La llengua a la universitat: et diuen que serà en català, però al final res de res

NacióDigital constata la creixent vulneració de drets lingüístics als graus i als màsters i la deixadesa de les facultats i el Govern a partir de diversos testimonis

Estudiants en una classe del Campus Catalunya de la URV
Estudiants en una classe del Campus Catalunya de la URV | ACN
19 d'octubre de 2020, 21:00
Actualitzat: 20 d'octubre, 1:11h
Estudiar en català a les universitats públiques s'està convertint en un privilegi cada cop a l'abast de menys alumnes. L'arraconament de la llengua catalana es repeteix com un denominador comú silenciat i cada cop més estès que ja és assumit per bona part del sistema universitari. Desenes d'estudiants es queixen d'aquesta situació des de fa anys a través de diversos canals, denunciant que el català és sistemàticament relegat. Les situacions es repeteixen en facultats, graus i assignatures diferents arreu del panorama universitari.

La Plataforma per la Llengua i la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) es dediquen a recollir desenes de queixes d'alumnes a les universitats pel que consideren una vulneració de drets lingüístics. Aquest 2020, segons la Plataforma, ja s'han triplicat les queixes. No és definitiu, admeten, perquè no tenen un mapa total, però és significatiu. La majoria de queixes fan referència a la baixa oferta en català i a l'incompliment dels plans docents on es diu que una assignatura s'imparteix en català i després es fa en castellà. La FNEC també ha recollit desenes de queixes i ha reclamat canvis substancials en matèria lingüística a la universitat catalana perquè "la situació és cada vegada pitjor".

Sovintegen els missatges a les xarxes posant el crit al cel i reclamant fer valdre els seus drets lingüístics. I les facultats es renten les mans davant de casos que no consideren ni greus ni estructurals. NacióDigital ha pogut parlar amb alumnes de la majoria de facultats públiques del país. Algunes, com les de Dret, acumulen moltes queixes. 

Fonts del Departament d'Universitats asseguren, en declaracions a aquest diari, que, "de mitjana, entre un 70% i un 80% dels graus s’imparteixen en català a les universitats públiques, tret d’alguna excepció". Aquestes són les dades oficials de les assignatures que s'imparteixen en aquesta llengua, però és habitual que el docent decideixi passar al castellà. Seguint amb les dades oficials, el departament afirma que les assignatures que les universitats imparteixen en llengua catalana s’han incrementat un 18,6% des del 2014-2015 (de 16.122 el curs 2014-2015 a 19.128 el curs 2018-2019). Afirmen que les vulneracions del català "sempre són puntuals i atípiques". Això xoca amb la sensació de molts alumnes, que assenyalen que molts graus de diverses facultats públiques tenen mancances, ja sigui per canvi d'idiomes, per poca oferta real de grups o perquè el docent es nega a facilitar que es faci l'examen en català si està concebut en castellà.
 
  En aquest escenari ens trobem casos que contradiuen les dades oficials de la Generalitat i de l'Informe de Política Lingüística, que no es publica des del 2018, i que assenyalava que el 75% dels graus a les universitats públiques s'imparteix en català. La Clara, estudiant del grau d'Enginyeria de Ponts i Camins a la UPC, denuncia que la llengua catalana "només la van utilitzar a primer i poc més". Moltes de les assignatures del Pla Docent -una situació que es viu en molts graus de diverses universitats- sí que estipulen el català com una de les llengües vehiculars del grau. Això augmenta el percentatge a les estadístiques, però té poc a veure amb la realitat. 

El 2018, denuncia la Clara, van patir una vulneració de drets lingüístics a la carrera a l'assignatura d'Enginyeria de l'Aigua. L'assignatura era en català, segons el Pla Docent. El professor va preguntar el primer dia en quina llengua la volien, sense rebre cap resposta. Al descans, una alumna d'Erasmus va demanar el castellà i el professor hi va accedir. Diversos alumnes, inclosa la Clara, van queixar-se a les xarxes socials i va arribar a fer-se'n ressò la llavors consellera de Cultura Laura Borràs. El rector de la UPC ho va veure, segons expliquen, i va trucar directament a l'escola de Camins per solucionar-ho. El cap d'estudis de la facultat va demanar que es gestionés a través dels canals interns de la universitat i no de piulades, però va afirmar que les queixes tenien raó, que s'havia de fer en català. Les classes, però, es van acabar fent en castellà. Sobre el paper, però, l'assignatura era en català.
 

