La qüestió prejudicial enviada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per part del Tribunal de Comptes per tal que es pronunciï sobre l'amnistia ha acabat generant un revés comunitari a la norma aprovada fa tot just un any per promoure la desjudicialització total del procés. Segons un escrit enviat per la Comissió Europea al TJUE, avançat pel diari El Español, la institució considera que hi ha punts de l'articulat que són "contraris a l'estat de dret". "Sembla constituir una autoamnistia", remarca el text, que indica que els vots dels beneficiaris -especialment dirigents de Junts i d'ERC- han estat cabdals a l'hora de ser validada pel Congrés dels Diputats.
Per què la Comissió Europea fa servir la fórmula de l'autoamnistia per carregar contra la llei? "En primer lloc, perquè els vots dels seus beneficiaris han estat fonamentals per a la seva aprovació al Congrés. En segon lloc, perquè el projecte de llei forma part d'un acord polític per aconseguir la investidura del govern d'Espanya. Doncs bé: si hi ha suport per considerar que les autoamnisties en què qui ostenta el poder polític pretén blindar-se garantint-se la immunitat jurídica són contràries al principi de l'estat de dret, sembla que el mateix criteri caldria aplicar quan qui està al govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari", remarca el document, del 9 de desembre.
"Constitueix un altre indici en la mateixa direcció el fet que la tramitació de la llei seguís un procediment per via d'urgència, eludint així importants informes dòrgans consultius i sense consulta pública. Com ha assenyalat la Comissió de Venècia, la norma ha aprofundit una divisió profunda i virulenta a la classe política, a les institucions, al món judicial, al món acadèmic i a la societat espanyola", indica el text remès per la principal institució europea. El posicionament ha transcendit quan el Tribunal Constitucional ja té sobre la taula l'esborrany de la ponència que validarà l'amnistia i que, per tant, tombarà el gruix del recurs del PP, que és el primer que es dirimeix en aquest organisme.
El Govern defensa l'amnistia
El Govern, després de conèixer els detalls de l'escrit de la Comissió Europea, ha defensat la norma. "Va seguir tota la tramitació legislativa necessària amb totes les majories parlamentàries que calia", ha assenyalat la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del gabinet. També ha ressaltat que la llei ha tingut efectes "beneficiosos" en la societat. L'aplicació de la llei, en tot cas, encara està a mitges: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, caps de files de Junts i d'ERC, han vist com el Tribunal Suprem s'ha negat a deslliurar-los de totes les causes amb l'argument que la malversació no és un delicte amnistiable amb la norma a la mà.
En el cas de Puigdemont, l'ordre de detenció del Suprem continua vigent, i l'alt tribunal ja ha assenyalat que no pensa aixecar-la ni tan sols quan el TC es pronunciï a favor de l'amnistia. Pel que fa a Junqueras, tot i l'indult que va rebre el juny del 2021, fa tot just quatre anys, continua inhabilitat per exercir càrrecs públics. La condemna per malversació, de moment, no ha estat retirada malgrat l'entrada en vigor, fa un any, de la llei d'amnistia. Una norma que va tirar endavant amb el suport de la majoria de la investidura, que va ser cabdal perquè Pedro Sánchez fos president del govern espanyol i que ara ha estat qüestionada per la Comissió Europea.
