"No ens podem permetre que això acabi com la batalla entre Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. Aquesta lliçó l'hauríem de tenir apresa". La frase és d'un dirigent que ha treballat al costat del president Pere Aragonès a Palau. La va pronunciar en privat poc després de les eleccions del 12-M, quan ERC va caure fins als vint escons i entrava en un procés de repensar-se que, amb el pas de les setmanes, ha derivat en una crisi de primer ordre. La sortida entre retrets de Sergi Sabrià pels cartells sobre l'Alzheimer i la família Maragall n'ha estat la constatació i pot servir per tancar aquest episodi o per escalar en la pugna entre sectors. Aquestes són les deu cares clau per entendre com s'ha arribat a aquest punt i fins a quin punt la trencadissa influeix en la investidura.
Oriol Junqueras
No és president d'ERC des del 10 de juny, però això no ha disminuït la projecció de la seva figura. Allunyat dels focus, treballa per ser reelegit en el congrés del 30 de novembre. Manté aquest objectiu malgrat el manifest signat per centenars de persones -entre les quals Aragonès i la secretària general, Marta Rovira-, i protagonitza moviments de fons, com ara una reunió a Waterloo amb Carles Puigdemont. Interpreta que la necessària renovació (ell parlava en privat de "reconstrucció" després de les patacades electorals que van començar a les municipals de fa un any) no està renyida amb continuar al càrrec que ocupa des del 2011, i aposta per fer campanya entre les bases. La distància progressiva amb la maquinària de Palau i la desvinculació de la negociació de la investidura li permeten més cintura i menys responsabilitat en moments clau.
Marta Rovira
Des de Ginebra és l'encarregada del dia a dia del partit i de la negociació per la investidura. Va avalar el manifest a favor de la renovació i, en privat, el seu entorn no amaga crítiques contra Junqueras. "És una crisi molt difícil d'explicar perquè els bàndols tampoc estan tan allunyats", remarca una font parlamentària amb ascendència. Rovira porta les converses amb Junts i el PSC, amb prioritat per a Salvador Illa, a qui demana un finançament singular i mantenir les mesures sobre el català impulsades per Aragonès. Abans del 31 de juliol vol tenir un preacord per poder fer la consulta a la militància. En un ambient tan carregat, és una incògnita si les bases seguiran els designis de la direcció. La discrepància amb Junqueras no és política: després de les municipals ella va arribar a la conclusió que el cicle del tàndem que formaven des de 2011 s'havia acabat i que tots dos havien de deixar pas. Ell no ho va compartir i es van configurar els sectors i aflorar les tensions.
Pere Aragonès
Discret des que va anunciar que deixaria la primera línia de la política, va acabar signant el manifest i fent costat als que es presenten com a renovadors. També va fer un tuit per elogiar Sabrià després que anunciés la dimissió. En un primer moment va haver de combatre la imatge de president tutelat per Junqueras -una versió que Junts estenia a discreció, sobretot quan es va destituir el vicepresident Jordi Puigneró la tardor del 2022-, i la realitat ha estat que s'han acabat distanciant. La decisió de convocar eleccions anticipades, per exemple, no estava consensuada amb l'aleshores president d'ERC. S'ha produït la barreja de dues tendències: Aragonès aspirava a impregnar el seu estil i Junqueras, en el fons, s'ha sentit poc escoltat i arraconat.
Sergi Sabrià
Veterà bregat en mil batalles des de fa una dècada, la seva dimissió pels cartells de l'Alzheimer -cas destapat pel diari Ara- ha fet evidents les ferides. "Hi ha qui no li importa el partit sinó el desig de controlar-lo i fer-se'l a mida", va assenyalar Sabrià, ascendit a viceconseller fa només uns mesos, en el comiat. Les paraules tenien un destinatari: Junqueras. Un detall significatiu és que, en la reunió on es va decidir convocar eleccions, Sabrià va decidir no anar-hi perquè hi havia el president del partit i l'ambient hauria estat enrarit. Era un dels dirigents impulsors -des de l'ombra- del manifest demanant la renovació de la cúpula. La bretxa entre ell i Junqueras, que fins fa relativament poc podia presumir de pau interna, explica l'abast de la fractura a ERC.
