Barcelona ha encetat aquest 2022 una nova contracta del servei de neteja després de 12 anys amb una ciutat renovada. El 2010 no hi havia superilles ni tampoc quilòmetres de carrils bici als carrers, i la mobilitat era diferent. Ara, la capital catalana està plena de nous -i més verds, no només pel color exterior, sinó perquè són menys contaminants- camions de la brossa, maquinària de desinfecció i d'escombrat més moderna, treballadors amb uniformes més vistosos i un logotip que somriu tothom qui el mira.

Com és habitual en els canvis de contracta, també s'han canviat els contenidors de reciclatge de la ciutat. Són més baixos i, segons va explicar l'Ajuntament, milloren la visibilitat dels usuaris i la seguretat dels vianants. A més, les seves dimensions són diferents depenent de la zona on estan ubicats i les boques de recepció s'adeqüen a la mida dels residus que s'hi llencen. I els vells, on han anat a parar?

"Donar-los una segona vida sempre és millor que triturar-los". Els gairebé 26.000 contenidors que hi havia repartits pels 10 districtes i 73 barris de la ciutat tindran aquesta segona vida que comenta el Pau Segarra de Valoriza, l'empresa de neteja a càrrec dels districtes d'Horta-Guinardó i Nou Barris. I és que la regla de les 3R -reduir, reciclar i reutilitzar- no només s'aplica als residus. Els recipients també entren al joc: un cop retirats dels carrers, les quatre empreses responsables de la neteja de la ciutat els traslladen a un descampat -cadascuna al seu- per poder-los revalorar i, posteriorment, classificar. 

El futur? Doble, depenent de quin sigui el seu estat, però sempre amb finalitat social. En primer lloc, perquè qui gestiona aquesta tasca és una empresa sense ànim de lucre dedicada a la integració social i laboral subcontractada per la gestora del servei de neteja de la zona. I, en segon lloc, perquè qui hi treballa són persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social. Al Bon Pastor és on hi ha ubicat el descampat de Valoriza i un exèrcit dels antics contenidors barcelonins dona la benvinguda a qui creua el mur de l'entrada. N'hi ha centenars, ordenats per colors en fileres llargues i un laberint de passadissos els recorre. I al final de tot, una illa enorme dels nous contenidors que esperen a ser escampats pels carrers de la zona nord de la ciutat.

La substitució es fa durant les nits, amb una setantena de canvis diaris. Marxen els nous i arriben els vells que esperen fent fila per passar el primer filtre. Els que estan més nous es despersonalitzen -hi treuen els logotips i no deixen res que pugui indicar que són de Barcelona- i se'ls retira la tapa. La cubeta, el recipient gris fosc gran on s'acumulen els residus, es reserva per a futures reutilitzacions. No a Barcelona, perquè la ciutat n'ha comprat de nous, però sí a altres municipis d'arreu que els puguin necessitar on les empreses gestores també treballen. De fet, és feina seva gestionar la cessió de les cubetes a cost zero i Valoriza ja n'ha acordat una entre l'Ajuntament de Barcelona i la del municipi de destí.

Els contenidors trencats, més vells i que ja no permeten més usos es desballesten totalment per entregar les diferents peces a empreses de reciclatge i foneria. És un procés manual que es desenvolupa a l'interior d'una carpa rectangular amb obertura als quatre costats ubicada al mateix descampat. Els contenidors entren sencers per un dels extrems gràcies a l'ajuda d'un toro de magatzem i segueixen un cicle de desmuntatge basat en tres estacions de dues persones. 

Primer pas: les tapes es desenganxen i es dirigeixen a operacions "satèl·lit" o laterals, on se'ls retiren els metalls per apilonar-les per colors. Segon pas: es treuen les peces de plàstic laterals -que també es classifiquen segons el tipus- i els metalls del pedal i la maneta per obrir el contenidor. Tercer pas: es deixen les cubetes sense cap altre component -com ara les potes o rodes- i surten de la carpa per l'extrem oposat per ser apilades de set en set i agilitzar-ne el transport.

[slideflaix]1807[/slideflaix]
Tots els plàstics retirats i classificats també tenen una segona vida. Es fonen i es reutilitzen, fins al punt que entre el 60% i el 70% del plàstic dels nous contenidors barcelonins és reciclat, facilitant així la reducció de l'ús d'aquest material. La regla de les 3R es fa efectiva mentre una quinzena de persones tenen també una segona oportunitat. "Això per a mi ho significa tot", clama emocionat l'Achraf Imersed, el responsable de la carpa de desballestament a Nou Barris. De fet, Imersed assegura que l'oportunitat és "molt bona", ja que sense aquest lloc de treball "no podria progressar".

Al darrere d'aquesta segona vida als contenidors hi ha Xarxa Ambiental, una cooperativa sense ànim de lucre fundada el 2009 amb l'objectiu de proporcionar noves ocupacions a persones amb discapacitat. "Vam pensar que els serveis urbans, com la reparació i manteniment de contenidors, eren una bona manera", explica un dels seus responsables mentre supervisa, acompanyat del director del projecte al Bon Pastor, que la cadena de desballestament funciona correctament. Ara, més de deu anys després de la creació de l'empresa, donar una segona vida als contenidors de Barcelona és el motor que mou aquest grup de gent per tenir una nova oportunitat laboral.