Les joventuts d'ERC, el Jovent Republicà, no viuran la negociació de la investidura i el debat intern dels republicans des de la distància. Volen prendre partit. El seu portaveu, Pol Baldomà (Bellpuig, 2000), és escèptic amb els pactes amb el PSC. Considera que ha "deixat de ser d'esquerres", i que no n'hi ha prou amb el finançament singular per investir Salvador Illa, sinó que cal anar més enllà i aconseguir avenços en l'autodeterminació. Fa uns dies un contundent comunicat sobre aquest assumpte els va situar al mig del debat intern.
Valora positivament l'etapa d'ERC al Govern, però considera que, per la situació de minoria, el partit no ha aplicat els seus ideals amb prou determinació, el que ha pogut tenir un impacte sobre els retrocessos electorals. En aquesta entrevista amb Nació, defensa també que al partit hi hagi lideratges "corals", però no es mulla sobre la continuïtat d'Oriol Junqueras. Defensa que ara toca oposició i que els militants de les joventuts s'impliquin més en la lluita de carrer.
Dimecres es manifestaven contra l'exhibició de la Fórmula 1 al passeig de Gràcia i, per extensió, contra el model de ciutat de Jaume Collboni. Alhora, ERC de Barcelona té un principi d'acord per entrar al govern amb el PSC. Estan en contra de la incorporació a l'executiu socialista?
No entenem la maniobra d'ERC Barcelona. El PSC ha demostrat que s'allunya molt del model que nosaltres representem. Ho vam veure fa poc amb la desfilada de Louis Vuitton, ara amb el circuit, i ho veurem amb la Copa Amèrica. Nosaltres no entenem la ciutat com un parc temàtic. Llavors, no creiem que entrar a formar part d'un govern que promociona tot això sigui la millor via estratègica a llarg termini.
Mencionava ara la Copa Amèrica com un d'aquests models que no els agrada. Però va ser beneïda pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, a més de l'aleshores alcaldessa Colau, el PSC i Junts.
Són contradiccions i n'hi ha hagut diverses en l'etapa que hem governat. El PSC ha jugat amb el Hard Rock, el Quart Cinturó, la Copa Amèrica i els Jocs del Pirineu, i tots ells han sigut episodis on nosaltres no hem tingut suficient marge de maniobra. Però també és cert que ens ha faltat ser més determinants amb els nostres ideals a l'hora d'aplicar-los. Això és una autocrítica que ens fem i que entomem per revisar-ho.
“Al Govern ens ha faltat aplicar els nostres ideals amb més determinació”
Què li ha passat a ERC en els últims cicles electorals?
Un dels factors que ens ha afectat és el canvi de prioritat dels electors, l'eix nacional ha perdut importància i nosaltres ho hem patit. Però també és probable que ens hagin perjudicat aquestes incoherències als fronts institucionals. També hem de tenir en compte que teníem un Govern de 33 diputats amb una majoria alternativa que s'hi ha posat sistemàticament d'acord en contra d'aquest Govern republicà. Tot i això, s'han fet moltes coses positives i els joves poden estar prou satisfets.
Posi'm algun exemple.
Aquest Govern és el primer de tot l'estat espanyol que ha aplicat la regulació dels preus del lloguer. També ha fet avenços feministes amb els productes gratuïts d'higiene menstrual, o apostes per la cultura i la llengua amb la iniciativa 'Cultura Jove'. No ens oblidem, però, de les coses negatives. Segurament tenim decebuda molta part del cos docent, i enfadats els funcionaris de presons. A tot plegat, se li suma el fet que possiblement els joves no tenen una percepció directa que la seva vida hagi millorat en els últims anys.
Els joves estan molt desconnectats de la política. Com ho afronten per revertir-ho?
En els últims anys han existit dues grans frustracions generacionals, l'1-O i la pandèmia. Han generat molta incertesa, i la desafecció s'ha accentuat perquè la política molts cops no respon a les demandes dels joves. Així i tot, la política és útil i la fem a tot arreu. També la fan els joves als caus i esplais, als sindicats laborals o en associacions estudiantils.
Les frustracions també han portat els joves a una evident dretanització. Molts joves passen hores i hores a les xarxes socials, i allà hi triomfa l'extrema dreta i l'antipolítica. Les esquerres, en canvi, no han aconseguit ser predominants.
La dreta i l'extrema dreta han generat una guerra cultural. Han fet servir referents a les plataformes, i Vox és el principal partit polític a TikTok, amb missatges curts, simples, repetitius i generant confrontació dels uns contra els altres. La confrontació no és dolenta de per se. N'ha existit de l'esquerra contra la burgesia i el gran capital, o de la classe treballadora contra els explotadors. El canvi que ha fet la dreta ha estat enfrontar la classe treballadora entre ella, culpant per exemple el migrant, quan el que hauríem de fer és unir-nos els pobres per combatre als que ens ataquen. L'esquerra ha de lliurar aquesta batalla. Ara comença a haver-hi pòdcasts que comencen a treballar aquesta línia de generar el marc mental de l'esquerra, i això és molt positiu.