Les facultats de Dret, un forat negre

La situació s'accentua a les principals facultats de Dret. La Universitat Pompeu Fabra, l'Autònoma i la Universitat de Barcelona no presenten ni el 50% de les seves classes en català, a més de ser les que més alumnes tenen. Només les universitats de Tarragona, Lleida i Girona superen el 50%. En el cas del màster a l'advocacia és encara més greu i el català ja cau al 29% d'hores de docència. Alumnes de diferents edats protesten contra la situació.

La Montserrat Dameson, alumna durant sis anys de doble titulació a la facultat de Dret de la UB i estudiant del màster d'advocacia de la mateixa universitat, ha estat una de les estudiants que més ressò ha generat a través de les xarxes. Arran d'una piulada amb milers d'interaccions, explica la seva experiència. "No he pogut cursar la carrera universitària en la meva llengua", es lamenta, tot i que el pla docent del grau de Dret de la UB assegura que el 43% serà en català. "És un tema que s'obvia i s'ignora a la facultat, perpetuant la castellanització del Dret", es queixa. La seva reivindicació es va traslladar als òrgans interns de la Universitat de Barcelona, tant al rectorat, al mateix professor com al Consell de l'Alumnat de la UB. El professor va desentendre's de qualsevol responsabilitat sobre una assignatura que es feia en català, tal com estava estipulat a la matrícula. Dameson es va queixar, però explica que ni ha rebut resposta ni l'espera ja dels òrgans de la facultat. Afegeix que des de la facultat de Dret els alumnes ja accepten la castellanització gairebé absoluta de la gran majoria de les assignatures: "S'acaba normalitzant". 

La Joana, que ha començat a estudiar el màster de la UB, denuncia que el Pla Docent situava el 50% en castellà i el 50% en català, però que no tindrà cap assignatura en la seva llengua aquest curs. "No et pots matricular per idioma, sinó només de matí o tarda", explica. "A la pràctica, tot és en castellà: el material, els documents, les presentacions... Durant la carrera hem viscut alguns conflictes per defensar el català o intentar fer ni que sigui un examen, sense cap èxit. Acabarem esborrant la nostra llengua de les classes", conclou.

L'Eva Martínez, estudiant ja graduada de la doble titulació de Dret i ADE de l'UAB, assenyala que el català a les assignatures sobre advocacia era absolutament minoritari i en diversos casos es modificava la llengua vehicular al castellà quan estava determinat al català. Un fet que han compartit altres estudiants que han volgut mantenir-se en l'anonimat. Les dades de la Plataforma per la Llengua de 2019 són clares:
 

La majoria d'universitats no ofereixen ni la meitat de les hores de docència del Grau de Dret en català Foto: Plataforma per la Llengua


La por a les represàlies 

El degoteig de queixes és constant. Tots ells presenten un denominador comú, ja que consideren que les seves reclamacions tindran molt més recorregut a les xares que a través dels canals interns de les facultats. Fonts consultades del departament d'Universitats asseguren que els estudiants que detectin aquest tipus d’incompliments tenen a la seva disposició els serveis lingüístics de cada universitat, així com els òrgans de govern acadèmic on tenen representació. El mateix departament no intervé directament i explica que "són les universitats les que estan capacitades per determinar si es produeix alguna irregularitat en les seves assignatures i corregir-la". Per tant, si l'alumne no es mou, no ho fa ningú. 

Sobre això, alguns estudiants que han fet servir els canals de la universitat, són contundents: "No serveixen per a res". La por a represàlies és el factor que més els fa desdir. "Et pots acabar enfrontant a professors que després et posen la nota. Te la jugues", diu un d'ells. La Montserrat Dameson també parla sobre aquesta problemàtica de les represàlies. "Jo ja estic fent un màster i ja he superat més de sis anys de carrera. No em vull imaginar a estudiants que volen denunciar-ho a primer", es lamenta. 


Un marc legal que no és prou contundent

L'article 35.1 de l'Estatut estableix que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament universitari i els alumnes tenen dret a rebre l'educació en llengua catalana. El 35.5 afirma que els professors tenen dret a fer l'assignatura en qualsevol llengua oficial (això inclou el castellà). Però la llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, estableix en l'article 22.2 que el Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits.

La vulneració de drets lingüístics no és un fet aïllat a les universitats públiques catalanes, tot i que les dades oficials són complaents. La xarxa ha permès donar veu a desenes d'estudiants que reclamen els seus drets lingüístics i treu de sota de la catifa la normalització del català a la universitat.