"La gent ens demana que ens entenguem". La frase la va pronunciar un alt dirigent de Junts just després de les eleccions del 12 de maig, en plena ressaca per haver perdut la majoria independentista. Ja abans dels comicis, Carles Puigdemont tenia al cap una "nova etapa" de relacions amb ERC després d'anys de desavinences amb Oriol Junqueras, i en aquest sentit cal emmarcar la trobada de fa tot just una setmana a Waterloo entre els dos líders de l'1-O. La mateixa ciutat belga va acollir aquest diumenge una trobada de la plana major independentista en què, segons diverses fonts consultades per Nació, el retorn dels exiliats -amb el focus posat en l'expresident- va ocupar un paper central.
Les mateixes fonts remarquen que no es va tractar la investidura al Parlament, per bé que les dues carpetes estan interconnectades. Per què? Perquè Puigdemont es va comprometre a tornar a Catalunya pel debat d'investidura, que encara no té data. El rellotge ha començat a córrer -la data límit per triar president és el 26 d'agost- i, de moment, ERC només reporta públicament "avenços" vinculats al PSC. La prioritat de Junts no és només que els republicans no facin costat a la candidatura de Salvador Illa, sinó que sumin els seus 20 diputats als 35 que té Puigdemont. Encara que l'expresident tingués el suport de la CUP, la xifra final seria insuficient per tenir la majoria absoluta.
Tot i que veus republicanes assenyalen que Junts està intentant vincular retorn amb investidura, el partit de Puigdemont ho nega. L'argumentari oficial passa per assenyalar que la tornada ha de ser "institucional", allunyada de qualsevol sigla de partit, i que en el millor dels escenaris ha de comptar amb la presència de la resta d'exiliats. Això vol dir incloure-hi Marta Rovira, secretària general d'ERC, així com també Toni Comín i Lluís Puig, els dos de Junts. Puig, conseller de Cultura durant el referèndum, ha alertat en els últims dies que, després de la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-los pel delicte de malversació, l'exili encara es pot allargar més. La justícia ho continua condicionant tot.
En aquest sentit, part de la cimera -amb Puigdemont com a amfitrió i presència de Junts, ERC, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell de la República- va estar centrada en la resposta a les dificultats per aplicar l'amnistia. Si bé en la causa pendent al Suprem la setmana passada hi va haver decisions en contra dels interessos de Puigdemont, aquest dilluns la balança ha anat cap a l'altre cantó en referència a Tsunami Democràtic. L'Audiència Nacional ha anul·lat la pròrroga il·legal de la causa i ha deixat en l'aire la imputació de l'expresident i de Rovira, així com també de Ruben Wagensberg, un dels últims en marxar a l'estranger per esquivar la justícia espanyola.
Encara que la trobada se centrés en l'estratègia antirepressiva i es bescantés la investidura -qualsevol opció de Puigdemont passa per l'abstenció del PSC, que ja s'hi ha negat en repetides ocasions-, damunt de l'escenari hi sobrevola la hipòtesi de la repetició electoral. No és cap secret que Junts ha plantejat públicament la possibilitat d'una candidatura conjunta per concórrer a uns nous comicis a la tardor, per bé que els republicans asseguren no estar disposats a parlar-ne. La llista unitària és l'opció preferida per Lluís Llach, el nou president de l'ANC, que està fent mans i mànigues per refer la unitat entre tots els actors, a vegades fins i tot en contra del criteri del secretariat de l'entitat.
A les files de Junts hi proliferen els dirigents que tendeixen a preferir noves eleccions, tot i la incertesa general i la situació que travessa ERC, on des de la setmana passada és encara més evident l'enfrontament entre sectors. Els partidaris de tornar a llançar els daus indiquen que un retorn de Puigdemont -encara que comportés una detenció- podria ser un bon escenari per mobilitzar l'electorat independentista i acostar-se a la possibilitat de governar. En tot cas, la majoria dels actors remarquen que ja és una bona imatge haver concatenat la trobada entre l'expresident i Junqueras amb la cimera d'aquest diumenge, també a Waterloo. El juliol serà un mes ple de moviments a múltiples bandes.