09
d'octubre
de
2017, 20:45
Actualitzat:
10
d'octubre,
16:57h
Quan el ministre Juan Ignacio Zoido va dissenyar l'operatiu policial per aturar el referèndum, un dels seus maldecaps era trobar el lloc adient on encabir els més de 5.000 policies destinats a Catalunya. Aviat va trobar una solució per a bona part d'ells. El Ministeri de l'Interior va llogar tres creuers que van arribar a la costa catalana el 22 de setembre i que encara avui hi són.
Es tracta de l'Azzurra, el Rhapsody i el Moby Dada, que es va fer famós per tenir estampats dibuixos de Looney Tunes. Tots ells són propietat de companyies italianes: els dos primers de Grandi Navi Veloci (GNV), i el tercer, de Moby Lines. Aquesta última companyia va tenir una disputa amb Warner Bros, que va demanar (sense èxit) que es deixés fora de la batussa política "Piolín" i "Silvestre".
El Rhapsody i el Moby Dada descansen al Port de Barcelona, mentre l'Azzurra ho fa al de Tarragona. De tots tres, el vaixell amb dibuixos animats és el més petit. Té capacitat per a unes 1.600 persones i està amarrat a la dàrsena sud, tot i que sovint es desplaça per facilitar la mobilitat de la resta de vaixells. Tot i que en un principi havien de quedar-s'hi fins a l'11 d'octubre, el Ministeri d'Interior va anunciar divendres que prolongaria una setmana més el desplegament policial. Els agents cobraran, en funció del rang, fins a 150 euros al dia en concepte de dietes, el triple del que es pagava abans.
Zoido, al vaixell de la policia espanyola al port de Barcelona. Foto: Ministeri de l'Interior
El dia a dia al vaixell: tertúlia i esport
Com és la vida dins del creuer més famós dels últims temps? "La veritat és que he estat en creuers millors", diu amb sorna en Fernando (nom fictici), un agent de la Policia Nacional que dorm al vaixell. Al començament, molts companys van viure l'experiència com una aventura però, a poc a poc, els ànims han anat defallint, i alguns agents comencen a estar-ne farts. "Aquí no tenim massa coses a fer. Sortim a córrer i fem tertúlia amb els companys", explica a NacióDigital.
Molts poden pensar que, enmig d'aquesta plàcida rutina, els agents s'escapen per la ciutat a fer turisme. "Ni en broma", assenyala en Fernando, que explica que tant si té torn com si ha de quedar-se de reserva, no pot allunyar-se massa del vaixell. A més a més, la Zona Franca no és cap barri residencial, i no disposa de gaires bars i establiments on fer vida. Això fa que molts no surtin amb prou feines, i acabin vivint situacions d'angoixa i frustració. "Portem 'mogollón' de dies aquí tancats aquí", lamenta. "Per un dia d'acció portem setmanes de no fer res", diu en referència a l'u d'octubre, l'únic cop que tots els agents van abandonar el vaixell per desplegar-se pel territori. "No aguantem més temps tancats, necessitem acció", insisteix.
En Fernando passa les hores amb el mòbil a la mà, i assegura que a través de les xarxes socials rep moltes mostres de solidaritat, cosa que "s'agraeix molt". Entre els companys, comparteixen muntatges d'humor, imatges de manifestacions en suport a la policia espanyola, però també vídeos que acusen els Mossos de no seguir les instruccions del govern espanyol l'1-O. El paper de la policia catalana és un dels temes candents a les tertúlies: "Tots esperem que la Fiscalia actuï amb ells", conclou l'agent.
Les comoditats del vaixell i el menjar són pitjors, però se senten protegits dels "escarnis" d'alguns hotels
Un dels grans avantatges dels creuers és la seguretat. La vigilància al port s'ha extremat encara més aquests dies, i els vaixells de la policia són custodiats per agents de la Guàrdia Civil. Per això, tot i les crítiques al menjar i a la falta de comoditats, en Fernando creu que com a mínim allà estan protegits dels "escarnis" que han patit els seus companys que s'allotjaven a hotels, com els de Calella.
Policies espanyols a la terrassa del creuer. Foto: Albert Alemany
Protegits de les protestes
A banda dels policies que dormen a hotels i dels que ho fan als creuers, altres agents s'allotgen als pisos que té la Guàrdia Civil de forma permanent al territori. Manresa n'és un exemple. La seva comandància és una de les més grans de la demarcació de Barcelona i disposa d'una important dotació de plantilla fixa formada per prop d'un centenar d'agents i funcionaris.
Aquests agents han hagut d'obrir les portes dels seus pisos (que ja són petits), i compartir-los forçosament amb els nous companys destinats temporalment a Catalunya. A Manresa, però, els agents no han pogut escapar de les protestes i molts veïns han clamat en dues ocasions contra la seva presència. El 20 de setembre s'hi van concentrar unes deu mil persones, i el 3 d'octubre van ser quasi trenta mil. Unes protestes que els passatgers del creuer "Piolín" s'estalvien.
Zoido, al vaixell de la policia espanyola al port de Barcelona Foto: Ministeri de l'Interior