ERC i el PSC ultimen els detalls per tancar un preacord per investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. Al llarg del cap de setmana s'han produït trucades entre dos equips que divendres ja van deixar perfilats els serrells a l'espera de tancar les carpetes del finançament -la més rellevant- i de la resolució del conflicte. L'executiva republicana aborda aquest matí els últims detalls i, si validen l'entesa, la previsió és una compareixença aquesta mateixa tarda, que se celebrin assemblees telemàtiques i territorials per analitzar-ne el contingut -la cúpula, amb Marta Rovira al capdavant, s'hi bolcarà- i que es posi en marxa el mecanisme per tal que la consulta es faci dijous vinent, 1 d'agost. Si hi ha entesa, la investidura seria a partir del dia 5.
La reunió celebrada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès dimecres passat a Palau va servir per acabar d'encarrilar les converses. El motiu de la cita era la signatura del traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital (IMV), però el president català en funcions li va demanar que es mogués pel finançament. Els dos dirigents es van comprometre a "culminar el compliment dels acords", en la línia de l'exigència dels republicans de completar la "carpeta zero" abans de tancar qualsevol entesa. Aquesta "carpeta zero" té a veure amb compromisos ja adquirits per part del PSOE en negociacions anteriors i que encara no s'havien acabat de concretar des que Sánchez va ser investit.
A banda de la qüestió del finançament, en els últims dies el Govern i l'Estat han acordat qüestions rellevants, com és el cas de la dotació pressupostària de més de mil milions d'euros en tres anys per a Rodalies, o bé l'increment de recursos per a beques i recerca. També s'ha parlat de com complir els compromisos adoptats fa deu mesos amb la investidura de Sánchez, com ara la condonació del 15% de deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA). El manteniment de la taula de diàleg per resoldre el conflicte polític també ha sobrevolat les converses, que s'han desenvolupat també en el marc de la mesa oberta a Suïssa, tal com va avançar Nació.
La situació interna d'ERC (i el factor Puigdemont)
En un consell nacional celebrat a finals de juny, Marta Rovira -que encara no havia pogut tornar a Catalunya perquè la causa de Tsunami Democràtic estava viva a l'Audiència Nacional- ja va demanar al PSC -i també a Junts- que qualsevol entesa s'havia de tancar de manera preliminar abans que s'acabés el mes de juliol. Per què? Perquè qualsevol pacte ha de ser validat per les bases d'ERC, que travessen per un moment complex pel procés congressual -Oriol Junqueras aspira a tornar a ser president al novembre- i pels cartells de l'Alzheimer sobre Ernest i Pasqual Maragall. Un episodi que ha causat baixes rellevants i que ha sacsejat encara més el clima intern. La consulta es farà en els propers dies.
La intenció, en aquest sentit, és no esgotar el termini de la investidura, que es tanca el 26 d'agost. Si en aquella data no hi ha un president, les eleccions es repetiran a principis d'octubre. Un dels elements a tenir en compte, si es procedeix a la investidura d'Illa en cas que les bases avalin l'entesa ERC-PSC, és el retorn de Carles Puigdemont. El líder de Junts, que ha intentat rebre el suport dels republicans de cara a una tria que requeria la col·laboració socialista -com a mínim amb una abstenció-, es juga ser detingut si travessa la frontera, perquè el Tribunal Supremha decidit no aplicar-li la llei d'amnistia pel delicte de malversació. Dissabte va indicar que tornarà "peti qui peti".
Al llarg de les últimes setmanes s'havien intensificat les negociacions entre els dos equips. La principal demanda verbalitzada per ERC durant les converses ha estat el finançament singular, que a les files republicanes defineixen com el concert per a Catalunya perquè ha de servir per gestionar, recaptar i liquidar tots els impostos. En aquests termes s'expressaven a principis d'aquesta setmana passada els negociadors d'ERC en un article a La Vanguardia que servia d'ultimàtum cap al PSC. El missatge, de fet, era que sense el nou pacte fiscal s'aniria a noves eleccions. El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) indica que en uns nous comicis els resultats no es mourien substancialment del 12-M.