La temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat a un ritme de 0,25 graus per decenni, o cosa que és el mateix, 1,7 graus en els darrers 70 anys. Així ho exposen les dades recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en el període 1950 – 2019. Segons aquestes dades, el ritme d’augment de la temperatura màxima (0,32 graus per decenni) és més marcat que el de la temperatura mínima (0,19).

A més, totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevada a l’estiu (0,37 graus per decenni) i menys a l’hivern (0,20). L’increment tèrmic, a banda de consolidar-se, tendeix a presentar un ritme cada cop més accelerat, amb la incorporació dels registres del 2019.

En paral·lel, des del Servei Meteorològic de Catalunya s'especifica que el comportament de la pluja no és tan clar. Per bé que el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (un 1,6% menys per cada decenni), es tracta d'un valor “sense significació estadística”. L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una “clara disminució” de la precipitació de gairebé el 6% per decenni, o cosa que és el mateix, un 41% en els darrers 70 anys.

A més, l'SMC afirma que l'anàlisi de dues sèries centenàries a Catalunya, les de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes (Baix Ebre) i les de l’Observatori Fabra de Barcelona, mostra resultats “força similars”. La temperatura mitjana anual ha augmentat als dos observatoris a un ritme de 0,15 graus per decenni des de l’inici de les observacions (1905 i 1914 respectivament), i es manté el fet que la temperatura màxima ha augmentat més que la mínima, així com que l’estiu és l’estació de l’any amb un augment més marcat.

Finalment, l'SMC destaca que l’any 2019 ha estat el més càlid a Catalunya des del 1905 a l’Observatori de l’Ebre, i el tercer més càlid a l’Observatori Fabra des del 1914. Quant a la precipitació, ambdós observatoris presenten un valor de la tendència que no és estadísticament significatiu i molt proper al zero, de manera que la quantitat anual de precipitació no ha variat gaire en els més de cent anys d’observacions als dos indrets.