14
de maig
de
2020, 21:06
Actualitzat:
15
de maig,
19:50h
La residència Bertran i Oriola, a la Barceloneta, té un passat recent convuls, canviant de gestor en quatre ocasions -i passant, per tant, per cinc mans- en poc més de quatre anys, fins a ser ara un dels onze geriàtrics intervinguts per la Generalitat arran de la crisi del coronavirus i els 26 morts que va provocar al centre. Evidencia la problemàtica que suposa a l'actualitat el funcionament d'aquests centres, fins al punt que el Departament de Treball i Afers Socials ja havia canviat a finals del 2019 les bases per triar-ne els gestors, amb una fórmula en què la variable del preu ja no hi té cap pes.
I és que, malgrat que la Bertran i Oriola és de titularitat pública, la gestió és privada. La Generalitat només gestiona directament 17 residències i, en les seves altres 70, ho té delegat en empreses privades. En ocasions, als onze grans grups i fons d'inversió que controlen bona part del sector privat i que també gestionen nou geriàtrics municipals i nou del Govern, amb la conseqüent remuneració. La Bertran i Oriola, com la també intervinguda Mossèn Vidal i Aunós, estava fins ara en mans d'Eulen, una de les grans multiserveis de l'Estat que, de fet, no disposa de cap residència en propietat a Catalunya.
Tot i això, la Bertran i Oriola ja va sortir a la llum pública en una forta polèmica el juny del 2017, arran d'un informe de la Síndica de Greuges de Barcelona que recollia nombroses queixes de famílies i entitats en relació a les condicions dels seus usuaris i de quatre residències més de la ciutat gestionades per la UTE Ingesan-Asproseat, vinculada a la constructora OHL.
Les queixes anaven des del mal estat de les instal·lacions, manca de personal o mala alimentació o neteja fins a casos com una usuària que va tardar cinc hores a poder entrar a l'edifici perquè "no tenien connectat el timbre" o una altra que va passar quatre dies dormint en un hospital per un error en donar-li les pastilles.
Arran d'aquest informe i d'altres inspeccions prèvies, el Departament de Treball i Afers Socials va suspendre el contracte amb la UTE per a les cinc residències i l'adjudicatària va renunciar-hi definitivament. Tot i això, aquesta va afirmar que la responsabilitat no era seva, sinó que el problema era realment que les prestacions massa baixes en relació a les necessitats del centre i que els plecs del contracte no es corresponien amb la situació actual del sector.
Com s'havia fet aquella adjudicació? A través d'un procés obert per contractar empreses gestores per a les cinc residències en què el pes de la proposta econòmica valia 41 dels 100 punts totals. La resta dels elements a valorar eren el pla de gestió (16,5 punts), els recursos humans (14,5), el pla d'atenció individual (13), la participació d'usuaris i familiars i la comunicació (5) i l'oferta de serveis addicionals (10). De les 17 ofertes rebudes i valorades, l'adjudicació s'havia fet el febrer del 2016 a l'UTE Ingesan-Asproseat per un preu d'1,9 milions anuals, inferior als 2,1 milions de licitació. Tot i això, malgrat ser de les propostes més barates, el preu no va ser determinant, ja que variava poc respecte tota la resta.
Pocs mesos després que sortís a la llum l'escàndol i la suspensió de l'adjudicació i mentre s'estava gestant la nova licitació, va tenir lloc l'1-O i el 155 posterior, cosa que va alentir molt els tràmits per al canvi de gestor. Fins al juliol del 2018 no es va cedir, temporalment i fins a la resolució del nou concurs, el control de la Bertran i Oriola a l'empresa L'Onada, una de les grans societats que controla nombroses residències privades i en gestiona de públiques. Havia estat qui havia gestionat aquesta residència fins que el 2016 va acabar-li la concessió i l'UTE Ingesan-Asproseat va guanyar-li el nou concurs, en el qual, a més, L'Onada, propietat de la presidenta de la patronal catalana del sector, Cinta Pascual, havia quedat la segona millor puntuada.
