Entre el 22 i el 24 de setembre de 1977, els treballadors de la fàbrica tèxtil Roca Umbert de Granollers es van tancar a les instal·lacions del que era l'empresa més emblemàtica de la capital del Vallès Oriental i que en aquell moment comptava amb una plantilla de més de 500 persones. El motiu: plantar cara al tancament que havia plantejat la direcció com a mesura de reestructuració. Ja llavors aquesta acció de protesta dels treballadors es va convertir en un símbol de la represa de la lluita sindical poc després del Franquisme.

Quaranta anys després, la tancada dels treballadors de Roca Umbert segueix sent un exemple de la lluita sindical. Aquest divendres alguns dels protagonistes s'han tornat a trobar al lloc dels fets en un acte públic per rememorar què va passar i per veure el llibre escrit pel periodista Paco Monja. La principal idea que defensen tots és la unitat dels treballadors, ja fossin de dretes o d'esquerres, com a explicació de la seva força, però també destaquen la solidaritat que la ciutat de Granollers va mostrar per la seva lluita. Tot plegat en una empresa, segons han destacat els antics treballadors, amb pràctiques tradicionalment paternalistes i que encara tenia representants del sindicat vertical.
 
La tancada dels treballadors va suposar un augment de les indemnitzacions als treballadors que van patir la reestructuració. A més, es van mantenir un centenar de llocs de treball i es va aconseguir que la fàbrica es mantingués oberta fins l'any 1991, any en què va tancar les portes definitivament.

De fàbrica tèxtil a fàbrica de les arts

L’any 1904 es va començar a construir la fàbrica Roca Umbert, on es van instal·lar els primers telers. L’any 1936 l’empresa fou requisada pels obrers i va prendre el nom d’Espartacus. El gener de 1939 va patir una forta destrucció arran d’un incendi provocat, però lentament es va anar recuperant i a la dècada dels cinquanta es va construir la tèrmica, per permetre l’autonomia de la fàbrica en el proveïment elèctric. S’inicia aleshores la modernització de la indústria i es fabriquen gran quantitat de teixits. 
 
Durant la trobada d'aquest divendres es van recordar diversos projectes que hi havia i que anaven més enllà de les obligacions legals. Per exemple, la casa cuna, on es criaven fins a 5 anys els infants de les mares treballadores. I el cosidor, un espai on podien formar-se les treballadores solteres per saber portar una casa.

40 anys després, Roca Umbert segueix oberta, però ara en forma de centre audiovisual i com a punt clau de la vida cultural de la ciutat.