El govern espanyol ha iniciat un procés de conciliació amb la Generalitat per retocar dos articles de la llei catalana de sequera. El Govern tem que això sigui un primer pas per portar la llei al Tribunal Constitucional (TC), extrem que la Moncloa nega. "No es tracta de cap impugnació ni cap qüestió de competència", assenyalen de l'executiu espanyol. Es tracta, doncs, d'un procés de conciliació per adaptar dos articles al que fixa la Unió Europea sobre les contractacions d'emergència.
Aquests articles de la llei de sequera excedeixen el que marca la directiva europea i la transposició que n'ha fet l'estat espanyol. Per això, el govern del PSOE i Unides Podem ha demanat a la Generalitat abordar la qüestió i mirar de corregir aquests dos punts de la norma, que ara com ara vulneren els límits fixats per la UE. Les contractacions d'emergència, assenyalen fonts de la Moncloa, no es poden serir per tot, perquè suposen una rebaixa dels controls.
En cap cas, però, es tracta de portar la llei al TC. Des del govern espanyol veuen una "sobreactuació" per part de la Generalitat quan falta una setmana per les eleccions. De fet, la Moncloa tampoc té gens d'interès per impugnar la llei en plena campanya electoral. En aquesta legislatura s'han obert 22 procediments de conciliació i s'ha arribat a acords en 20 casos, que han permès evitar el recurs al TC. En tot cas, si no s'arribés a un acord, no necessàriament s'ha d'impugnar la llei i suspendre-la. "És el primer pas per arribar a un acord", assenyalen des del govern espanyol.
El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha acusat l'Estat de posar "pals a les rodes" en la lluita contra la falta d'aigua. "El nostre redactat és més garantista que molts dels que hi ha aprovats a l'Estat. No entenem aquesta interpretació que fa el PSOE, el govern de l'Estat, d'una llei que el mateix PSC ha recolzat", ha asseverat en declaracions a la premsa. Mascort ha detallat també que encara no és segur que aquest assumpte acabi a l'alt tribunal i ha dit que l'Estat haurà de decidir si demana la suspensió de la norma. "Ja hi ha ajuntament que estan fent obres d'emergència, pous i millores", ha recordat.
La consellera de Territori, Ester Capella, ha denunciat l'amenaça del govern del PSOE d'impugnar la llei. Capella ha insistit que s'han d'adoptar mesures urgents per fer front a aquesta emergència i ha assegurat que les obres que s'han de fer són "urgents". "És una aberració, aquest nou atac del govern del PSOE contra Catalunya, és una demostració que la sequera els importa ben poc, frenar la llei és anar contra els ciutadans de Catalunya", ha afirmat. La consellera ha criticat que el PSOE i el PSC es desentenguin dels interessos dels ciutadans i ha exigit als socialistes "respecte" als ciutadans de Catalunya i les lleis que surten del Parlament. "Exigim al govern espanyol que deixi d'imposar recursos contra les lleis catalanes", ha afirmat.
[noticia]254275[/noticia]
Què permet la llei?
El Parlament va aprovar la normativa amb l'abstenció del PSC, Junts, els comuns i la CUP. Només va aconseguir el sí d'ERC i, per contra, la negativa de Vox, PP i Ciutadans. Posteriorment, la cambra catalana va acabar donant suport al decret llei amb el suport dels socialistes, ERC, Junts, PP i Ciutadans.La iniciativa de l'executiu permet a l'ACA suspendre durant 48 hores la captació d'aigua per a usos diferents de l'abastament de la població quan aquest abastament perilli i recuperar pous en desús. També augmenta les sancions per danys al domini públic hidràulic quan es cometin en situacions d'alerta i emergència per sequera.
El decret, aprovat el març, constata la "dràstica i generalitzada reducció de les precipitacions" i alerta que "les aportacions als rius que alimenten els embassaments s'han reduït a valors inferiors als mínims registrats el 1990". Davant el fet que "no és previsible que aquesta situació millori a curt termini", el Govern justifica el decret "per garantir un servei essencial com és l'abastament de poblacions".
