11
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
10:55h
Mona de Pasqua tirant a kitsch? Atracció turística sense més? O joia gaudiniana que dona a Barcelona encara més notorietat i prestigi com a marca global? Les obres de la Sagrada Família continuen cap a la seva culminació, prevista per a finals d'aquesta dècada, després que la pandèmia hagi interromput el ritme dels treballs. Aquest dimecres, s'ha coronat la torre de Maria, amb la instal·lació d'un estel que es vol que formi part des d'ara de l'skyline de Barcelona. El debat sobre les obres del temple segueix present entre els experts.
L'última peça de l'estrella es va instal·lar el 29 de novembre passat en una estructura d'un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones. Feta de vidre texturitzat amb una estructura d'acer inoxidable a les arestes, els vidres es veuran il·luminats pel sol durant el dia i, durant la nit, la llum sorgirà de l'interior, des dels focus instal·lats a les bases de les puntes. La torre no es podrà visitar, ja que és buida per dins perquè entri la llum per les 800 finestres que té i vagi sobre l'altar del temple.
La culminació de la torre de la Verge Maria ha generat una gran expectació i ha estat notícia internacional. Però això no vol dir que la construcció del temple hagi avançat enmig d'un gran consens ciutadà. S'han sentit, des dels seixanta, veus molt crítiques. Un moment crucial va ser quan, a mitjans d'aquella dècada, l'arquitecte Oriol Bohigas va promoure un manifest internacional que demanava deixar l'obra en pau. Aquest manifest el van signar figures de renom com de l'arquitectura, com Le Corbusier, Walter Gropius i Antoni de Moragas, però també artistes significatius, com Antoni Tàpies i Joan Miró.
Al temple ja no l'atura ningú. Hem volgut parlar amb algunes veus de l'urbanisme perquè ens valorin l'estat de la construcció i la nova incorporació en forma d'estel. No ha estat fàcil perquè en aquests moments, amb les obres ja en fase final, es fa difícil trobar veus crítiques. Aquí recollim les veus de Beth Galí, arquitecta i expresidenta del FAD (Foment d'Arts Decoratives); Josep Antoni Acebillo, exarquitecte en cap i exdirector del Servei de Projectes Urbans de Barcelona; i Maria del Mar Arnús, membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA) i una de les promotores del manifest Gaudí en alerta roja, del 2008.
La fidelitat a l'obra gaudiniana
Una de les grans preguntes que van agitar el debat entorn la continuació de les obres de la Sagrada Família era la seva fidelitat a l'obra gaudiniana. Maria del Mar Arnús es mostra igual de contundent que al manifest que va signar el 2008: "S'han aprofitat del nom de Gaudí per fer un disbarat. La mateixa idea de continuar l'obra de Gaudí ja és absurda. Gaudí és un artista impossible de continuar perquè era imprevisible, anava fent i desfent contínuament". Arnús considera que "la cripta i les escoles que hi havia al recinte eren el més emblemàtic del llegat de Gaudí, però el que s'ha fet després no té res a veure amb Gaudí".
Beth Galí, en una línia similar, explica que "quan un autor desapareix, l'única manera de continuar una obra és a partir dels plànols. En aquest cas, no n'hi ha i les maquetes van quedar molt malmeses per la Guerra Civil. Qui s'atreveix a acabar un Rubens inacabat?", es pregunta Galí. "Hi ha obres que són irrepetibles -assegura- i crec que el manifest que Bohigas va impulsar el 1965 continua vigent".
Per Josep Antoni Acebillo, "una construcció arquitectònica tan complexa construïda al llarg de més de 135 anys no pot ser estrictament fidel al projecte original". L'arquitecte afegeix que "si la pregunta és si la Sagrada Família seria diferent i millor si la seva construcció hagués estat dirigida pel mateix Gaudí la resposta és que sí. Si la qüestió és si el fet que el seu autor hagi desaparegut durant el procés de construcció invalida el resultat final, malgrat els llums i les ombres de la construcció, la resposta és que no".
