Els tres investigats en la causa sobre la suposada descapitalització del llegat del mecenes Pere Mir han recorregut davant l'Audiència de Barcelona la intervenció de les fundacions vinculades a Cellex ordenada per un jutjat de Barcelona en favor del Protectorat de Fundacions de la Generalitat. Consideren que la intervenció és "prematura i desproporcionada", i demanen revocar-la o prendre mesures menys greus. A més, en l'escrit, avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l'ACN, defensen la seva gestió al capdavant de les fundacions com a marmessors de l'herència de Mir.

La defensa dels tres investigats, l'empresari i president de les fundacions, Jordi Segarra, l'advocat Joan Francesc Capella, i l'oncòleg Josep Maria Tabernero, assegura que tots tres van seguir les últimes voluntats de Mir. Segarra és el principal assenyalat d'haver desviat béns que s'havien d'haver lliurat a les fundacions beneficiàries, també per haver-se concedit crèdits amb condicions favorables amb el patrimoni de Mir i no haver lliurat a la fundació unes joies del matrimoni valorades en 2,1 milions i la destinació de les quals es desconeix. El perjudici que els Mossos consideren que Segarra hauria causat la fundació arriba als 6,2 milions d'euros.

Els advocats argumenten que els Mossos han fet una interpretació errònia dels comptes i subratllen que calia diferenciar dos tipus de patrimoni. El patrimoni personal del matrimoni Mir-Pàmias, la liquidació del qual havia d'anar a parar a les fundacions Cellex i Mir-Puig, i un patrimoni separat de Pere Mir que partia de dues fundacions radicades a Panamà i que “no formava part del cabal hereditari”. De fet, a finals de l'any 2017, Segarra va iniciar el procés de liquidació de les fundacions panamenyes i va transferir a la fundació Cellex i la Fundació Mir Puig 47 milions d'euros, 38 dels quals després de la mort de Mir.

Els advocats defensors han aportat un document que va ser signat per Mir davant d'un notari i que demostraria la seva capacitat plenipotenciària per gestionar el llegat. En el text deia que Segarra gaudia d'"absoluta capacitat d'actuació" sent "l'únic per interpretar la voluntat". La instrucció va ser la següent: “Qualsevol decisió que en el futur hagis d'adoptar respecte a la meva persona o el meu patrimoni, ets l'únic autoritzat expressament per mi, perquè sigui duta a terme puntualment, sense ingerències ni opinions de terceres persones i sé que compliràs el meu desig, com sempre has fet i vull expressar”.

La defensa subratlla que les operacions qüestionades estan emparades per aquestes instruccions que "exoneren de tota responsabilitat" a Segarra. Després de la mort de Núria Pàmias, l'agost del 2018, Segarra va fer reintegraments en efectiu i en xecs del seu patrimoni. “Eren ajudes a persones i familiars del servei del matrimoni, complint amb la voluntat que sempre havien tingut cura dels familiars dels seus empleats més propers”, justifica. La justícia també recrimina per què no es van incloure les joies a l'inventari hereditari. La resposta és que "Pàmias va expressar la voluntat que les donessin a les seves nebodes, i així van ser lliurades", diuen.

D'altra banda, dos dels investigats, Segarra i Tabernero, han presentat un altre recurs per oposar-se a la decisió de la jutgessa d'extreure el contingut dels telèfons mòbils i els dispositius informàtics. La defensa d'aquests dos investigats considera que la còpia d'aquestes dades no compleix els requisits d'idoneïtat, excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat.

El recurs assenyala que els indicis que s'indiquen per poder efectuar aquest bolcat no són tals i posa en relleu el "significatiu" comportament dels Mossos respecte als dispositius de Tabernero. La defensa recorda que Tabernero és metge i, per tant, poden haver-hi converses privades sobre qüestions mèdiques que afectarien la privacitat d'altres persones.

Per aquestes raons, el lletrat avança que reclamarà al jutjat l'expulsió del procediment judicial de "qualsevol prova relacionada amb l'aplicació de Whatsapp" de Tabernero, per la "notòria vulneració del dret a un procés amb garanties" i de defensa.