problema d'un intern van passar quatre mesos. L'advocada va haver de desplaçar-se fins a la seu del Departament de Justícia, a la Zona Franca de Barcelona, i un cop allà se li va comunicar que la trobada seria de deu minuts per via telemàtica, perquè el professional en qüestió feia teletreball. "Des de maig de 2020 transcorren quatre mesos sense resposta per part de l'administració penitenciària i la reunió, de només deu minuts, suposa una hora i mitja de desplaçament per part de l'advocada", constaten.
Aquestes entrevistes, diu l'escrit, mai poden ser amb els professionals que conformen l'equip de tractament del pres. Per això, critiquen que enlloc d'entendre la relació amb l'advocat com "una eina de treball conjunta per la millora de les condicions de l'intern", sovint es té la percepció que el lletrat vol entorpir la feina dels funcionaris. Ja fa temps que la comissió planteja aquests problemes, però fins ara les respostes "efectives" han estat "escasses o inexistents".
Manca de comunicació amb la Secretaria
Entre les crítiques, els advocats també lamenten la manca de comunicació per part dels centres penitenciaris i la Secretaria de Mesures Penals. "No es dona mai resposta a les peticions escrites que formulem mitjançant els registres dels centres i de la pròpia Secretaria", sostenen, i denuncien també que no no es notifiquen les resolucions administratives als lletrats designats pels interns. "Depèn absolutament que la persona interna contacti l'advocat per avisar-lo que té una resolució notificada", diu el comunicat. En aquest punt, el lletrat l'ha d'anar a buscar a la presó o bé l'intern li ha d'enviar amb les dificultats que això suposa. En alguns casos, l'intern ha de decidir si truca la família o l'advocat i, si ha d'enviar per correu la resolució, cal tenir en compte també els terminis per presentar recurs.
Per tot plegat, la Comissió de Defensa reclama una "relació més propera, professionalitzada, reglada i directa" entre els advocats i Administració Penitenciària, amb l'objectiu de poder exercir de manera correcta el dret de defensa i agilitzar la resolució de molts problemes dels interns. "El dret de defensa no s'extingeix quan es condemna en ferm una persona i s'ordena el seu ingrés a presó", recorden els lletrats, i remarquen que es tracta d'un dret "important i fonamental" també quan una persona està privada de llibertat. En aquest sentit, exigeixen "canvis efectius" als responsables de Presons. "El que està en joc no és la facilitat per exercir la nostra professió, sinó l'afectació del dret de defensa de la població reclosa", rebla el comunicat.