I com va plantejar-se el nou plec per a l'adjudicació de la gestió de les cinc residències, incloent la Bertran i Oriola? Pel que fa als elements a valorar, pràcticament no va variar res respecte del procediment del 2016. De fet, les puntuacions eren les mateixes que les citades més amunt, tot i que la proposta econòmica passava a valdre 34 punts en lloc de 41 i els serveis addicionals queien de 10 a 7. Els 10 punts de diferència anaven destinats a valorar les millores salarials dels treballadors en relació al conveni d'aplicació. El pressupost de licitació de la Bertran i Oriola, a més, creixia fins als 2,6 milions anuals.
L'adjudicació se la va endur el febrer de 2019 la multiserveis Eulen, qui havia presentat l'oferta més barata, per bé que, un cop més, aquest tampoc no va ser un element decisiu, ja que les diferències entre totes les empreses que van pugnar van ser mínimes a nivell de preus. Eulen, de fet, ja havia assumit temporalment la gestió de dues de les residències intervingudes el 2017 i, en una d'elles, la Mossèn Vidal i Aunós, va allargar-ne el control a través d'aquest concurs.
Al cap de poc més d'un any, però, els escàndols van tornar de la mà de la gestió de la crisi del coronavirus. Els familiars dels usuaris de la Bertran i Oriola van amenaçar a principis d'abril passat de denunciar la residència, ja que acusaven la direcció del centre de no informar-los de com estaven els residents i de voler-los cobrar 100 euros per fer-los tests. El nombre de contagis i morts al centre anava en augment, així com el trasllat d'avis a altres residències o hospitals.
Finalment, la Generalitat va intervenir el geriàtric el 27 d'abril pel tracte deficient respecte els seus usuaris per part de la direcció, un cop s'hi havien produït 26 defuncions. La gestió la va assumir les Germanes Hospitalàries-Psicoclínica de la Mercè, encarregades també de la residència Paral·lel, on s'hi havien destinat quasi la meitat dels usuaris de la Bertran i Oriola. El canvi de mans del geriàtric no havia millorat la praxis respecte els seus residents.
La Generalitat ha intervingut, arran de les competències extraordinàries de l'estat d'alarma, onze residències durant la crisi del coronavirus. D'aquestes, vuit són privades, una és pública municipal i dues són titularitat de l'executiu català. Aquestes darreres són precisament la Bertran i Oriola i la Mossèn Vidal i Aunós, totes dues de Barcelona, gestionades per Eulen i protagonistes de la polèmica del 2017 quan es trobaven en mans de l'UTE Ingesan-Asproseat. Plou sobre mullat.
Què n'ha extret l'administració de l'experiència, més enllà del necessari repensament del sector a mig i llarg termini? "Això demostra la importància que les residències estiguin gestionades per gestores solvents, amb capacitat de posar direccions expertes i personal format", afirmen des del Departament de Treball i Afers Socials, ja que "les residències de gent gran no són negocis on la força de treball es intercanviable", sinó que és imprescindible "la vocació i el coneixement de l'ofici, així com la capacitat de dirigir serveis en situacions complexes".
Es tracta, insisteixen, d'"intangibles que poden vincular-se a un projecte tècnic solvent, i que en cap cas tenen a veure amb una competència entre licitadors en base al preu". Per això, afirmen que "l'objectiu del Departament és consolidar un nou model de gestió delegada cap a un concert que elimini la competència en preu i inclogui criteris socials, de bon tracte, d'atenció centrada en la persona, de qualitat en el treball, de qualitat assistencial i arrelament territorial i d'orientació comunitària".
Abans de l'arribada de la pandèmia i que emergissin més les deficiències del sector en un moment tan complex, el canvi de model ja estava en marxa. El desembre de l'any passat, ja va publicar-se la primera licitació de gestió de residències públiques en un nou format. Per primer cop, l'adjudicació no es faria a través d'un contracte, sinó a través d'una concertació on, a més, el preu ja ve marcat i, per tant, la competència de projectes es fa en base a altres variables.
