La història del mite de l'Enriqueta Martí, la vampiressa de Barcelona

La llegenda hi ha retratat a la dona de proxeneta, segrestadora de criatures i curandera, ja que feia beuratges amb sang i ossos humans

  • Enriqueta Martí, també coneguda com a Vampiressa de Barcelona, va ser acusada de proxeneta, curandera i segrestadora -
Publicat el 18 de setembre de 2022 a les 13:50
Beuratges, identitats secretes, nenes desaparegudes i misteri. Són els components que envolten la figura d'Enriqueta Martí, popularment coneguda com la "Vampiressa de Barcelona". La llegenda l'ha retratat com a curandera, proxeneta i assassina de nens i, malgrat ser empresonada, no va es va trobar una prova definitiva que confirmés els rumors dels delictes que se l'atribuïen. Un misteri que, fins i tot més de cent anys després, segueix sent tota una incògnita. Lluís Danés va explorar la seva història en una pel·lícula el 2020, guanyadora de diversos Gaudí.

"Un guàrdia municipal ha trobat avui a la nena desapareguda. Estava segrestada per una dona d'uns quaranta anys anomenada Enriqueta Martí. Quan el públic ha sabut la notícia, s'han agrupat davant el seu domicili". Així es va expressar la premsa barcelonina en el moment de la seva detenció. Els diaris van ser un dels elements que més va alimentar el mite de la figura de la Vampiressa.

Enriqueta Martí va néixer l'any 1871 a Sant Feliu de Llobregat, però tan ràpid com li va ser possible va traslladar-se a Barcelona, on va treballar com a mainadera i va exercir la prostitució. Casada amb un pintor intranscendent dins l'àmbit artístic, Joan Pujaló, la parella es guanyava la vida a través de la venda d'antiguitats, de la caritat i d'una herboristeria, on ella exercia feia de curandera. 

No obstant això, Martí tenia una doble identitat: al matí treballava i mendicava pels convents i parròquies, a vegades acompanyada per nens que simulaven ser els seus fills. En canvi, a la nit canviava els parracs per roba de luxe i oferia els seus serveis a la zona burgesa de la capital catalana com a proxeneta especialitzada en criatures. De fet, tenia antecedents penals perquè el 1909 van detenir-la per tenir un prostíbul de nenes al carrer Minerva, però Martí va quedar en llibertat després que algú poderós eliminés la seva acusació.

En la Barcelona de principis del segle XX era molt habitual la desaparició de criatures. Hi havia el rumor que algú els segrestava, tot i que primer es pensava que eren històries que explicaven els pares als fills perquè anessin amb compte mentre jugaven. El governador civil de la ciutat, Manuel Portela, va afirmar que "el rumor era completament fals". Tot va canviar amb la desaparició de Teresa Guitart.

La Vampiressa va segrestar la petita, que s'havia despistat uns segons en allunyar-se de la mare. Durant dues setmanes, els cossos policials van registrar la capital catalana per trobar-la, fins que la veïna Claudina Elies va notificar-los per trucada que havia vist a una nena a l'interior de la casa de Martí malgrat que ella no tenia fills. Els agents van interrompre al domicili i van trobar a Teresa.

 

Martí va assegurar que la criatura s'havia perdut i que ella l'havia acollit a casa seva perquè tenia gana, però la nena va confirmar que havia estat segrestada. A més, va explicar que havia vist com la dona assassinava a un nen a sobre de la taula del menjador. A causa de les seves declaracions, van acusar l'Enriqueta de corrupció de menors. 

Registrar la casa a fons només va empitjorar la situació: suposadament, els agents van trobar estris tacats amb sang, ossos humans, vestits de luxe per la mainada i beuratges fets amb sang i greix. Amb les presumptes proves, Enriqueta Martí va ser empresonada a l'edifici Reina Amàlia, on va morir per un càncer d'úter.

Tanmateix, hi ha moltes incògnites que no s'han resolt. La mateixa setmana en què Teresa va ser raptada, s'havia descobert un prostíbul infantil al Raval, que comptava amb la passivitat i complicitat de la policia. A més, va demostrar-se que els ossos que guardava la Vampiressa eren d'adults i que els usava per a remeis casolans que ella considerava "màgics". Per tant, no hi havia cap prova sòlida que demostrés que era una assassina.

D'acord amb les premisses anteriors, hi ha persones que opinen que la Vampiressa va ser un cap de turc per justificar i amagar la corrupció, la pobresa i la inseguretat de la Barcelona de principis del segle XX. No s'ha provat si era una assassina; així i tot, s'ha demostrat que era proxeneta i que segrestava criatures perquè patia un trastorn "per no poder ser mare", segons les fonts judicials. Una història macabra i plena de llums i ombres que ha despertat l'interès del públic durant dècades.