«La meva pel·lícula», la videocolumna d’estiu de Maria Xinxó
"La Mònica està embarassada i el Jordi i el Josep es casen!". Enviar.
Estic fent pipí en aquest restaurant, que fusiona cuina japonesa amb la peruana, mentre li envio un WhatsApp al meu xicot, que no ha pogut venir al dinar de la colla perquè li toca treballar. He estat 5 minuts de rellotge amb els meus amics i ja he tingut clar que avui és dia de grans anuncis, d'aquells que recordes per sempre.
Quan he arribat la Mònica es prenia una cervesa sense alcohol i de seguida ha dit: "Demanarem vi, oi?". Mira com dissimula, penso.
I al Jordi li surten de la tote bag unes invitacions que només poden ser del seu casament. No hi ha dubte.
La meva parella em respon al WhatsApp: "Sí???? Que bé, quina alegria!!! Felicita'ls de part meva". Llegeixo el missatge mentre m'eixugo amb la mà esquerra. A la dreta, sempre hi tinc el mòbil.
Torno a la taula, mig emocionada. Em faran padrina? Sempre he volgut ser padrina. Voldran que els casi? És una feinada, però valdrà la pena. Dinem. Que bo tot. La Mònica beu vi. La Mònica beu vi? Casum ronda. Sempre ens quedarà el "bodorrio". Però ara que hi penso, el Josep no està divorciat, encara, no es poden pas casar, amb en Jordi. Almenys no encara.
Esclato a riure. Els explico les meves teories. "Però com t'has muntat tu sola, aquesta pel·lícula?", al·lucinen. Ara riem tots. Però abans de marxar la Mònica ens confessa que sí, que estan buscant un fill.
