El finançament singular per Catalunya s'ha situat al centre del debat de la investidura del socialista Salvador Illa, de la qual ERC en té la clau. Més enllà d'això, a la taula de negociació entre el PSC i els republicans hi ha tres carpetes més que s'han començat a obrir: avenços en l'autodeterminació, polítiques socials per combatre les desigualtats i la defensa del català. En aquesta última matèria, segons ha pogut saber Nació de fonts coneixedores de les converses, els republicans ja han fixat la seva posició: ni un sol desmantellament d'allò que va impulsar el Govern de Pere Aragonès.
La posició d'ERC, amb la secretària general Marta Rovira pilotant les negociacions, és clara: defensa del català a tot arreu, que "no es facin passos enrere", i que es busquin fórmules noves per millorar-ne l'ús no només a les aules, sinó posant un especial focus en l'ús social. Es tracta, en essència d'impulsar que el català no es parli únicament durant les hores lectives, sinó també al pati de les escoles i a les extraescolars. I per descomptat, als carrers.
Les negociacions són encara incipients, però aquest ha estat el context que els republicans han fet arribar als socialistes en les reunions fetes fins ara. "Creiem que s'ha fet molt bona feina i que el català cal protegir-lo", apunten fonts d'ERC. En definitiva, que si Illa vol els vots republicans, s'ha de comprometre a continuar la línia traçada per la llengua, i en cap cas retrocedir.
Impuls a l'audiovisual i a la salut
En què es tradueix aquesta qüestió? La tasca a favor del català del Govern d'Aragonès sobretot ha destacat en la conselleria de Cultura i, concretament, pel que fa a l'impuls en l'audiovisual. Durant l'executiu republicà, ara en funcions, s'ha multiplicat per tres la inversió en aquest sector, de manera que s'ha passat de 9,9 milions d'euros el 2020 a 32,6 el 2023. El màxim exponent de tot plegat va ser la presentació de la nova plataforma de continguts de la CCMA, 3Cat.
Aquesta injecció econòmica ha servit sobretot per a la producció de polítiques i sèries en català, amb cinc vegades més recursos en ajuts en cinema i dotze vegades més per la producció de sèries. Aquest és un punt de partida que ERC situa com a línia a continuar en el futur. Durant la campanya electoral, en el debat de TV3 i en altres intervencions, Illa només va elogiar la feina d'una consellera del Govern en funcions: la de Natàlia Garriga, de Cultura i de qui en depèn la secretaria de Política Lingüística. Un gest que no va passar per alt en una campanya amb polèmica per part del candidat socialista, que va castellanitzar Lleida i el Baix Llobregat durant els mítings electorals.
Altres mesures que s'han impulsat durant la legislatura va ser un pla de xoc pel català a la sanitat, una iniciativa treballada entre la conselleria d'Empresa i Treball i la de Salut, que va posar a disposició cursos de formació en llengua catalana als quals els sanitaris poden accedir de manera gratuïta i en horari laboral. La iniciativa es va pensar per combatre la mala salut del català en els centres sanitaris, i és que tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya no en saben parlar, segons un recent estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Una altra de les mesures, això en l'àmbit educatiu, va ser quan el Govern va aprovar el decret del règim lingüístic del sistema educatiu per enfortir el model d'escola catalana, amb l'objectiu de dotar la comunitat educativa d'un marc normatiu que desenvolupa els principis de la llei d'educació de Catalunya. Entre les mesures d'aquest decret, donar major seguretat jurídica als projectes lingüístics del centre, situar el català com la llengua normalment emprada com a vehicular i que el docent de centres educatius d'ensenyament no universitari acrediti el coneixement superior del C2. De fet, en plena ofensiva judicial contra el català a les aules ERC, PSC, Junts i comuns ja van aprovar una modificació legal per fer més robusta la immersió.
Aquests són només uns exemples del que ERC vol que tingui continuïtat en un futur. Més enllà de les polítiques desenvolupades durant la legislatura, en la campanya electoral Aragonès va fer una promesa en cas de tornar a la presidència: crear una conselleria de Política Lingüística. En aquell moment, Illa va contestar amb la proposta de passar la política lingüística del departament de Cultura al de Presidència per donar-li un impuls i un caràcter més transversal. El fet de crear una conselleria específica com defensava ERC no serà una de les condicions a canvi d'investir Illa -apunten fonts republicanes-, ja que pertany als socialistes configurar el seu executiu. Les posicions estan fixades i els negociadors mantenen reunions periòdiques. Per part del PSC, silenci absolut, i així preveuen que continuarà en les pròximes setmanes.
