L'estiu serà mogut per a Marta Rovira, secretària general d'ERC. Si bé des del 2011 ha coordinat la majoria de decisions, arran del pas al costat d'Oriol Junqueras, ara disposa d'encara més responsabilitat i a les espatlles hi acumula el pes de tots els moviments. A la negociació amb el PSC per la investidura se li suma la pugna interna que ha aflorat al partit per decioir l'abast de la renovació al congrés nacional del novembre. També el repte de mantenir les bases cohesionades, perquè seran determinants en el rumb dela investidura i orgànic. Quin ha estat l'impacte del manifest a favor d'una renovació de lideratges? Com evolucionarà el paper a Madrid? Hi haurà avenços per millorar la relació amb Junts i amb la resta d'actors sobiranistes? Quin és el futur de Rovira? Aquestes són les carpetes obertes de la dirigent republicana.
La gestió del debat intern
Després del pas al costat de Junqueras per tornar al novembre i d'un consell nacional de cinc hores amb intercanvi de posicions, un manifest a favor de la renovació -interpretat com a contrari a mantenir el lideratge de Junqueras- amb un miler de firmes ha irromput en el debat. La immensa majoria dels signants són militants de base, però hi ha també molts càrrecs públics i orgànics i el gruix del Govern. Rovira i Aragonès l'han signat. Junqueras no. Els promotors del text que avala la secretària general consideren que el seu impacte ha estat "positiu", i que ha permès que la base es posicionés sobre una qüestió "tabú", en referència a la renovació de la cúpula. Des de l'entorn de Junqueras dubten que hagi estat un èxit, no acaben d'entendre quin objectiu tenia si no existeix un candidat alternatiu a la presidència, recorden que algunes figures ja se n'han desmarcat un cop signat el text i afirmen que no buscaran brega perquè no fer-ho els reforça.
Ara bé, més enllà de les posicions, queden cinc mesos al davant fins al congrés nacional del partit programat a finals de novembre, i el risc d'una escalada de retrets entre sectors i dos dirigents que han treballat braç a braç en els últims tretze anys no es pot descartar. Dimarts va ser el dia en què Rovira va aparèixer als micròfons de Catalunya Ràdio per anunciar que se sumava al manifest, i pocs minuts després Junqueras parlava a RAC1 per demanar que els "draps bruts" es rentin a casa i no als mitjans. Si bé l'expresident i la secretària general continuen en contacte, remarquen les fonts consultades, a hores d'ara no hi ha una trobada prevista entre tots dos.
La negociació de la investidura
Rovira és l'encarregada de coordinar les negociacions per la investidura d'Illa, a través d'un equip conformat per Josep Maria Jové, Juli Fernàndez, Marta Vilalta i Oriol López. Fernàndez i López, per cert, són propers a Junqueras. Vilalta i Jové repeteixen al capdavant del grup parlamentari i ho són a Rovira. Noms a banda, ja s'ha delimitat el terreny de joc: finançament singular fora del règim comú, recaptar el 100% dels impostos, tenir la clau de la caixa i reducció dràstica del dèficit fiscal. Aquesta és l'exigència i els republicans no acceptaran menys, ja que necessiten un bon acord que han d'explicar externament però també dins de casa, ja que serà la militància qui prendrà l'última decisió.
De fet, algunes veus ja han apuntat fins i tot que amb el finançament no n'hi ha prou, com el Jovent Republicà. En qualsevol cas, si s'arriba a un acord, ERC enfocarà la nova etapa a l'oposició -brindant, si cal, suport parlamentari- per rearmar-se i aprofitarà el front de Madrid -els set vots dels republicans són imprescindibles per Sánchez- per sumar rèdits. Si bé el cap de files, Gabriel Rufián, és un dels homes forts de Junqueras, la resta de l'equip, encarnat en Teresa Jordà, està alineat amb Rovira.
La relació amb Junts
Després de la desfeta electoral i d'anys en què Junts ha estat molt crític amb el paper dels republicans a Madrid -i en l'última etapa del Govern d'Aragonès-, la prioritat de Rovira no és ara refer la unitat independentista i no vol transmetre una imatge de proximitat a Junts. Es va trobar amb Carles Puigdemont a Ginebra en plena negociació de la mesa del Parlament, però no es preveuen nous contactes.
Diverses fonts del partit consultades asseguren que Junts insisteix per negociar de manera coordinada amb el PSOE a Madrid, però que ERC ho descarta. "No saben negociar i nosaltres ja tenim anys d'experiència", apunten. En funció de com avanci la negociació amb Illa, i de que Puigdemont quedi descartat com a presidenciable, caldrà veure quin rol tenen a la negociació. Illa pot ser investit amb l'abstenció de Junts i ERC, però si els postconvergents es desmarquen caldrà el sí d'ERC. Tampoc hi ha previst, més enllà de la cordialitat, un acostament estratègic amb l'ANC, ara sota la batuta de Lluís Llach, que ha estat molt crític amb els republicans.
Candidatura a la Generalitat
En cas d'una repetició electoral el 13 d'octubre Junqueras diu -públicament- que Rovira seria una molt bona candidata, i l'entorn de Rovira replica que ell seria un bon candidat. De moment, la secretària general descarta encapçalar cap llista. Junqueras dubta poder-ho fer pels tempos de l'amnistia, que pot trigar un o dos anys segons alguns càlculs. Així que el relat és més una cordialitat entre tots dos líders dient-se mútuament que serien bons candidats que no pas un element factual. Mentrestant, hi ha diversos noms damunt la taula per si cal activar l'escenari. "Hi ha molta gent que ha signat el manifest que s'ha ofert i s'ha posat a disposició del partit per si cal fer el pas", apunten fonts republicanes. De moment tot són especulacions, però Rovira va dir que tenia "el candidat al cap" i ressonen noms com Roger Torrent, Ester Capella o Laura Vilagrà. El primer, això sí, assegura que té el cap més al sector privat que no pas en continuar a la política.
Tornarà a Catalunya?
Si les resistències a l'amnistia ja han aflorat, l'equip jurídic de Rovira preveu que l'aplicació sobre el seu cas serà dels més complexos per la vinculació amb Tsunami Democràtic i el terrorisme. Més enllà d'això, i un cop l'amnistia sigui aplicada, no té previst instal·lar-se a Catalunya a curt termini. Per què? Per la mateixa qüestió per la qual va marxar. Aquell 23 de març del 2018, quan va sortir de Catalunya, va publicar una carta en la qual assegurava que marxava per "fer-li de mare" a l'Agnès, la seva filla. Es va escolaritzar a Ginebra, i és aquí on la filla ha construït el seu entorn després de marxar de Vic. Rovira ha decidit que s'adaptarà al que li convingui més a la seva família. El que vol és l'amnistia per poder decidir si torna o es queda.