Un micròfon obert ha servit per detectar l'estupefacció existent al govern espanyol pel vot contrari de Junts als objectius de dèficit, primer pas per l'elaboració dels pressupostos de l'Estat per al 2025. La conversa entre el ministre Ernest Urtasun i el diputat Francesc-Marc Álvaro al pati del Congrés radiografia fins a quin punt a la Moncloa continuen sense tenir les coordenades al cap a l'hora de negociar amb el partit de Carles Puigdemont, que ahir al matí també van tombar la reforma de la llei d'estrangeria que havia de servir per regular l'acolliment de menors migrants arribats a les Canàries. Per què Junts va votar en contra dels dos posicionaments de Pedro Sánchez? Hi ha tres arguments.
1. Perquè l'estabilitat de Sánchez no és la prioritat de Junts
Des del primer moment, Puigdemont ha situat l'aliança amb Sánchez com una qüestió instrumental per aconseguir objectius concrets, no per implicar-se a fons en la governabilitat de l'Estat. Primer es va pactar l'oficialitat del català a Europa -pendent de concreció, tot i el discurs de "cobrar per avançat" que feia circular Junts quan es va signar aquest compromís, fa tot just un any-, i després tot es va centrar en l'amnistia. Una amnistia que, per ara, no beneficia Puigdemont perquè el Tribunal Supremno li vol aplicar pel delicte de malversació. El PSOE, en tot cas, no pot al·legar desconeixement sobre el distanciament de Junts: fa mesos que els pressupostos estatals tenen un horitzó emboirat.
A l'abril, de fet, l'expresident i el seu entorn ja van advertir els socialistes que no hi hauria comptes si no es revertien les xifres d'inversió no executades a Catalunya -en campanya es va plantejar la possibilitat de cancel·lar el deute a compte dels incompliments estatals- i si la Generalitat no disposava d'un finançament singular. De fet, Puigdemont donava a entendre que Sánchez havia retirat els pressupostos del 2024 no perquè Pere Aragonès convoqués eleccions anticipades, sinó perquè sabia que Junts els tombaria. Veus del PSOE han traslladat el malestar que suposa la incertesa de negociar al límit, però aquesta és la manera que Puigdemont ha triat per gestionar la relació amb la Moncloa.
2. Perquè l'acord ERC-PSC està encarrilat
Existeix la certesa dins de Junts que l'acord per la investidura de Salvador Illa està pràcticament tancat, i ja planifiquen amb la idea que el debat se celebri la setmana del 5 d'agost. Això és rellevant en la mesura que Puigdemont s'ha compromès a tornar per la investidura, encara que sigui a risc de ser detingut, amb tot el que això implicaria. De fet, una detenció és una amenaça a l'acord amb Illa. En tot cas, que ERC pacti amb el PSC a Catalunya li pot complicar la vida a Sánchez, perquè Junts perd motius per col·laborar-hi. L'aliança entre republicans i socialistes, si es concreta a la Generalitat, tindrà tentacles al Congrés i a tres diputacions, a l'espera que s'estengui també a l'Ajuntament de Barcelona.
3. Perquè el flanc de la immigració és clau
"Malgrat que Catalunya no es pot tensar més, que no pot tenir una atenció digna, la resta de comunitats autònomes i el govern del PSOE i Sumar es posen d’acord per posar-nos al primer lloc del repartiment". La frase és de Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, i serveix per entendre la negativa a tramitar la reforma de la llei d'estrangeria. La transferència de competències en matèria d'immigració, pactada al gener, continua congelada, tot i que el partit de Puigdemont ja té una proposta redactada. Per què l'atenció en aquest àmbit? Perquè, si hi ha repetició electoral, la tendència d'Aliança Catalana és ascendent. I això li pot complicar la vida a Junts.