Laura Vilagrà
Alcaldessa de Santpedor i desconeguda pel gran públic, el 2021 va aterrar a la llista d'Aragonès com a número dos amb l'aval explícit de Junqueras, però també se n'ha anat distanciant. Ràpidament, es va anar adequant al motllo de Palau en lloc de fer de corretja de transmissió del líder del partit. Un dels principals suports d'Aragonès, abans de les eleccions ja veia a venir la davallada i, en privat, assenyalava que el camí passava per quedar-se a l'oposició i refer-se. Forma part del grup parlamentari i dijous va acompanyar Sabrià -amb qui ha compartit moltes hores a la Generalitat, ja fos en la coordinació del Govern o bé amb la interlocució amb Madrid a través de Félix Bolaños- en l'adeu des de la seu d'ERC. També va signar el manifest.
Marta Vilalta
Repeteix com a portaveu parlamentària al costat de Josep Maria Jové. Propera a Aragonès -comparteixen generació i el va acompanyar en la roda de premsa de comiat després de les eleccions del 12-M, detall que no va passar desapercebut en un dia d'absències a Calàbria- i de carrera ascendent en els últims anys, també s'ha posicionat a favor de la renovació de càrrecs. L'adeu de Sabrià el va viure al costat de Vilagrà, al final de la sala de premsa d'ERC. Unes paraules seves en una entrevista al Cafè d'Idees de RTVE a favor de canviar lideratges va generar polseguera a xarxes, perquè part de les bases entenen que Vilalta també porta uns quants anys en llocs de responsabilitat.
Roger Torrent
Assenyalat com a possible candidat dels afins a Rovira i Aragonès per disputar la presidència a Junqueras, Torrent manté perfil baix des del final de la legislatura anterior. S'ha centrat en carpetes sectorials -l'arribada de Chery a Catalunya o bé la projecció del Circuit de Catalunya amb l'arribada anual de la Fórmula 1- i sosté que està més a prop del sector privat que no pas de continuar en la política activa. De fet, no té ni acta de diputat, perquè no va formar part de les llistes. En cercles interns s'ha parlat molt d'una presumpta relació tèbia amb Aragonès, que va ser l'escollit per Junqueras per ser cap de llista el 2021, que els protagonistes mai han concretat. Quan era president del Parlament, ERC tenia enquestes que li donaven millors projeccions que al seu company de partit.
Ernest Maragall
El seu nom és indissociable del que ha passat aquesta setmana. Va deixar l'acta de regidor a Barcelona a finals de l'any passat, i des d'aquell moment Elisenda Alamany ha agafat les regnes del grup municipal, no sense discrepàncies respecte del seu predecessor sobre com relacionar-se amb el PSC. La prioritat era entrar al govern de Jaume Collboni, però l'assemblea d'ERC a la capital es va desbordar i tot ha quedat ajornat. Maragall era dijous a la sala de premsa d'ERC com a suport de la decisió de Sabrià. L'exregidor va saber fa uns mesos que els cartells van sortir de les seves pròpies files, amb el malestar conseqüent. És una figura que explica la caiguda: de quasi ser alcalde de Barcelona a perdre la meitat de regidors en quatre anys.
Gabriel Rufián
Hi ha companys de partit que l'anomenen "estrella del rock", de la mateixa manera que n'hi ha d'altres, amb una certa maldat, que compten els minuts perque "s'acabi fent de Podem". Però és una de les figures amb més projecció del partit, perquè el seu índex de coneixement és altíssim a tot l'Estat i ha permès a ERC penetrar en sectors que fins fa uns anys li eren aliens. Amic personal d'Oriol Junqueras, és el referent a Madrid, on sovint no s'ha estalviat crítiques a Junts i també n'ha rebut moltes. Els mals resultats del 23-J, on va perdre pràcticament la meitat dels escons, han fet que hi hagi veus que el qüestionin. Sabrià va presumir en roda de premsa d'haver ideat espais com La Fábrica, un programa televisiu en què Rufián entrevistava personatges famosos. Tot ha canviat en pocs anys.
Tolo Moya
La informació de l'Ara sobre els cartells de l'Alzheimer ha fet saltar a primera fila l'exdirector de comunicació d'ERC, que declara aquest dimarts davant dels organismes interns del partit. Ara és assessor de la Diputació de Barcelona i considerat proper a Junqueras malgrat que va aterrar a ERC de la mà de Rovira i els seus afins. En unes declaracions a RAC1 aquesta setmana, Moya es posicionava a favor d'una investigació amb aquests arguments: "Exposar les proves que demostren qui és l'ideòleg de tot aquest grup, com funcionava i fins on arribava el coneixement de tot això". Marc Colomer, que fins a principis d'any va deixar la vicesecretaria general de comunicació d'ERC, ha fet costat a Sabrià. El control del relat, granític fins fa poc, ha acabat saltant pels aires.