La nostra responsabilitat

L'exigència que demanem a polítics i funcionaris ens l'hem d'aplicar a l'hora d'amplificar segons què o de donar tribuna a segons qui

11 de juliol del 2022

Actualitzat a les 7:32h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa uns dies que El País i altres mitjans, alguns de nova creació com ara Crónica Libre, difonen gravacions de l'excomissari de la Policia, José Manuel Villarejo, que serveixen per dimensionar l'abast i la manca d'escrúpols de la màquina de fang. Amb diners públics i una impunitat que encara dura, aquesta va servir per fabricar relats falsos, bàsicament vinculats a la corrupció i al finançament il·legal, dels partits independentistes i de Podem i dels seus líders.

La darrera entrega ha esquitxat també el director de la Sexta, Antonio García Ferreras, un dels periodistes més influents d'Espanya, que s'hauria fet ressò d'informacions falses sobre Podem publicades per OkDiario, el libel d'Eduardo Inda i un dels principals difusors d'aquests muntatges. Ho va fer malgrat que ja intuïa, i així li ho va confirmar mesos després el mateix Villarejo, que tenien poca o cap base. Podem i Iglesias, que es va fer popular als platós de la Sexta, en van fer ahir causa.

L'èxit de les clavegueres té més a veure amb el periodisme que amb els jutges. La majoria d'informes que, amb proves poc o gens concloents, es fabricaven i filtraven quedaven en res als jutjats. Va passar amb els casos que afectaven Podem i a Iglesias o a Juan Carlos Monedero, però també amb els comptes a Suïssa de Xavier Trias i d'Artur Mas, o el germà d'Oriol Junqueras i la seva feina a Ferrovial entre altres.

Res aguantava el mínim contrast (si arribava a instruir-se perquè, a vegades, es descartava per apòcrif o manipulat), però la "feina" de Villarejo i altres comissaris patriòtics que actuaven per lliure o coordinats pel ministre de l'Interior, la de Defensa o qualsevol altre alt càrrec ja havia fet efecte gràcies a les hores de televisió, els titulars a la premsa i les declaracions d'adversaris polítics. Pocs mitjans poden dir que no els han fet d'alguna manera el joc, sobretot si quan quadrava amb el seu interès editorial, però alguns com OkDiario han fet de la difamació i la propagació d'aquests materials la seva raó de ser.

A hores d'ara ja no s'hi val a parlar de "gravacions sense context" per justificar el que ha anat sortint. Les clavegueres no haurien estat tan determinants sense el ressò dels seus muntatges a mitjans que són creïbles a ulls de la majoria de la població. Espanya és una democràcia, sí, però les llums s'apaguen, les garanties desapareixen i pot passar de tot cada cop que es posa en qüestió la unitat d'Espanya o la monarquia. Ho poden certificar els independentistes i ara també Podem, l'únic gran partit espanyol compromès amb els valors republicans i que ha avalat el dret a decidir.

Al fet que passi de tot quan s'apaguen les llums hi han ajudat, per interessos polítics o empresarials i amb més o menys intensitat, molts mitjans que haurien d'obrir una reflexió sobre com contribueixen a la salut de la democràcia. Més encara després que alguns, des de Madrid, s'atipessin d'alliçonar durant el procés, en algun cas amb raó, la premsa catalana sobre la bona praxi i la independència informativa. Un diari o una televisió pot triar de què informa i com ho fa, no publicar un informe que li arriba si no en verifica l'autenticitat, no el contrasta mínimament o dona l'opció d'explicar-se als afectats. Malauradament, sempre hi haurà qui publiqui les gravacions de Villarejo (i fins i tot les notes que, afegint-hi la seva lliure interpretació, guardava de les trobades) donant-les per totalment certes, sense contrastar i col·laborant a la seva revenja per uns quants clics o uns punts de share.

Però, mentre l'Estat segueixi sense fer net als cossos policials i no posi fi a aquestes males pràctiques, els mitjans que volem contribuir a un joc democràtic més net hem de ser encara més curosos. No hauríem de fer-nos, alegrement, ressò del que publiquen libels com el d'Inda, malauradament ben alimentat pels poders polítics i econòmics de la dreta extrema i que ja sabem quin tipus de "periodisme" fa. L'exigència que demanem a polítics i funcionaris públics ens l'hem d'aplicar també nosaltres a l'hora d'amplificar segons què o de donar tribuna a segons qui.