L'Ajuntament de Barcelona sentencia la Tancada Migrant: desnonament imminent

La mateixa Tancada Migrant que va arribar a rebre la visita del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, podria tenir ara els dies comptats. El govern de Jaume Collboni (PSC) ha notificat als ocupants d'un dels edificis de l'antiga Escola Massana de Barcelona -espai convertit en refugi de persones sense llar i en molts casos també sense papers- la voluntat de desallotjar la finca. Han passat cinc anys entre l'ocupació que va arribar a interpel·lar la màxima institució del país i l'escenari actual. L'essència de l'espai és similar, però els matisos han esquerdat la relació amb l'administració. S'ha desdibuixat l'espurna política que va iniciar la Tancada Migrant, però s'ha mantingut la funció bàsica d'asil a persones sense cap alternativa. Moltes també vingudes del carrer. Ara en són una quarantena compartint sostre.

"És impossible, això del desallotjament. No pot ser. No tenim cap altra opció per viure-hi", protesta la Lili, una de les habitants de l'immoble. Abans de viure a l'antiga escola d'art des de fa cinc anys, relata haver-se trobat dormint a la intempèrie. O voltant d'alberg municipal en alberg municipal.
 
A finals del mes passat, un representant de l'Ajuntament de Barcelona es va acostar fins a la plaça Gardunya per deixar una notificació amb un assumpte clar, a la finca ocupada: "Recuperació d'ofici d'immoble de titularitat municipal". Se'ls proposava que marxessin voluntàriament però se'ls advertia que, si no ho feien, el consistori actuaria per recuperar aquest sector de l'antiga Massana.

Qui era a la porta aquell dia era el Missa, originari de Mali. "No m'ho podia creure. Fa cinc anys que som aquí. I sí, sabem que hi ha algun problema de convivència, com a tot arreu, però estem nosaltres igual de preocupats que qualsevol altre. I intentem que no passi. No pot ser que la solució sigui fer tothom fora", comenta l'home. Ell pateix una malaltia al còlon i tampoc té cap llar per refer-se, si el deixen al carrer. "El màxim que m'ha dit l'assistenta social és que visitem les oficines d'Habitatge, però això no m'ha donat cap solució", valora el Missa, un dels més veterans de la Tancada Migrant.

L'Ajuntament argumenta "salubritat" i "seguretat"

Fonts municipals detallen el motiu rere la reactivació d'aquest expedient que havia quedat en suspens durant l'anterior govern, que tenia els comuns al capdavant del districte de Ciutat Vella. "S'actua per manca de compliment de requeriments de seguretat i salubritat exigibles per a l'ús d'aquest local", exposen. També apunten que la Guàrdia Urbana hi ha hagut d'anar de manera recurrent per "incidents ocorreguts en aquest espai i al seu voltant immediat" que han arribat a implicar "ordre públic".
 
Durant l'agost i el setembre, tot just el nou govern socialista va començar a comandar el districte, es detalla que es va sol·licitar la intervenció dels serveis socials per fer una radiografia del refugi per a migrants. L'informe que van elaborar els treballadors municipals va concloure que hi havia unes 46 persones que podrien viure-hi, d'una manera més o menys freqüent. Alhora, es van incorporar a l'expedient altres qüestions com la "salubritat", "habitabilitat", "seguretat de l'edifici" o les "dinàmiques de convivència" que "apunten a diferents problemàtiques". Amb tot, es va decidir activar la maquinària administrativa per desallotjar l'espai, sense una data clara.

Tots els habitants de "La Tancada" reconeixen els incidents a què fa referència el consistori. Darrerament, hi ha hagut moments en què s'han barrejat escenes amb "conflictes puntuals" vinculats a gent en situació de pobresa. Això és l'excepció, insisteixen, i ho desvinculen de la funció social de l'espai. El gruix dels habitants de la finca rebutgen aquests fets i fa temps que intenten mediar amb els coneguts dels protagonistes d'aquestes tensions. "Que hi ha algun element conflictiu? Sí. Però no podem eliminar tot un recurs essencial per això. Abans es podria intensificar la intervenció social, posar-hi treballadors fixes o, fins i tot, ubicar Guàrdia Urbana de manera més habitual a la plaça. Hi ha moltes maneres de frenar problemàtiques sense desallotjar quaranta persones que no tenen res", enraona Elena Martín, membre del Sindicat d'Habitatge del Raval, que acompanya el col·lectiu de la Tancada Migrant.
 

Un "miracle" i altres opcions

De fet, el que reivindiquen els que fa més temps que viuen en aquest espai és que amb la poca salubritat de l'espai, les mancances de l'immoble ocupat i la situació d'exclusió social que viuen les persones que en formen part el projecte encara es mantingui viu i útil. "Hi ha un bany, una dutxa, un vàter... És un miracle que més de 35 persones hi visquem cada dia aquí i ens en sortim, també s'ha de posar en valor", reflexiona Mohammed Saïd Dekkar, un traductor algerià de 54 anys. S'expressa en català. Reivindica tenir "el nivell dos de llengua catalana" després d'haver passat per l'escola d'adults de la Barceloneta i recorda el dia que va venir el president de la Generalitat a visitar-los. També el Missa ho menciona. En aquella trobada, el màxim representant polític del Govern va obrir la porta a crear una comissió de seguiment al voltant de la migració i va escoltar les peticions del col·lectiu. D'allò, però, no n'han tornat a saber res.
 
L'Ajuntament insisteix que ha treballat "per l'atenció social de les persones en situació de vulnerabilitat" que ocupen l'espai. Des del col·lectiu de la Tancada Migrant no saben a què es refereixen ni els consta cap solució. Elena Martín, del sindicat d'habitatge ravalenc, insisteix que la prioritat municipal hauria de ser condicionar l'espai i millorar les condicions de salubritat de la finca, "si el districte té preocupació genuïna" per la situació d'aquests ciutadans. 
 
El govern municipal, per contra, planteja mantenir el desallotjament i recuperar l'immoble. L'equip socialista no concreta el futur de l'espai, però dibuixa un ús comunitari. Es vol destinar la finca "a un ús públic per al districte i per a la ciutat", es limiten a apuntat fonts municipals.

Un argument legal per frenar l'expulsió

El col·lectiu anomenat "La Tancada" veu un rerefons "racista" en l'embat municipal i té l'esperança de resistir. Segons exposen, tenen un argument legal a favor seu. Ho fan tot recordant que ja hi havia un expedient antic que iniciava administrativament el procés de desallotjament, en etapa dels comuns, però que no es va arribar a fer avançar mai perquè es va reconèixer la funcionalitat social i cultural de l'equipament. Ara, han passat quatre anys des d'aquell moment i això hauria fet prescriure la capacitat de desallotjar, argumenten.
 

A través de l'assessorament jurídic d'un advocat, "La Tancada" remarca que "per llei, un cop passat un any, l'Ajuntament no pot recuperar la seva propietat per la via administrativa", sinó que haurien de dur-ho als jutjats i esperar resolució de la justícia. Han presentat l'al·legació al govern municipal i ara esperen resposta. De moment, però, els habitants fan pinya. "Volem fer net i que això serveixi per recuperar l'espai cultural, tornar a cantar, com abans de la pandèmia", remata la Lili. També vol engegar un taller de costura de roba, ara que després de molts anys ha aconseguit regularitzar la situació administrativa. "Ara no ens poden deixar al carrer", repeteixen.