La municipalització d'escoles bressol a l'Hospitalet enfronta els pares i l'ajuntament

Els constants retards en què els centres siguin públics esgota la paciència de les famílies, mentre que el consistori defensa que treballa amb intensitat per finalitzar el procés com més aviat millor

Publicat el 22 de març de 2024 a les 13:20
Actualitzat el 22 de març de 2024 a les 13:21
Els pares i mares de cinc escoles bressol de l'Hospitalet de Llobregat viuen una situació d'incertesa des de fa més de dos anys. Les constants promeses des de l'Ajuntament per garantir una municipalització de diferents centres educatius els ha portat al límit de la seva paciència. Reclamen, entre altres qüestions, que l'acció política sigui eficaç per garantir una educació pública pels més joves d'aquestes escoles afectades. No obstant això, des de l'Ajuntament, governat pel PSC, afirmen que estan esforçant-se per finalitzar-ho al més aviat possible, però que es tracta d'un procés administratiu "llarg i feixuc".

L'any 2016, des de les escoles de la localitat barcelonina ja es va anticipar el compromís de municipalitzar diversos centres. Tot i això, no va ser fins a finals del 2022 que el regidor d'educació, David Quirós, va confirmar l'inici d'aquest procés que finalitzaria, teòricament, amb l'inici del curs 2023-2024. Un dels pares afectats per aquesta problemàtica i una de les veus dels cinc centres, Bernat Macià, afirma en declaracions a Nació que no han rebut cap justificació coherent que expliqui els sis anys de retard en l'inici del procés.

Després d'aquesta promesa inicial, els pares de l'Hospitalet de Llobregat no han fet res més que rebre "llargues i retards" en la municipalització, i el procés s'ha vist endarrerit fins a dos cops més, amb previsions de finalitzar l'any 2025 amb l'arribada del nou curs. Per altra banda, des de l'Ajuntament del municipi insisteixen que és un procediment complicat, i que la carregosa gestió dels contractes dificulta el procés. A més, afirmen que estan destinant "més recursos personals que mai" per finalitzar-lo dins de l'últim objectiu marcat.

 

El segon municipi amb menys places municipals per infant

Segons dades de l'INE, l'Hospitalet és el segon pitjor municipi de Catalunya en relació amb la quantitat de places municipals ofertes en les escoles bressol. Amb més de 6.000 nens d'entre zero i tres anys, només hi ha 600 places que permetin una educació coberta per la Generalitat. Actualment, a la població només hi ha sis guarderies públiques, però amb el procés comentat s'aconseguiria augmentar el nombre de centres educatius fins als 11.

A més, diverses famílies van registrar als seus fills en aquests centres amb la promesa d'una educació gratuïta en el següent curs, però la lentitud del procés suposa per a ells unes despeses extres que, en alguns casos, no poden mantenir. Des de l'agrupació de pares afectats, reclamen una compensació econòmica per l'endarreriment de la municipalització i l'equiparació dels preus amb les escoles públiques mentre no es finalitza el procés. Cal recordar que l'educació dels cursos I-2, infants de dos anys, és totalment gratuïta en els centres públics, una decisió que es va adoptar aquesta legislatura.

Actualment, des de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat asseguren que estan estudiant la "fórmula adient" per aconseguir aquesta equiparació i beneficiar econòmicament els pares. En aquest moment, la primera opció considerada és incrementar l'aportació des de l'administració del municipi per aquestes cinc escoles bressol, per tal de reduir les quotes a pagar pels pares

Per altra banda, des de la unió formada per pares de diverses escoles del municipi, defensen que l'educació que s'ofereix a les escoles és de qualitat i, per tant, pateixen que aquesta situació pugui derivar en el tancament d'algun dels centres. Tot i això, des de la regidoria d'educació de l'Ajuntament de l'Hospitalet comenten que "no és possible" que passi, ja que la demanda per places en escoles bressol és considerablement alta i no es veuria afectat en cap moment el nombre d'alumnes a les aules.

L'últim punt que Macià exposa és la "falta de respostes" que van tenir quan van demanar els expedients del procés a l'Ajuntament. Segons explica, no van obtenir res més que els títols dels documents sense el seu contingut. Alhora, avisen que l'oposició dins l'Ajuntament, formada per ERC i comuns, els ha afirmat que podrien dur a terme el procés d'una manera més àgil, ja que no observen evidents problemes en els centres que puguin alentir tant el procés.

[plantillavirals]