La UGT ha denunciat aquest dilluns que l’Índex de Preus al Consum (IPC), l’estadística de referència per calcular l’evolució dels preus que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) cada mes, no reflecteix el pes de real de l’habitatge i reclama un índex alternatiu per lloguers i hipoteques. El sindicat ha elaborat un informe que assegura que l’índex “només reflecteix bé el cost de la vida del 46% de les llars”, les que tenen un pis pagat o cedit. En canvi, exclou les hipoteques -perquè les considera una inversió-, només té en compte les renovacions de lloguer i no els nous contractes.
D’aquesta manera, el sindicat assegura que l’IPC no és prou representatiu per al 54% de les famílies que paguen un lloguer o una hipoteca, un fet problemàtic en tractar-se de l’estadística que es fa servir per a negociar els increments de sou als convenis i les prestacions. Segons els càlculs que han fet, els increments del cost de la vida són “molt superiors” al 2,9% que va marcar l’IPC pel 2024 quan s’introdueix el pes i la variació real de l’habitatge, a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV). En concret, la UGT calcula que el per als llogaters i hipotecats l’IPC va ser del 4,5%, 1,6 punts més.
Aquest fet implica una pèrdua de poder adquisitiu real d’entre 1,6 i 1,8 punts per als treballadors, ja que els increments salarials van ser del 2,9% als convenis sectorials i del 2,73% als d’empresa. “El tractament que dona l’IPC a l’habitatge és més que qüestionable, no reflecteix la realitat”, ha assegurat Xavi Martínez, secretari de Polítiques Socials de la UGT de Catalunya, que ha afirmat que el lloguer i la hipoteca és “l’element de més incidència en l’economia de les llars”.
Discrepàncies amb el càlcul de l'IPC de l'INE
En aquest sentit, Martínez ha explicat que l’INE atribueix a un 5% el pes del lloguer sobre la cistella general de la compra, mentre que l’Enquesta de Condicions de Vida el situa en un 35,75%, amb un creixement de preus del 7% entre 2023 i 2024. José Rodríguez, científic de dades i autor de l’informe, ha afirmat que el sindicat "discrepa" de les dades de l'INE i ha posat com a exemple que el percentatge del 5% “potser era raonable els anys 80 o 90 però avui no".
Pel que fa a les hipoteques, ha defensat que cal incloure-les en el càlcul de l’IPC perquè “en la majoria dels casos no són compres especulatives sinó per viure-hi permanentment”. Segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, les hipoteques representen un 22,52% de les despeses familiars i han crescut un 9,8% entre 2023 i 2024.
Per a tenir una eina més de negociació davant de la patronal, la UGT reclama que l’IPC dels llogaters i hipotecats tingui una estadística pròpia que es publiqui anualment.
Alhora, el sindicat planteja introduir en la negociació col·lectiva una clàusula específica que compensi l’increment real del cost de l’habitatge que l’IPC actual no recull. “El 2026 ha de ser l’any de la recuperació salarial”, ha dit Martínez.
