Pedro Sánchez era conscient de la importància de tenir un Tribunal Constitucional (TC) amb majoria afí. La passada legislatura, acabada de forma abrupta amb la convocatòria electoral després de la patacada del PSOE a les eleccions autonòmiques i municipals, va estar marcada pel bloqueig del PP a la renovació dels òrgans constitucionals, entre d'altres l'alt tribunal, que fins a principis de 2023 tenia encara una majoria que responia a l'equilibri de forces de l'any 2015, amb majoria absoluta de Mariano Rajoy. Amb lleis com la de l'avortament o l'eutanàsia sobre la taula, el govern espanyol necessitava un TC més favorable per tenir alguna opció de veure validada l'agenda social impulsada pel PSOE i Unides Podem. Es va arribar a un pacte, i des d'aleshores els progressistes, capitanejats per Cándido Conde-Pumpido, controlen l'alt tribunal.

En aquell moment encara no estava sobre la taula l'amnistia. De fet, el PSOE hi estava en contra, però sí que havia cedit amb els indults i la reforma del codi penal. La majoria afí a la Moncloa té ara més importància que mai, perquè serà l'encarregada d'avalar la llei al ple monogràfic d'aquesta setmana. Els conservadors han posat traves per arribar fins aquí, per evitar que la primera resolució de l'amnistia, que tombarà el recurs del PP i aplanarà el terreny per rebutjar també les qüestions d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem i altres instàncies, arribés abans de les vacances d'estiu. Conde-Pumpido ha rebutjat tots els intents de frenar la deliberació i la majoria progressista votarà a favor de la ponència que ha fet la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán. Què passarà quan els magistrats avalin la constitucionalitat de l'amnistia?

Arguments per aplanar el terreny

La ponència que debatrà el ple, i que encara pot patir canvis menors, avalarà el gruix de la llei. Dirà que la llei aprovada pel Congrés encaixa dins de la Constitució, perquè el legislador pot fer allò que la carta magna no prohibeix, i també negarà que es tracti d'un indult general. També defensarà la capacitat d'actuació de les Corts Generals, sense que això impliqui envair competències dels tribunals ni trencar amb la separació de poders, un argument habitual dels jutges aquests últims mesos. Rebutjarà també que es tracti d'una norma arbitrària o desproporcionada i blindarà l'argument que millora la convivència i la cohesió social. El TC, però, no farà referència a una qüestió clau: l'encaix de la malversació dins de la llei.

Els magistrats tenen des de fa dies la ponència per poder-la estudiar i començar a deliberar a partir de dilluns, amb tota la setmana habilitada. Conde-Pumpido ha decidit abordar primer el recurs presentat pels diputats del PP. L'argument és que és el més complet, però hi ha desenes d'impugnacions contra la norma. Tot apunta que l'alt tribunal aprofitarà la sentència que rebutja aquest recurs per agilitzar les altres impugnacions, siguin en forma de recurs d'inconstitucionalitat de les comunitats autònomes del PP o bé les qüestions d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) abans d'abordar la clau de la qüestió: els recursos d'empara dels presos polítics i els exiliats.

No afecta Puigdemont i Junqueras

La sentència no afectarà ni Carles Puigdemont i els exiliats, ni tampoc Oriol Junqueras i els condemnats pel procés. En altres paraules, ni Puigdemont podrà tornar a Catalunya amb l'aval del TC a l'amnistia, ni Junqueras deixarà d'estar inhabilitat. En el seu cas, la llei no se'ls ha aplicat no pas perquè es consideri inconstitucional, sinó perquè el Suprem considera que el delicte de malversació pel qual estan perseguits o condemnats no entra dins de l'àmbit d'aplicació de la llei. Un criteri que xoca amb el que va aplicar l'Audiència de Barcelona, tot just fa una setmana, en el cas de Raül Romeva per les despeses de l'acció exterior de la Generalitat. En aquest cas, s'ha beneficiat de la clàusula escapatòria que va posar el mateix Suprem en la resolució sobre l'amnistia de l'1-O.

En tot cas, que la llei sigui constitucional és fonamental, perquè si no ja no hi hauria recorregut. Però, en el cas de Puigdemont i Junqueras, és, en certa manera, irrellevant, perquè el motiu pel qual no se'ls aplica és que van cometre un delicte que, segons Manuel Marchena i Pablo Llarena, no queda recollit dins de la llei. En aquests casos, doncs, caldrà esperar a la decisió que prengui el TC sobre els recursos d'empara dels dirigents independentistes (i unes eventuals mesures cautelars), i això no arribarà fins al curs vinent. I, en tot cas, la decisió final continuaria sent del Suprem, que considera que aquests recursos "no tenen cap viabilitat". És per això que l'advocat de Puigdemont té entre cella i cella treure el control de l'amnistia de la sala penal.

Mirada a Europa i a la tardor

Després de la sentència i dels vots particulars que subscriuran els conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, el TC se'n podrà anar de vacances amb la primera part de la feina feta. A la tornada, haurà de resoldre la resta de recursos i qüestions d'inconstitucionalitat, que serà senzill, i abordar els recursos d'empara. Ja té sobre la taula el dels condemnats per malversació, no encara el dels exiliats, pendents de la resolució de l'incident de nul·litat que encara ha de fer el Suprem. Serà aleshores quan la defensa de Puigdemont podrà presentar el recurs d'empara. Davant la sala d'apel·lacions, els advocats de l'expresident ja van apuntar l'estratègia: impugnar contra la competència del Suprem per resoldre sobre l'amnistia, i que aquesta passi al TSJC, que ja ha avalat l'amnistia en el cas de Miquel Buch, condemnat per malversació.

Abans, però, les mirades es traslladaran a Luxemburg, on el 15 de juliol hi ha la primera vista per analitzar l'encaix de la llei en el dret europeu. Hi ha quatre tribunals que han presentat prejudicials a Europa: el Tribunal de Comptes, per les despeses del procés; l'Audiència Nacional, pel delicte de terrorisme; el TSJC, pel delicte de malversació; i un jutjat de Vilanova i la Geltrú, pel delicte de desobediència. La primera carpeta que s'abordarà serà la del Tribunal de Comptes que, tot i no ser un tribunal pròpiament dit, considera que pot recórrer a Luxemburg amb l'argument que l'amnistia pot implicar incomplir amb la "prevenció del frau i la corrupció" que preveu el dret comunitari. Quan es resolguin les vistes, l'advocat general podrà posicionar-se i, després, hi haurà sentència del TJUE, molt probablement de cara a la tardor.

Aire per a Sánchez i més conflicte institucional

La resolució del TC té una altra derivada. En l'actual context de crisi al PSOE, provocada per l'escàndol de Santos Cerdán i els casos de corrupció que acorralen el PSOE, la sentència donarà aire a Sánchez i serà una victòria davant del PP i el relat que l'amnistia era contrària a la Constitució. Durant les negociacions es va posar un èmfasi especial en blindar-ne, precisament, l'encaix constitucional per evitar impugnacions que fessin descarrilar la norma i això donarà resultats. La victòria per a Sánchez també aprofundirà en el conflicte institucional a l'Estat. El PP aprofitarà per carregar contra el TC per la suposada connivència amb les tesis de la Moncloa, i també certificarà el conflicte obert entre el Suprem i el tribunal de garanties, visible des de fa mesos, però que escalarà encara més amb l'aval de l'amnistia.