"Més igual guanyar o perdre. La natació m'ajuda a seguir endavant". A l'Eloi Collell la natació li ha canviat la vida. Aquest jove de 29 anys de Sant Vicenç de Torelló, a Osona, ha trobat a la piscina "l'espai on fer desparèixer els problemes". L'Eloi té síndrome de Down, però això no ha impedit que acumuli medalles i guanyi competicions. L'últim repte que es va marcar l'ha superat amb èxit: volia participar als Special Olympics, el certamen per a persones amb discapacitat més important d'Europa, i se'n va sortir.
La història d'aquest jove esportista osonenc és el fil conductor del documental Eloi, el nedador de somnis, que han coproduït Adolescents.cat i La Xarxa. Es va estrenar l'any passat a canal 159 de Movistar+ i, un cop emès, també es pot veure integre a Youtube (al vídeo de sobre).
Eloi, a la sortida d'una de les competicions als Special Olympics. Foto: La Xarxa i Adolescents.cat
La mare de l'Eloi agraeix la difusió que fan els mitjans del cas del seu fill. Dolors Vidal creu que és la millor manera de "normalitzar la seva situació". "La discapacitat la posem nosaltres quan assenyalem les diferències", denuncia Vidal, que creu que l'Eloi ha demostrat que es pot "viure amb total normalitat malgrat tenir una discapacitat".
El premi de la constància
Ell entrena al Club Natació Torelló, malgrat que competeix amb el Club CAR, que depèn de l'Associació Sant Tomàs, una entitat osonenca centrada en l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual. "Els seus companys no tenen cap problema i el veuen com una persona diferent, però no com un discapacitat", explica Vidal.
Practica cada dia i, tot i reconèixer que a vegades es pregunta si tant d'esforç val la pena, l'Eloi està convençut que "no podria deixar de nadar encara que volgués". "Quan nedo em sento bé amb mi mateix, estic feliç, content, i amb moltes ganes de lluitar per seguir avançant", assegura. Aquesta tenacitat que demostra dins la piscina s'ha transformat en molts èxits esportius. L'Eloi té una caixa plena de medalles a la seva habitació -"gairebé no s'hi pot ni entrar de tantes que n'hi ha", diu entre rialles- i no es conforma amb el que ja ha aconseguit.
L'Eloi, un jove esportista amb Síndrome de Down que ha convertit la natació en una manera de viure. Foto: La Xarxa i Adolescents.cat
Mesos enrere, es va marcar un objectiu: participar als Special Olympics que se celebraven a Reus. No només va aconseguir classificar-se pel certamen, que reunia més de 800 esportistes de tot Europa, sinó que va tornar cap a casa amb mitja dotzena més de medalles per intentar col·locar a la seva habitació. "La victòria t'ajuda, perquè és la recompensa a l'esforç", admet l'Eloi, tot i que assegura que perdre "m'és igual, perquè forma part de l'aprenentatge. Crec que en l'intent també s'aprèn".
Nadar l'ha empoderat. Ell mateix reconeix que a la piscina "es dissipen tots els nervis" i guanya la confiança que "a vegades trobo a faltar fora de l'aigua". La seva mare admet que al principi tenia dubtes, però ella també n'ha percebut els resultats. "La natació l'ajuda a organitzar-se, a estar actiu, a marcar-se unes fites, a conèixer gent...", explica Vidal, que creu que "va més enllà de guanyar o perdre, l'important és superar-se i socialitzar-se".
I això que el primer punt de contacte que va tenir amb la piscina no va ser precisament agradable. "Vam haver de començar a nadar perquè, amb 14 o 15 anys, l'Eloi va créixer malament i la columna se li va tòrcer molt", relata la seva mare. "Els metges ens van dir que fer natació ens aniria bé i per això ens vam animar a començar". Però, al final, nadar es va convertir en una activitat que anava molt més enllà de mantenir-se en forma, ara és la seva manera d'afrontar la vida.
L'Eloi amb Roger Carandell, el periodista d'Adolescents.cat que ha dirigit el documental. Foto: La Xarxa i Adolescents.cat