Símbol de Barcelona, atracció turística o mona de Pasqua?
L'arquitecta Beth Galí creu que en l'inici de la represa dels treballs "hi havia bona fe, era fruit d'una actitud voluntarista, però amb el temps s'ha produït una transformació en clau de mercat i d'atracció turística. Ha anat a pitjor i actualment considero que és una mona de Pasqua, però una mona lletja perquè hi ha mones de Pasqua que són maques". Galí recorda que es van fer propostes alternatives a unes obres que l'arquitecta considera una "falsificació" i recorda que ella mateixa va proposar transformar-la en una futura estació de la "Sagrera Família".
Acebillo defensa una posició diferent. És un dels arquitectes que va anar modificant la seva posició, inicialment contrària a la continuació del temple. Segons explica, va ser el criteri d'arquitectes com Óscar Tusquets i Ricardo Bofill els qui el van fer canviar de criteri: "Més enllà de la seva significació religiosa, la Sagrada Família de Gaudí té una gran repercussió social".
Segons l'exarquitecte en cap de Barcelona, "la popularitat i magnetisme de Gaudí, la insòlita gestió de la seva construcció amb donacions privades i al marge de les institucions, l'insòlit de construir una gran catedral, que identifiquem a l'edat mitjana, en ple segle XXI i la seva grandiositat i centralitat fan que la Sagrada Família ja fa dècades que constitueix un signe identificador de Barcelona". Sí que reconeix que "quan estigui acabada, la seva atracció turística encara serà més gran. En qualsevol cas, només una gran miopia intel·lectual pot assimilar-la a una mona de Pasqua".
"Tot el projecte s'ha subordinat al consum turístic -assegura Maria del Mar Arnús-. La Sagrada Família s'ha convertit simplement en una màquina de fer diners. I tot això té ben poc de gaudinià".
I ara, l'estel de Maria
Es convertirà l'estel que corona la torre de la Verge Maria en un nou símbol de la ciutat? "Crec que no", afirma Acebillo. "Es tracta d'una tecnologia d'il·luminació massa convencional per al context tecnològic actual. Hem de tenir en compte que Barcelona, en matèria d'il·luminació pública, ja havia estat pionera a tot el món amb l'ocasió de les fonts monumentals de Montjuïc per a l'Exposició Universal de 1929".
María del Mar Arnús opina que "el temps dirà si l'estel es converteix en un element més de l'skyline de Barcelona. A mi em sembla una bajanada". Per Beth Galí, "l'estel respon a una idea molt antiga". Sobre el ressò mediàtic que ha obtingut la nova incorporació, Galí assegura que "a la Sagrada Família tohom hi vol sucar pa. Es busca l'espectacularitat, però cal dir que l'espectacularitat no és un valor en ell mateix".
La culminació de les obres
A aquestes alçades, el debat sobre si continuar o no amb les obres sembla poc rellevant, malgrat que Maria del Mar Arnús, combativa fins al final, gosa parlar de "deconstruir-la": "Caldria fer un replantejament del projecte i pensar a fer marxa enrere en coses que s'han fet". Fins al moment de la pandèmia, es preveia que el temple es coronaria el 2026, però ara es contempla un horitzó més llunyà, però ja no massa més.
Acebillo considera que "en l'estat actual de les obres, òbviament que s'han de culminar. Però el que més em preocupa no és el que esdevindrà arquitectònicament quan finalitzin les obres sinó la manera en què aquest temple interacciona amb el teixit urbà de Barcelona". Un aspecte aquest que ja preocupava Gaudí, segons apunta Acebillo, per qui "avui les circumstàncies urbanes són diferents, però això no eximeix l'Ajuntament de propiciar un projecte urbà capaç d'aconseguir la millor interacció entre el teixit urbà actual i la nova Sagrada Família".
