Aragonès entra en mode campanya: què impliquen els canvis al Govern?

L'ascens de Laura Vilagrà i el perfil públic de Sergi Sabrià s'expliquen per la necessitat d'intensificar el relat de l'executiu i del president davant del cicle electoral, i apaivaguen del tot la remor sobre un avançament dels comicis

Pere Aragonès, Laura Vilagrà i Sergi Sabrià, aquest dimarts.
Pere Aragonès, Laura Vilagrà i Sergi Sabrià, aquest dimarts. | Govern
23 de gener de 2024, 19:30
Actualitzat: 19:30h
Quan a Laura Vilagrà li van proposar ser la número dos de Pere Aragonès a les eleccions catalanes del 14-F del 2021, ràpidament va elevar un missatge a la cúpula d'ERC: si hi havia opcions de governar, ella preferia el Palau de la Generalitat al Parlament. I, quan un cop s'estava fent l'organigrama, Aragonès va triar els noms del seu nucli dur, quedava clar que Sergi Sabrià no seria un director de l'oficina del president purament tècnic: faria política. Des de les bambolines, però amb una incidència política innegable. Quan queda un any per a les eleccions, Vilagrà i Sabrià han estat ascendits, la primera a vicepresidenta -un paper que, de fet, ja desplegava tot i ser només consellera de la Presidència- i el segon a viceconseller.


Per què el president s'ha decidit a fer aquests canvis, i per què els fa ara? Quines implicacions tindrà en el dia del Govern, tant a dins com a fora de l'estructura? Quines pistes aporta sobre el tipus de campanya que farà ERC de cara a les eleccions? Aquestes són les claus:
 

Una vicepresidenta que ja ho era

Quan Junts va sortir del Govern, Aragonès ja va reforçar Vilagrà. Les competències en polítiques digitals van anar a parar a Presidència, on també es van reagrupar -després de legislatures separats- els àmbits de Comunicació i Difusió, que ara estaran en mans de Marc Bataller perquè Oriol Duran, com a secretari d'aquesta carpeta, fa el salt a la sala de màquines d'ERC. Per tant, l'ascens de Vilagrà té un punt de simbòlic -una recompensa a la fidelitat com a mà dreta del president- com també de reforç per dos motius: perquè se l'ha qüestionat des de l'oposició -pel fracàs dels Jocs d'Hivern i pel caos en unes oposicions- i perquè és l'encarregada d'engreixar el dia a dia de la relació amb la Moncloa. Una carpeta on ERC s'hi juga bona part de les opcions electorals després d'avalar, un cop més, la investidura de Pedro Sánchez.
 

Un viceconseller que ja exercia

De la mateixa manera que Vilagrà va deixar clar que preferia el Govern al Parlament, Sergi Sabrià mai va voler ser un director de l'oficina del president convencional. Des del primer moment va quedar clar que manaria sobre la comunicació i que tindria tots els elements per controlar el relat. No és casualitat que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) depengui d'ell, o que els missatges de campanya d'ERC també passessin pel seu despatx. Com a viceconseller, això sí, viurà un canvi important: podrà atendre els mitjans. I, si bé a la portaveu Patrícia Plaja se li presumeix un paper més institucional, Sabrià podrà entrar en les polèmiques del dia a dia. Com a portaveu parlamentari d'ERC ja es va forjar una imatge de dur amb els rivals i també amb els socis, com recorden sempre a Junts. Més micròfon, més relat, però també més desgast.
 

Aliances i distàncies

Un dels reptes que encara Aragonès en aquest tram final de mandat és distanciar-se dels socis habituals malgrat necessitar el seu suport. No són poques les veus dins del Govern -inclosos alts dirigents consultats- que troben a faltar un discurs més dur contra el PSC. El problema, en tot cas, és que els vots dels socialistes són bàsics per tirar endavant els pressupostos del 2024 i, al mateix temps, ERC és un dels pilars sobre els quals s'estructura la majoria de Sánchez a Madrid. Un cop aprovats els comptes, i malgrat la proximitat al Congrés, arrencarà l'operació de distanciament amb el PSC mentre, al mateix temps, continua viva la guerra permanent amb Junts. No es tracta només de guanyar les eleccions, sinó de poder governar.
 

La diferència de quedar primer

La forquilla de la victòria en les properes eleccions es mourà entre els 35 i els 40 escons, segons remarquen totes les enquestes. A Palau confien en acabar superant el PSC, a qui detecten de baixada pel cost de l'amnistia, i aspiren a començar a treure rèdit de la gestió dels últims anys. En els propers mesos hi haurà una acceleració del referèndum acordat i també del finançament singular, un dels cavalls de batalla del 2024, tot i que la sequera continua sent la carpeta més urgent. Per què és important quedar primer? Perquè, defensen a l'entorn d'Aragonès, això faria més complicat un acord entre el PSC i Junts per descavalcar ERC. El triomf es jugarà a l'esprint, i Aragonès, amb la proclamació com a candidat i els canvis al Govern, ja l'ha començat.