Revés al jutge Manuel García-Castellón per la causa de Tsunami Democràtic. La sala penal de l'Audiència Nacional ha estimat el recurs de Marta Molina i ha invalidat totes les diligències practicades des del 29 de juliol de 2021, quan va demanar una pròrroga de sis mesos de la investigació. El tribunal dona la raó a Molina i considera que la pròrroga de García-Castellón va ser "extemporània" i ordena a l'instructor que decideixi si continua amb la causa o bé l'arxiva. Faci el que faci, s'haurà de basar en tot el que s'havia investigat fins al juliol de 2021, res més. Això deixa en l'aire la imputació de Carles Puigdemont, Marta Rovira o Ruben Wagensberg, que no es va produir fins al novembre de 2023.
La causa investiga les protestes contra la sentència del procés i el jutge manté la tesi que es tractaria d'un delicte de terrorisme. En la interlocutòria, de 16 pàgines, la sala penal sosté que la pròrroga que va dictar l'instructor el 30 de juliol es va fer quan el termini ja havia expirat, i per això considera que era "extemporània", perquè ho hauria d'haver acordat, com a màxim, el 29 de juliol. Qui també demanava això era Josep Alay, però en el seu cas l'Audiència Nacional no accepta el recurs, perquè demanava també l'arxivament de la causa en el seu cas. La sala sosté que Alay ja estava imputat quan es va acordar la pròrroga i, per tant, no es pot tancar el seu procediment.
El tribunal descarta l'argument de García-Castellón, que deia que la pròrroga del juliol de 2021 donava continuïtat a la instrucció duta a terme fins aleshores. La sala li respon que, precisament perquè passen 24 hores del termini quan acorda prorrogar la investigació, no hi ha una continuïtat. De fet, els jutges assenyalen la "contradicció" de l'instructor: no pot dir que el termini acabava el 29 de juliol i també que el dia 30 el termini encara no havia acabat. "Encara que els dos fets siguin propers, és palmari que el primer [el final del termini] s'havia produït quan es va acordar el segon [la pròrroga]", diu la sala.
La decisió de la sala penal suposa un contratemps per a García-Castellón, que havia mantingut viva la causa des de 2019 amb avenços molt escassos, i aboca el procediment a l'arxivament. El juliol de 2021, la causa tenia poc gruix i encara no havia citat a declarar els investigats -ara sí que els ha citat, però només ha comparegut Molina, perquè la resta està a l'exili o bé se'ls va ajornar la citació. Ara, l'instructor ha de decidir si envia la causa a judici -amb la informació aconseguida fins al 29 de juliol de 2021- o bé si la tanca.
Això és rellevant, especialment per a Puigdemont. García-Castellón va començar a investigar-lo el novembre de 2023, just quan s'estava negociant l'amnistia. La decisió de la sala implica que la investigació que va permetre posar el focus en l'expresident ara queda anul·lada, perquè es basava en una pròrroga il·legal. La causa de Puigdemont es troba ara al Tribunal Suprem, que se la va quedar perquè era aforat com a eurodiputat. L'exposició de motius que va enviar García-Castellón al Suprem també queda en paper mullat.
A tot plegat se li suma l'amnistia. Tant l'alt tribunal com l'Audiència Nacional han demanat a les parts que es posicionin sobre si cal preguntar a Europa com encaixa Tsunami en la llei. El termini acaba aquesta setmana, però no es poden anticipar escenaris després del revés de la sala penal als fonaments de la causa per les protestes contra la sentència. A banda de Puigdemont, Rovira, Wagensberg i Molina, en aquesta causa també hi ha investigats Oriol Soler, Xavier Vendrell, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Josep Campmajó i Nicola Foglia.
Rovira valorarà un possible retorn
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, valorarà les garanties jurídiques de què disposa per tornar a Catalunya després de la decisió de l'Audiència Nacional. En un comunicat, el partit ha dit que la situació legal ha canviat i tornarà a analitzar, amb els seus advocats, les "garanties legals" d'un possible retorn. Rovira està investigada per terrorisme per Tsunami i també per l'1-O. En el cas del referèndum, només s'enfronta a un delicte de desobediència que no implica presó i que sí que encaixa en l'amnistia.
ERC ha dit que confirma la decisió de la sala penal confirma la "intencionalitat política" de la investigació de García-Castellón i reclamen que s'arxivi la causa en aplicació de l'amnistia. Des de Junts, Jordi Turull ha constatat "el deliri i la insolvència" del jutge instructor. També Òmnium ha assenyalat les "irregularitats" que envolten la causa, que persegueix l'independentisme i el dret de protesta.