"Les obres ja no tenen aturador -assegura Beth Galí-. És abans que s'havien d'haver aturat, deixant l'absis de Gaudí com a peça essencial, en lloc de continuar amb aquesta mona per acabar amb la torre de Jesús com a gran fal·lus". El debat entorn el temple expiatori, pel que es veu, tampoc s'aturarà.
L'última peça de l'estrella es va instal·lar el 29 de novembre passat en una estructura d'un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones. Feta de vidre texturitzat amb una estructura d'acer inoxidable a les arestes, els vidres es veuran il·luminats pel sol durant el dia i, durant la nit, la llum sorgirà de l'interior, des dels focus instal·lats a les bases de les puntes. La torre no es podrà visitar, ja que és buida per dins perquè entri la llum per les 800 finestres que té i vagi sobre l'altar del temple.
La culminació de la torre de la Verge Maria ha generat una gran expectació i ha estat notícia internacional. Però això no vol dir que la construcció del temple hagi avançat enmig d'un gran consens ciutadà. S'han sentit, des dels seixanta, veus molt crítiques. Un moment crucial va ser quan, a mitjans d'aquella dècada, l'arquitecte Oriol Bohigas va promoure un manifest internacional que demanava deixar l'obra en pau. Aquest manifest el van signar figures de renom com de l'arquitectura, com Le Corbusier, Walter Gropius i Antoni de Moragas, però també artistes significatius, com Antoni Tàpies i Joan Miró.
Al temple ja no l'atura ningú. Hem volgut parlar amb algunes veus de l'urbanisme perquè ens valorin l'estat de la construcció i la nova incorporació en forma d'estel. No ha estat fàcil perquè en aquests moments, amb les obres ja en fase final, es fa difícil trobar veus crítiques. Aquí recollim les veus de Beth Galí, arquitecta i expresidenta del FAD (Foment d'Arts Decoratives); Josep Antoni Acebillo, exarquitecte en cap i exdirector del Servei de Projectes Urbans de Barcelona; i Maria del Mar Arnús, membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA) i una de les promotores del manifest Gaudí en alerta roja, del 2008.
La fidelitat a l'obra gaudiniana
Una de les grans preguntes que van agitar el debat entorn la continuació de les obres de la Sagrada Família era la seva fidelitat a l'obra gaudiniana. Maria del Mar Arnús es mostra igual de contundent que al manifest que va signar el 2008: "S'han aprofitat del nom de Gaudí per fer un disbarat. La mateixa idea de continuar l'obra de Gaudí ja és absurda. Gaudí és un artista impossible de continuar perquè era imprevisible, anava fent i desfent contínuament". Arnús considera que "la cripta i les escoles que hi havia al recinte eren el més emblemàtic del llegat de Gaudí, però el que s'ha fet després no té res a veure amb Gaudí".
La Sagrada Família el dia que va reobrir portes després de la pandèmia. Foto: ACN
Beth Galí, en una línia similar, explica que "quan un autor desapareix, l'única manera de continuar una obra és a partir dels plànols. En aquest cas, no n'hi ha i les maquetes van quedar molt malmeses per la Guerra Civil. Qui s'atreveix a acabar un Rubens inacabat?", es pregunta Galí. "Hi ha obres que són irrepetibles -assegura- i crec que el manifest que Bohigas va impulsar el 1965 continua vigent".
Per Josep Antoni Acebillo, "una construcció arquitectònica tan complexa construïda al llarg de més de 135 anys no pot ser estrictament fidel al projecte original". L'arquitecte afegeix que "si la pregunta és si la Sagrada Família seria diferent i millor si la seva construcció hagués estat dirigida pel mateix Gaudí la resposta és que sí. Si la qüestió és si el fet que el seu autor hagi desaparegut durant el procés de construcció invalida el resultat final, malgrat els llums i les ombres de la construcció, la resposta és que no".
Símbol de Barcelona, atracció turística o mona de Pasqua?