Les empreses escollides se n'encarregaran de la gestió durant quatre anys, prorrogables fins a deu. Per optar-hi, cal oferir ràtios determinades de professionals de diferents àmbits (gericultors, psicosocials, sanitaris...), una qualitat assistencial, experiència i solvència mínimes i un protocol d'informació constant a l'administració, així com l'incompliment de posterior d'aquests estàndards pot suposar la suspensió o retirada de concessió. Això ja ocorria anteriorment.
A partir d'aquí, però, la puntuació per adjudicar la gestió varia exclusivament en funció d'aspectes del projecte com el protocol d'entrada, el treball interdisciplinar, la participació d'usuaris i familiars en l'alimentació del centre i en les activitats, sortides o festes, l'arrelament en l'entorn social, la formació dels treballadors, el treball amb empreses del sector social, un eventual pla de gestió eficient dels residus i l'energia, el consum de productes d'agricultura ecològica o comerç just, la reinversió dels beneficis en la mateixa residència o fins i tot l'acreditació conforme el salari més alt no supera en nou vegades el del més baix.
Ara bé, arribats a aquest punt, per què no es planteja la Generalitat la gestió directa d'aquests centres, tal com ja ocorre en 17 de les seves residències? Des del Departament al·leguen que la normativa actual "presenta una barrera vinculada al creixement del personal funcionari". A diferència del que ocorre amb els metges, els mestres, els bombers o els policies, la Generalitat no pot incrementar el personal ni fer noves promocions de treballadors públics en l'àmbit de la dependència, sinó que tan sols pot reposar personal amortitzant places o amb jubilacions. Això, afirmen, obliga a concessionar la gestió de serveis com les residències.
De fet, l'estratègia seguida actualment pel Departament per augmentar el pes del sector públic en aquest àmbit -molt minoritari, actualment- va de la mà dels ajuntaments interessats. Tal com ja ha ocorregut en diversos municipis, el procediment passa perquè el consistori posa el terreny i paga la construcció de l'edifici i posteriorment la Generalitat en concerta totes les places per garantir-ne la sostenibilitat i les condicions i control d'un servei públic, per bé que amb gestió delegada a un privat.
I és que, malgrat que la Bertran i Oriola és de titularitat pública, la gestió és privada. La Generalitat només gestiona directament 17 residències i, en les seves altres 70, ho té delegat en empreses privades. En ocasions, als onze grans grups i fons d'inversió que controlen bona part del sector privat i que també gestionen nou geriàtrics municipals i nou del Govern, amb la conseqüent remuneració. La Bertran i Oriola, com la també intervinguda Mossèn Vidal i Aunós, estava fins ara en mans d'Eulen, una de les grans multiserveis de l'Estat que, de fet, no disposa de cap residència en propietat a Catalunya.
Tot i això, la Bertran i Oriola ja va sortir a la llum pública en una forta polèmica el juny del 2017, arran d'un informe de la Síndica de Greuges de Barcelona que recollia nombroses queixes de famílies i entitats en relació a les condicions dels seus usuaris i de quatre residències més de la ciutat gestionades per la UTE Ingesan-Asproseat, vinculada a la constructora OHL.
Les queixes anaven des del mal estat de les instal·lacions, manca de personal o mala alimentació o neteja fins a casos com una usuària que va tardar cinc hores a poder entrar a l'edifici perquè "no tenien connectat el timbre" o una altra que va passar quatre dies dormint en un hospital per un error en donar-li les pastilles.
Arran d'aquest informe i d'altres inspeccions prèvies, el Departament de Treball i Afers Socials va suspendre el contracte amb la UTE per a les cinc residències i l'adjudicatària va renunciar-hi definitivament. Tot i això, aquesta va afirmar que la responsabilitat no era seva, sinó que el problema era realment que les prestacions massa baixes en relació a les necessitats del centre i que els plecs del contracte no es corresponien amb la situació actual del sector.
