L’empresari químic i mecenes científic Pere Mir va morir el 2017 sense descendència i va deixar una herència milionària dirigida íntegrament per a la Fundació Cellex i a la Fundació Mir Puig, que ell mateix havia creat el 2002 i el 1978. Així consta al seu testament, tot i que el Departament de Justícia va obrir una investigació el 2023 per determinar si el patrimoni acumulat en vida havia anat a parar íntegrament a les fundacions i ara la jutgessa que instrueix el cas ha imputat els tres executors testamentaris.

Són l’oncòleg i director de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), Josep Tabernero; el president dels patronats de les fundacions, Jordi Segarra; i Juan Francisco Capellas; acusats dels delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda, tal com ha avançat La Vanguardia. Si bé, ells ho neguen i asseguren que van complir amb les voluntats de Mir, la qual cosa deixa obertes grans incògnites.

El dubte de base fa referència a la quantia exacta de l'herència de Mir i la dona, Núria Pamias. Alguns càlculs estipulen que el llegat de Mir arriba als 400 milions d'euros, mentre que d'altres rebaixen l'herència a 40 milions. La Vanguardia ha publicat aquest diumenge que Hisenda la va xifrar en 120 milions d'euros el 2014. En aquell moment, l'Agència Tributària va determinar que el mecenes havia de tributar a l'Estat tot i residir a Suïssa, on rebia tractament mèdic.

Més enllà d'això, Justícia que està a càrrec del patronat de les fundacions, sospita que els executors testamentaris han desviat una part important dels fons. Un detectiu contractat per la Generalitat va advertir de la descapitalització del llegat de Mir. De fet, els acusats asseguren que l'herència que van rebre per gestionar només era de 15 milions d'euros.