L'arquitecta Beth Galí creu que en l'inici de la represa dels treballs "hi havia bona fe, era fruit d'una actitud voluntarista, però amb el temps s'ha produït una transformació en clau de mercat i d'atracció turística. Ha anat a pitjor i actualment considero que és una mona de Pasqua, però una mona lletja perquè hi ha mones de Pasqua que són maques". Galí recorda que es van fer propostes alternatives a unes obres que l'arquitecta considera una "falsificació" i recorda que ella mateixa va proposar transformar-la en una futura estació de la "Sagrera Família".
Acebillo defensa una posició diferent. És un dels arquitectes que va anar modificant la seva posició, inicialment contrària a la continuació del temple. Segons explica, va ser el criteri d'arquitectes com Óscar Tusquets i Ricardo Bofill els qui el van fer canviar de criteri: "Més enllà de la seva significació religiosa, la Sagrada Família de Gaudí té una gran repercussió social".
Segons l'exarquitecte en cap de Barcelona, "la popularitat i magnetisme de Gaudí, la insòlita gestió de la seva construcció amb donacions privades i al marge de les institucions, l'insòlit de construir una gran catedral, que identifiquem a l'edat mitjana, en ple segle XXI i la seva grandiositat i centralitat fan que la Sagrada Família ja fa dècades que constitueix un signe identificador de Barcelona". Sí que reconeix que "quan estigui acabada, la seva atracció turística encara serà més gran. En qualsevol cas, només una gran miopia intel·lectual pot assimilar-la a una mona de Pasqua".
Turistes a la Sagrada Família Foto: Bernat Cedó
"Tot el projecte s'ha subordinat al consum turístic -assegura Maria del Mar Arnús-. La Sagrada Família s'ha convertit simplement en una màquina de fer diners. I tot això té ben poc de gaudinià".
I ara, l'estel de Maria
Es convertirà l'estel que corona la torre de la Verge Maria en un nou símbol de la ciutat? "Crec que no", afirma Acebillo. "Es tracta d'una tecnologia d'il·luminació massa convencional per al context tecnològic actual. Hem de tenir en compte que Barcelona, en matèria d'il·luminació pública, ja havia estat pionera a tot el món amb l'ocasió de les fonts monumentals de Montjuïc per a l'Exposició Universal de 1929".
María del Mar Arnús opina que "el temps dirà si l'estel es converteix en un element més de l'skyline de Barcelona. A mi em sembla una bajanada". Per Beth Galí, "l'estel respon a una idea molt antiga". Sobre el ressò mediàtic que ha obtingut la nova incorporació, Galí assegura que "a la Sagrada Família tohom hi vol sucar pa. Es busca l'espectacularitat, però cal dir que l'espectacularitat no és un valor en ell mateix".
La culminació de les obres
A aquestes alçades, el debat sobre si continuar o no amb les obres sembla poc rellevant, malgrat que Maria del Mar Arnús, combativa fins al final, gosa parlar de "deconstruir-la": "Caldria fer un replantejament del projecte i pensar a fer marxa enrere en coses que s'han fet". Fins al moment de la pandèmia, es preveia que el temple es coronaria el 2026, però ara es contempla un horitzó més llunyà, però ja no massa més.
Acebillo considera que "en l'estat actual de les obres, òbviament que s'han de culminar. Però el que més em preocupa no és el que esdevindrà arquitectònicament quan finalitzin les obres sinó la manera en què aquest temple interacciona amb el teixit urbà de Barcelona". Un aspecte aquest que ja preocupava Gaudí, segons apunta Acebillo, per qui "avui les circumstàncies urbanes són diferents, però això no eximeix l'Ajuntament de propiciar un projecte urbà capaç d'aconseguir la millor interacció entre el teixit urbà actual i la nova Sagrada Família".
"Les obres ja no tenen aturador -assegura Beth Galí-. És abans que s'havien d'haver aturat, deixant l'absis de Gaudí com a peça essencial, en lloc de continuar amb aquesta mona per acabar amb la torre de Jesús com a gran fal·lus". El debat entorn el temple expiatori, pel que es veu, tampoc s'aturarà.