Quina és la salut actual del Jovent Republicà?
La implicació dels joves en les associacions i entitats està minvant i els partits polítics no som una excepció. Així i tot, treballem per ser més, i perquè els que hi som, estiguem més ben formats, tinguem més repercussió i implicació social.
Ara fa un any i mig, poc després que arribés al càrrec de portaveu, va situar la mobilització als carrers com una prioritat a recuperar. Què ha passat?
Han passat quatre campanyes electorals en què l'organització s'hi ha bolcat molt. Tot i això, seguim centrats en això. Volem que la nostra gent s'impliqui més en els moviments socials, en l'entorn associatiu, i en les manifestacions. Ho hem fet amb Louis Vuitton, amb la Fórmula 1, i participarem de les manifestacions contra el model turístic. Ens ha servit molt estar al Govern, però la nostra posició natural, on també ens sentim còmodes, és als carrers. S'ha acabat un cicle, i hem de lluitar perquè és l'única manera de treballar contra el poder del PSC.
“El PSC està més lluny que mai de nosaltres. Ha deixat de ser d'esquerres i durant la negociació, hem d'evidenciar que està més lluny que mai dels consensos del país”
Parlant del PSC. Van fer un comunicat advertint que l'unionisme no pot arribar a la Generalitat. Ara mateix, però, ERC està negociant amb el PSC la investidura d'Illa.
Sí, és evident. I veiem que el PSC està més lluny que mai de nosaltres. Ha deixat de ser d'esquerres i el que hem de fer és evidenciar això. Obrir-li els ulls a la gent perquè ho vegi. El finançament és un consens, ens calen tots els recursos, i si el PSOE s'hi oposa, demostrarem que està més lluny que mai dels grans consensos del país.
És suficient un finançament singular per investir Illa?
No, per nosaltres no ho és. No ho és perquè hem dit sempre que hem d'avançar també en termes d'autodeterminació. El nostre país vol ser lliure. I és evident que ara mateix no som al 2017, però mai podrem renunciar que el nostre país sigui independent. Per tant, no només cal tota la sobirania fiscal, sinó que cal també avançar en termes d'autodeterminació.
Si les bases finalment accepten investir Illa a canvi del finançament singular, ERC hauria de ser al Govern?
No. No ho creiem nosaltres i tampoc ho creu la ciutadania. A nosaltres la gent ens ha situat a l'oposició. Ara toca escoltar a la gent des de l'oposició.
“Puigdemont ha de deixar de jugar amb les expectatives de la gent sobre el seu retorn”
En el comunicat també parlen de no donar els vots a l'"independentisme màgic", en referència a Junts i una possible investidura de Puigdemont.
Hem de deixar d'enganyar a la gent. Volem que torni Puigdemont? Clar que volem. També la Marta Rovira i el Ruben Wagensberg. Volem que tornin tots. Però no podem utilitzar això per jugar amb les expectatives de la gent. Si un dia dic que torno i després no torno... i en acabat no faig un ple perquè no vull vindre estic enganyant a la gent. Cal tornar a generar horitzons esperançadors.
En cas que no hi hagués un acord amb el PSC i es produís una repetició electoral, es podria donar el cas que sectors independentistes demanin una llista unitària. Quina posició tenen?
Insisteixo, no cal enganyar la gent un altre cop. No va funcionar i no funcionarà. La llista unitària no suma més suports, no és la proposta que el país necessita, i no podem demanar a un votant d'ERC que voti a un candidat de Junts ni a l'inrevés. I més quan ells estan ressuscitant Convergència. M'agradaria que els convergents de tota la vida no ens votessin.
Com estan vivint la disputa interna a ERC?
No és agradable. Nosaltres el que volem és parlar de projecte. Tampoc cal enganyar-nos, les persones són importants, però és més important què fan aquestes persones un cop hi són. Per tant, és prioritari que la militància decideixi cap a on va el partit.
Però calen nous lideratges? Oriol Junqueras ha de continuar sent president?
El que sabem és que hi ha d'haver lideratges corals i plurals sempre. És el millor. Però ara mateix no ens pertoca dir si ha d'haver-hi un Junqueras o qualsevol altre. Insistim que s'ha de parlar de projecte. Nosaltres ara estem preparant una ponència estratègica.
Recollirà el canvi de cicle? El procés ha mort?
Sí, el procés ha mort. És la fi d'un cicle polític. Va començar el 2011 i ha acabat amb l'amnistia. S'ha acabat, prou, ja està. És bo que ens ho expliquem. Molta gent del país ja ha passat el dol, de fet molta gent ha votat passar pàgina amb Salvador Illa. El que segur que continua, és el procés d'acumulació de forces. Necessitem tindre tota la força, estar més preparats, i aconseguir la independència.