Com s'havia fet aquella adjudicació? A través d'un procés obert per contractar empreses gestores per a les cinc residències en què el pes de la proposta econòmica valia 41 dels 100 punts totals. La resta dels elements a valorar eren el pla de gestió (16,5 punts), els recursos humans (14,5), el pla d'atenció individual (13), la participació d'usuaris i familiars i la comunicació (5) i l'oferta de serveis addicionals (10). De les 17 ofertes rebudes i valorades, l'adjudicació s'havia fet el febrer del 2016 a l'UTE Ingesan-Asproseat per un preu d'1,9 milions anuals, inferior als 2,1 milions de licitació. Tot i això, malgrat ser de les propostes més barates, el preu no va ser determinant, ja que variava poc respecte tota la resta.
Pocs mesos després que sortís a la llum l'escàndol i la suspensió de l'adjudicació i mentre s'estava gestant la nova licitació, va tenir lloc l'1-O i el 155 posterior, cosa que va alentir molt els tràmits per al canvi de gestor. Fins al juliol del 2018 no es va cedir, temporalment i fins a la resolució del nou concurs, el control de la Bertran i Oriola a l'empresa L'Onada, una de les grans societats que controla nombroses residències privades i en gestiona de públiques. Havia estat qui havia gestionat aquesta residència fins que el 2016 va acabar-li la concessió i l'UTE Ingesan-Asproseat va guanyar-li el nou concurs, en el qual, a més, L'Onada, propietat de la presidenta de la patronal catalana del sector, Cinta Pascual, havia quedat la segona millor puntuada.
I com va plantejar-se el nou plec per a l'adjudicació de la gestió de les cinc residències, incloent la Bertran i Oriola? Pel que fa als elements a valorar, pràcticament no va variar res respecte del procediment del 2016. De fet, les puntuacions eren les mateixes que les citades més amunt, tot i que la proposta econòmica passava a valdre 34 punts en lloc de 41 i els serveis addicionals queien de 10 a 7. Els 10 punts de diferència anaven destinats a valorar les millores salarials dels treballadors en relació al conveni d'aplicació. El pressupost de licitació de la Bertran i Oriola, a més, creixia fins als 2,6 milions anuals.
L'adjudicació se la va endur el febrer de 2019 la multiserveis Eulen, qui havia presentat l'oferta més barata, per bé que, un cop més, aquest tampoc no va ser un element decisiu, ja que les diferències entre totes les empreses que van pugnar van ser mínimes a nivell de preus. Eulen, de fet, ja havia assumit temporalment la gestió de dues de les residències intervingudes el 2017 i, en una d'elles, la Mossèn Vidal i Aunós, va allargar-ne el control a través d'aquest concurs.
Al cap de poc més d'un any, però, els escàndols van tornar de la mà de la gestió de la crisi del coronavirus. Els familiars dels usuaris de la Bertran i Oriola van amenaçar a principis d'abril passat de denunciar la residència, ja que acusaven la direcció del centre de no informar-los de com estaven els residents i de voler-los cobrar 100 euros per fer-los tests. El nombre de contagis i morts al centre anava en augment, així com el trasllat d'avis a altres residències o hospitals.
Finalment, la Generalitat va intervenir el geriàtric el 27 d'abril pel tracte deficient respecte els seus usuaris per part de la direcció, un cop s'hi havien produït 26 defuncions. La gestió la va assumir les Germanes Hospitalàries-Psicoclínica de la Mercè, encarregades també de la residència Paral·lel, on s'hi havien destinat quasi la meitat dels usuaris de la Bertran i Oriola. El canvi de mans del geriàtric no havia millorat la praxis respecte els seus residents.
