Carles Puigdemont ha estat a la Catalunya Nord en múltiples ocasions des del 2020, quan va poder accedir a la condició plena d'eurodiputat i, per tant, tenia garantida la immunitat arreu d'Europa menys a l'Estat, on continuava -i continua- pendent l'ordre de detenció per la causa de l'1-O al Tribunal Suprem. S'hi va instal·lar, de fet, per la campanya del 12-M, tot i que després dels comicis ha tornat al quarter general de Waterloo. Aquest divendres, però, el líder moral de Junts va ser una de les grans absències en la comitiva congregada a Salses per rebre Marta Rovira i la resta d'exiliats per Tsunami Democràtic. I això que, en les últimes setmanes, els dos dirigents han multiplicat els contactes.
S'han vist més vegades de les que s'han fet públiques a Ginebra, tant per parlar de la investidura com de la manera òptima per refer ponts entre tots els actors de l'independentisme, reunits diumenge passat a Bèlgicaper abordar el retorn dels exiliats i també per analitzar les dificultats per aplicar l'amnistia. La delegació de Junts a la Catalunya Nord va estar encapçalada per Jordi Turull, secretari general del partit i sempre al costat de Puigdemont en els contactes presencials mantinguts amb Rovira, amb qui ha mantingut una relació de confiança i proximitat malgrat els efectes de la repressió. Retornada la dirigent republicana, només queden l'expresident, Toni Comín i Lluís Puig per tancar la carpeta de l'exili.
Què se sap del retorn de Puigdemont? Pel 27 de juliol hi ha convocat un acte a la Catalunya Nord per preparar el camí de l'expresident cap a Catalunya, previst per quan hi hagi un debat d'investidura. Serà el seu? Junts intenta que ERC faci costat a la candidatura, però les converses amb el PSC "avancen" -ho va dir aquesta setmana la portaveu dels republicans, Raquel Sans- i també hi ha contactes en marxa amb el PSOE pel finançament singular. A Junts mantenen que, encara que no sigui presidenciable, Puigdemont tornarà igualment, perquè s'hi va comprometre. L'escenari d'una detenció és més que factible, de manera que l'impacte del retorn tindria múltiples derivades.
La primera seria, essencialment, judicial: el futur de l'expresident seria incert -presó preventiva inclosa- perquè la malversació que el Suprem veu en l'1-O implica condemnes altes, encara que l'amnistia ja estigui en vigor. La segona és política: com reaccionarà el país davant d'una detenció? Si la investidura es convoca perquè hi ha un acord entre ERC i Illa, els republicans culminaran l'acord amb el PSC encara que Puigdemont estigui empresonat? La pregunta se la fan en veu alta dirigents de Junts, i ha sobrevolat alguna de les reunions que han mantingut els republicans i el partit de l'expresident en els últims dies. "S'atreviran a investir-lo si passa això?", manté una veu amb ascendència consultat.
No és cap secret que, davant la dificultat per convèncer els socialistes perquè s'abstinguin -un moviment indispensable si Puigdemont vol tornar a Palau, tenint en compte l'aritmètica sorgida de les eleccions del 12-M-, que sectors del partit s'han activat per la repetició electoral. De fet, hi ha dirigents que sostenen que tant l'expresident com Turull estan "treballant" per anar cap aquest escenari, que requereix també connivència d'ERC, en la mesura que hauria de descartar pactar amb el PSC. Dit d'una altra manera: s'atreviria ERC a trencar un acord amb Illa -i, per tant, també amb Pedro Sánchez- si a Puigdemont se'l deté? Els Mossos ja han dit que seria "irresponsable" incomplir una ordre per privar-lo de llibertat.
El president del Parlament, Josep Rull, ha garantit aquesta setmana que, si hi ha detenció, no es produirà en cap cas dins la cambra catalana. "La policia, mentre jo sigui President, no entrarà al parlament a detenir ni a retenir ningú. I si ho volen fer, el primer a qui hauran de detenir és a mi mateix", va indicar als micròfons de la SER Catalunya. Amb el retorn de Rovira es tanca parcialment l'exili, però s'obre una nova etapa a Catalunya que només s'acabarà de definir quan Puigdemont emprengui definitivament el camí cap a Catalunya. Amb l'amenaça que això suposa en el cas que la direcció d'ERC -i la seva militància- decideixin variar el rumb de l'última dècada i optin per fer Illa president.