"Una bogeria molt bonica". Així defineix l’equip del taller de cinema del Casal Jove Atles del Raval els prop de vuit mesos de treball de l'enregistrament de la docuficció 1nt3gra2, que pot proclamar-se guanyador aquest dissabte 27 de maig en la segona edició del Festival BcnZoom de curtmetratges social per a joves. "A partir de tres personatges que representen tres cultures diferents –món llatí, nord d'Àfrica i Àfrica central– he volgut plasmar com l’esport ajuda a una persona que acaba d’arribar o està en risc d’exclusió social a integrar-se a un col·lectiu", relata el jove director Jorge Ramírez, que firma el seu primer guió.

"Les històries són cent per cent reals, i de ficció només hi ha els actors novells que les interpreten". Mentre que la productora, Irene Forment, i el càmera, Marc Rider, sí que compten amb coneixements audiovisuals, no succeeix el mateix amb els intèrprets. "El rodatge va ser molt divertit, sobretot per ells. Com a coach els deia que es miressin als ulls, que s’escoltessin i que es relaxessin", explica la coordinadora del Casal, Sara Ruiz. Uns consells que no els eren fàcils de seguir. "Al principi em costava molt deixar-me anar i mirar-se als ulls suposava esclatar a riure", confessa Wasim Benazaiz, un jove estudiant de cuina que encarna a Nabil, un noi que sosté econòmicament els seus germans i amb qui assegura compartir algunes càrregues i metes.
 
"Haver participat en el curt m’ha fet descobrir l’actuació, que desconeixia que em pogués agradar. El problema està en què requereix temps, i la direcció de cuina, que és el meu objectiu professional, també", rebla. De fet, va ser ell qui va protagonitzar un dels moments més interessants del rodatge. "Va haver-hi una seqüència en què Wasim va dir el text en àrab i al final va deixar anar un vamos! en castellà. Això va ser espontani, molt real, perquè ell en el seu dia a dia barreja l’àrab amb el català i el castellà –subratlla Sara–. La presa dolenta va passar a ser bona".
 
Un rodatge molt casolà
 
A l’hora de parlar dels principals responsables de l’elaboració de la docuficció tots els dits acusadors assenyalen la Irene i el Marc, els "entesos en cinema". "Ells dos han fet possible que expliquem una història súper necessària i real que està al barri. No s’ho creuen però és la realitat", opina Sara. El procés de producció va ser complicat perquè no comptaven amb recursos monetaris. Calia veure com recreaven les localitzacions i per això van haver improvisar i posar-li molta creativitat.

"Es tractava de llençar-se a la piscina en el fet de preguntar coses. Partíem de la base de veure què tenim nosaltres sense haver de demanar res a ningú. El so el vam gravar a la sala de so de la meva universitat, la cafeteria la vam fer recrear al magatzem del Casal, el noi que feia de dinamitzador ja coneixia els llogaters de la pista on ens van deixar gravar i l’escola de Castelldefels era la meva antiga escola", explica Irene.
 
També van acomodar un pis que els van prestar els companys del Servei d’Atenció a l’Autonomia, uns educadors que gestionen pisos on viuen joves amb risc d’exclusió. "Vam passar tota una sessió de rodatge a la casa d'un grup de noies. Concretament en l'habitació d'una d'elles, a qui li vam canviar tota la distribució de les coses", comenta agraït en Marc.
 
Però la producció, realment, va ser clau amb la cançó Raval, del grup valencià Zoo, que acompanya els relats. "La setmana que estàvem acabant el documental, vaig descobrir-la i la lletra s’adequava al nostre missatge. Vaig enviar un correu electrònic al grup i van acceptar immediatament –detalla Irene–. Tothom ha estat molt receptiu. Suposo que el missatge que volíem transmetre va ajudar a que tot fos més fàcil".

El perill de les etiquetes
 
El resultat de tot plegat és una fusió d’històries de persones que pateixen i miren de tirar endavant, amb què els espectadors se sentiran identificats o coneixeran la realitat d’aquests joves exclosos socialment. "Són relats reals de persones que ningú identifica totalment, cosa que ens semblava una mica agressiva. Al principi havia de ser un documental, però volíem evitar la identificació dels protagonistes amb les històries per tal que no se sentissin incòmodes", explica Jorge.
 
El títol resumeix l'objectiu principal del curt, la integració del protagonistes, i inclou els números u, dos i tres fent al·lusió a les tres històries principals. "Es diu 1nt3gra2 perquè les persones amb vulnerabilitat viuen en una situació econòmica complicada, però no se senten exclosos, de fet ni s’ho plantegen. Aquest és el perill de les etiquetes que, quan ens creuen el pensament, es converteixen en realitat. És aleshores quan sí que els excloem", sentencia Sara.  

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_mfh9z8lACk[/youtube]