La Generalitat ha intervingut, arran de les competències extraordinàries de l'estat d'alarma, onze residències durant la crisi del coronavirus. D'aquestes, vuit són privades, una és pública municipal i dues són titularitat de l'executiu català. Aquestes darreres són precisament la Bertran i Oriola i la Mossèn Vidal i Aunós, totes dues de Barcelona, gestionades per Eulen i protagonistes de la polèmica del 2017 quan es trobaven en mans de l'UTE Ingesan-Asproseat. Plou sobre mullat.
Què n'ha extret l'administració de l'experiència, més enllà del necessari repensament del sector a mig i llarg termini? "Això demostra la importància que les residències estiguin gestionades per gestores solvents, amb capacitat de posar direccions expertes i personal format", afirmen des del Departament de Treball i Afers Socials, ja que "les residències de gent gran no són negocis on la força de treball es intercanviable", sinó que és imprescindible "la vocació i el coneixement de l'ofici, així com la capacitat de dirigir serveis en situacions complexes".
Es tracta, insisteixen, d'"intangibles que poden vincular-se a un projecte tècnic solvent, i que en cap cas tenen a veure amb una competència entre licitadors en base al preu". Per això, afirmen que "l'objectiu del Departament és consolidar un nou model de gestió delegada cap a un concert que elimini la competència en preu i inclogui criteris socials, de bon tracte, d'atenció centrada en la persona, de qualitat en el treball, de qualitat assistencial i arrelament territorial i d'orientació comunitària".
Abans de l'arribada de la pandèmia i que emergissin més les deficiències del sector en un moment tan complex, el canvi de model ja estava en marxa. El desembre de l'any passat, ja va publicar-se la primera licitació de gestió de residències públiques en un nou format. Per primer cop, l'adjudicació no es faria a través d'un contracte, sinó a través d'una concertació on, a més, el preu ja ve marcat i, per tant, la competència de projectes es fa en base a altres variables.
Les empreses escollides se n'encarregaran de la gestió durant quatre anys, prorrogables fins a deu. Per optar-hi, cal oferir ràtios determinades de professionals de diferents àmbits (gericultors, psicosocials, sanitaris...), una qualitat assistencial, experiència i solvència mínimes i un protocol d'informació constant a l'administració, així com l'incompliment de posterior d'aquests estàndards pot suposar la suspensió o retirada de concessió. Això ja ocorria anteriorment.
A partir d'aquí, però, la puntuació per adjudicar la gestió varia exclusivament en funció d'aspectes del projecte com el protocol d'entrada, el treball interdisciplinar, la participació d'usuaris i familiars en l'alimentació del centre i en les activitats, sortides o festes, l'arrelament en l'entorn social, la formació dels treballadors, el treball amb empreses del sector social, un eventual pla de gestió eficient dels residus i l'energia, el consum de productes d'agricultura ecològica o comerç just, la reinversió dels beneficis en la mateixa residència o fins i tot l'acreditació conforme el salari més alt no supera en nou vegades el del més baix.
Ara bé, arribats a aquest punt, per què no es planteja la Generalitat la gestió directa d'aquests centres, tal com ja ocorre en 17 de les seves residències? Des del Departament al·leguen que la normativa actual "presenta una barrera vinculada al creixement del personal funcionari". A diferència del que ocorre amb els metges, els mestres, els bombers o els policies, la Generalitat no pot incrementar el personal ni fer noves promocions de treballadors públics en l'àmbit de la dependència, sinó que tan sols pot reposar personal amortitzant places o amb jubilacions. Això, afirmen, obliga a concessionar la gestió de serveis com les residències.
De fet, l'estratègia seguida actualment pel Departament per augmentar el pes del sector públic en aquest àmbit -molt minoritari, actualment- va de la mà dels ajuntaments interessats. Tal com ja ha ocorregut en diversos municipis, el procediment passa perquè el consistori posa el terreny i paga la construcció de l'edifici i posteriorment la Generalitat en concerta totes les places per garantir-ne la sostenibilitat i les condicions i control d'un servei públic, per bé que amb gestió delegada a un privat.