La dimissió de Sergi Sabrià, viceconseller del Govern, motivada pel polèmic episodi dels cartells durant la precampanya de les municipals, ha oficialitzat la fractura a ERC, malgrat els intents que uns i altres s'atribueixen de convertir-ho en un simple debat sobre el rumb i el lideratge del partit. Una escalada de les hostilitats que s'han fet evidents amb aquest episodi pot perjudicar encara més les sigles en plenes negociacions sobre la investidura de Salvador Illa i amb l'amenaça d'una repetició electoral a l'horitzó que seria prèvia al congrés del 30 de novembre.
El polític palafrugellenc marxa fent un gest que pretén, i així ho ha verbalitzat, calmar la tensió viscuda aquesta setmana. Però les seves crítiques implícites contra l'expresident del partit i candidat a la reelecció, Oriol Junqueras, també obren la porta a que sigui la primera -i no l'última- batalla pública entre els dos bàndols, junqueristes i els que en demanen el relleu agrupats entorn de Marta Rovira i Pere Aragonès- incrementin els retrets en públic.
Que a ERC hi havia remor interna pel futur s'intuïa des de feia temps i es va fer evident després de la desfeta del 12-M. Va començar a aflorar després de les municipals del maig del 2023, la primera patacada, va augmentar amb el retrocés de les espanyoles al juliol, i va escalar a finals d'any quan Junqueras flirtejava amb ser candidat a les catalanes mentre Aragonès buscava blindar el seu lideratge.
Aquelles tensions es van intentar amagar públicament fins a la nit del 12-M. En els últims dies Junqueras ha demanat rentar els "draps bruts" a casa, i Rovira ha assegurat que no existeixen dues ànimes al partit després de promoure i signar un manifest que demana una renovació. Però les paraules i posada en escena de Sabrià aquest dijous han acabat amb els silencis i els sobreentesos.
El pic de tensió es va produir dilluns quan l'Ara va destapar que els cartells contra l'Alzheimer i els germans Maragall van ser idea d'un militant d'ERC Anoia. El mateix diari apuntava que càrrecs de la cúpula n'estaven al cas. Exactament Sabrià, com a responsable polític de la comunicació al partit i Marc Colomer, vicesecretari general de Comunicació d'ERC. Tots dos, afins a Rovira. I també implicaven l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, en aquest cas proper a Junqueras però que va arribar al partit de la mà de la secretària general.
Sabrià ha marxat assegurant que no és culpable de res, que no hi ha cap "estructura paral·lela" de comunicació més enllà d'accions de guerrilla comunicativa, i que quan va saber el que havia passat amb els cartells va intentar resoldre l'assumpte i que no passés a majors. La seva és una versió que accepta el mateix Maragall, que li ha fet costat a la roda de premsa. L'exlíder del partit a Barcelona ha assegurat, en la línia del que defensa l'actual direcció, que l'únic responsable de la qüestió és Moya, que al mateix temps està citat a declarar dilluns en el marc de la investigació interna que té engegada ERC per resoldre els fets. Moya ha donat a entendre que ell executava ordres que venien de més amunt, en referència a Sabrià, a qui assenyalen els junqueristes, i és possible que a altres dirigents.
"Jo no vaig aprovar ni aprovaria mai una acció com la dels cartells de l'Alzheimer. Em va tocar fer de bomber i col·laborar a afrontar aquest incendi que havien creat altres", ha dit durant la seva intervenció. "Marxo perquè és la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s'està esberlant, crec que tot això ERC no s'ho mereix. No ho faig perquè sigui culpable de res perquè no ho soc, ho faig perquè és l'aportació millor que puc fer-li a ERC. Crec que la meva sortida pot ajudar a rebaixar la tensió, perquè aquesta sortida és el que alguns busquen des de fa molt de temps", ha llançat. Marxar per pacificar.
Però després d'aquesta declaració ha vingut la crítica a Junqueras, amb qui ha reconegut i dit expressament que no parla des de la nit del 23-J, les eleccions espanyoles de fa un any. "La conclusió que en trec és que malauradament hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància ni la ciutadania del nostre país. Només l'ambició i el desig personal per controlar una organització per fer-se-la a mida", ha apuntat. Aragonès ha acompanyat les paraules de Sabrià a través d'X. "Gràcies, Sergi. Com has dit, el partit de Macià i Companys està per sobre dels noms propis", ha escrit. Entre el públic que ha acompanyat Sabrià en la posada en escena del seu comiat, una trentena de càrrecs públics i del partit, com Laura Vilagrà, Natàlia Mas Guix, Josep Maria Jové i Marta Vilalta.
Sabrià plega apuntant contra Junqueras: "Hi ha a qui no li importa ni el partit, ni la militància ni la ciutadania del nostre país. Només l'ambició i el desig personal per controlar una organització per fer-se-la a mida"
— NacióDigital (@naciodigital) July 4, 2024
✍️ @carmerocaseguihttps://t.co/DoRwUxom4Kpic.twitter.com/3nYeZAJLHB
A banda i banda coincideixen que el gest pot servir per calmar tensions. Però també ha obert ferides. Mentre que l'entorn de Rovira i Sabrià lamentava que hagi hagut de marxar d'aquesta manera -"per la porta petita"- i fer de "fusible", des de l'entorn de Junqueras s'ha imposat el silenci. "Respondrà parlant amb la militància i no als mitjans", apunten. No es preveuen doncs declaracions públiques al respecte. Així, l'expresident del partit continuarà fent trobades territorials per presentar el seu pla per tornar a liderar ERC. Rovira també n'està fent, per abordar la investidura del socialista Salvador Illa, i així mateix l'inevitable debat intern, que s'està imposant en aquestes reunions. Queden més de quatre mesos per al congrés i els implicats han de decidir ara si escalen la tensió o bé miren de reconduir i endreçar el debat.