- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Carles Puigdemont tria bé les paraules que utilitza. Tant en públic com en privat. Per això hi va haver diputats de Junts que, en la primera reunió celebrada a Perpinyà després de les eleccions, van prendre nota quan l'expresident va assenyalar que no li feia "por" una repetició. També va remarcar que lluitaria "fins al final" l'opció de tornar a liderar el Govern, però amb la frase sobre els nous comicis va deixar clar -dins i fora de la formació- que estava preparat per si havia de tornar a ser candidat. De fet, segons diverses fonts de la direcció consultades per Nació, sectors de Junts aposten per anar-se preparant en cas que no hi hagi acord abans del 26 d'agost i sigui necessari tornar a les urnes davant la impossibilitat de fer president Puigdemont amb una abstenció socialista.
Quins arguments es fan servir de portes endins? En essència, que amb l'amnistia aplicada Puigdemont podria fer campanya des de Catalunya, amb tot el que això implica, com ara presència física en els debats. "Nosaltres tenim clar qui és el nostre candidat", remarquen al partit, on contraposen la situació a la d'ERC, que viu immersa en una crisi interna que ha derivat en l'adeu -temporal- d'Oriol Junqueras de la presidència i la presència en solitari de Marta Rovira al pont de comandament dels republicans. En les projeccions que Junts -dissabte reuneix el consell nacional a Bolvir- té sobre la taula, es dona per fet que es mantindrien els 35 escons i que es podrien retallar les distàncies amb el PSC.
Salvador Illa va treure set diputats més que Puigdemont, que va quedar molt per sobre d'ERC, amb només 20 representants. Una veu amb ascendència assenyala que, encara que l'expresident millorés els resultats, el més probable és que el PSC creixi -perquè hi hauria encara més polarització entre els dos primers- i que els republicans baixin, de manera que la situació pel que fa al bloc independentista podria ser exactament la mateixa que ara, lluny de la majoria absoluta. També hi ha dirigents que tenen la percepció que Puigdemont i el secretari general, Jordi Turull, estan fent "tot el possible" perquè hi hagi noves eleccions, amb preferència per intentar convèncer Rovira d'anar-hi amb una llista unitària.
Què ha de passar, en aquest termini? Hi ha converses en dos nivells. En el primer, Illa intenta convèncer ERC d'articular una majoria progressista amb els comuns. Ja sigui amb suport parlamentari dels republicans, sense entrar al Govern, o bé formant part de l'executiu no immediatament, sinó al llarg de la legislatura, com podria passar a l'Ajuntament de Barcelona. I, en segon lloc, Junts està intentant refer ponts amb ERC a través de la figura de Rovira. La intenció és que facin costat a la investidura de Puigdemont per poder plantar-se davant del PSC i dir que serien els responsables de la repetició electoral si no s'abstenen en favor de l'expresident. Illa (secundat en aquest punt pel PSOE) ja ha dit que aquesta abstenció és inviable.
Els dos nivells de negociació, en tot cas, estan entrecreuats. Perquè la peça que ha de desencallar la investidura és el finançament, i el finançament és una carpeta que ERC i Junts comparteixen en la relació per separat que mantenen amb el PSOE. Els republicans van suar sang perquè María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, acceptés parlar de finançament singular quan s'estava negociant la investidura de Pedro Sánchez. I, pel que a Puigdemont, ja va advertir els negociadors socialistes que, sense recaptar tots els impostos, no farien costat als pressupostos del 2024, retirats abans de presentar-se. A Junts diuen que la seva negativa va ser decisiva.
En aquest sentit, l'oferta que pugui fer Illa a ERC pel finançament ha de ser suficientment ambiciosa no només per convèncer la cúpula i la militància republicana, sinó també que hauria de comptar amb l'aval -o, si més no, amb un pacte de no agressió- per part de Puigdemont. L'expresident ja ha clarificat de portes endins que no té per què abandonar la primera fila si ERC pacta amb els socialistes, i continua tenint a les mans el futur de Sánchez. I, al mateix temps, al PSC no es refien d'encetar converses amb Puigdemont, a qui atribueixen certa variabilitat en els posicionaments. Tot i que membres de l'establishment desitjarien una entesa a tres bandes, res fa pensar que sigui possible.
"Estem preparats per totes les enventualitats", va dir el líder moral de Junts en la primera trobada de diputats a Perpinyà. I aquestes eventualitats inclouen des d'aterrar de nou a Palau -una opció que per ara és remota, tenint en compte la posició del PSC- fins a la repetició de les eleccions. Amb uns quants dubtes que sobrevolen el panorama: quin resultat s'obtindria després d'haver espremut l'èpica i el retorn -encara sense concretar- el 12-M des d'Argelers? La previsible pujada d'Aliança Catalana, ja al Parlament, afectaria les perspectives? La temptació de tornar a llançar els daus, però, pren força en sectors de Junts. I no són, precisament, els més allunyats de la cúpula.