Cada 23 d'abril, als carrers de Barcelona es despleguen centenars de parades de llibres i roses. Les xifres augmenten any rere any, fet que preocupa el gremi dels floristes. "L’ocupació de la via pública per part d’entitats i escoles és necessària, però el que no és natural és el creixement de sol·licituds de permisos per part d’empreses que es lucren a costa dels estudiants. S’està mercantilitzant l’espai públic", opina el portaveu dels floristes.
Segons les dades proporcionades per l'Ajuntament de Barcelona, el nombre de llicències és de 3.921 aquest 2017, una xifra preocupant, segons Guillen, que apunta que "només 200 parades corresponen a floristeries agremiades". "Serà una diada amb intrusisme i poca sensibilitat dels ajuntaments a l’hora de donar llicències", lamenta el president.
A tot això, cal sumar-hi el nombre de parades sense llicència. "No podem permetre que la ciutat de Barcelona tingui aquesta quantitat de parades amb venedors assetjant a la gent. Això dona mala imatge a la flor i els que hem d’aguantar les queixes els altres 364 dies de l’any som nosaltres, els floristes. Barcelona és una ciutat molt turística, no podem oferir aquesta faceta", denuncia Guillen, que al seu parer ve donada pels paradistes d’altres comunitats autònomes que venen a fer negoci i per les empreses que ocupen la via pública sense experiència en el sector de la flor i el seu tractament.
Joan Guillen, president del Gremi de floristes de Catalunya Foto: Jordi Jon Pardo
"Aquestes empreses possiblement treballin amb una rosa poc adient. Però el pitjor no és això. És el tractament el que no és adequat", explica el president. "Una empresa que no és especialista en el tractament de flors, sap manipular milers de roses? És clar que no. Simplement, busca un magatzem per posar-les. A nosaltres, ens porten les roses amb camions refrigerats, amb el menor temps possible i amb conservants perquè les tinguem a les càmeres. Només les traiem per preparar-les per Sant Jordi i de manera progressiva", rebla Guillen.
L’eradicació del problema, en mans de l’Ajuntament
"L'Ajuntament no pot viure amb ordenances municipals tan antigues quan canvia tot tan ràpid", es queixa Guillen. Com a portaveu durant més d’un decenni de les negociacions de la diada, porta anys fent demandes i apunta que no hi ha hagut gaires avanços. Assegura que el canvi de govern ha provocat un pas enrere en les negociacions i que, tot i que els diversos governs municipals veuen el problema, no saben com resoldre-ho.
"Cal delimitar els permisos i veure com ho acotem. Personalment opino que la solució passa per eliminar les sol·licituds provinents de particulars –confessa–. Ha d’haver-hi un canvi que impliqui valors i seguretat. D’aquesta manera, tornaríem als dos mil permisos, que són els que hauria d’haver-hi, ordenats i amb pautes, per tal que hi hagi una diada acurada amb missatges culturals", argumenta.
[blockquote]"La solució passa per eliminar les sol·licituds provinents de particulars"[/blockquote]
La regidrora de Comerç de Barcelona, Montserrat Ballarín, exposa que "una de les mesures preses des de l'Ajuntament ha estat donar prioritat als comerciants i societats socioculturals a l'hora de concedir els permisos". Tot i la pressió per ocupar l'espai públic, Ballarín afirma que s'ha intentat repartir de la manera més equitativa possible, encara que reconeix la necessitat de continuar treballant-hi. "No sé si la solució passa per aprovar una nova ordenança, però em comprometo a buscar un instrument legal o normatiu que permeti trobar aquest equilibri força complicat", apunta.
El que sí avala el portaveu del gremi de floristes és la tasca de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. "A les 7:30 hores del matí començarem a desplegar el servei d'inspecció de llicències. Tenim un llistat de totes les parades i, dividits per districtes, les revisarem una a una per tal de corroborar que tothom té la llicència correcta i que exerceix la seva activitat on pertoca -relata l'inspector de la Guàrdia Urbana, David Martínez-. De no ser així, intervindrem el gènere i farem la denuncia corresponent". La seva tasca és realment important, també, per a una mobilitat fluïda atès que les previsions fan pensar que la diada tindrà una afluència d'un milió i mig de persones. "Hem treballat molt dur perquè sigui una diada segura", conclou Martínez.
Una rosa, moltes varietats per escollir
Tant L'art d'Horta floristes, la botiga que regenta Joan Guillen, com l’empresa Jordi dela Rosa opten pel tipus de rosa red naomi, procedent d’Holanda, tot i que la més popular continua sent la freedom, d'un vermell sang. "La rosa d’Equador i Colòmbia triga molt a arribar i, per tant, la frescor no és la mateixa. El problema de la rosa que procedeix d’Àfrica és qui treballa darrere: nens amb salaris abusius. A més, la flor d’Holanda és la que ens sembla més maca", aclareix el responsable de l’empresa Yago Zarroca.
Un parada de roses de Sant Jordi. Foto: Martí Albesa
Guillen, per la seva banda, assegura que opten per aquesta varietat per la seva durada, per ser la que té més pètal, i pel color, d’un vermell més fosc. "Busquem roses resistents i aquesta varietat és la que ens dona més garanties", argumenta. Tot i la coincidència, la manipulació de les roses segueix vies diferents en el cas del gremi de floristes i Jordi dela Rosa.
Zarroca explica que per mantenir la rosa hidratada proveeixen els estudiants d’unes provetes amb aigua i d’uns cubells a canvi d’una fiança de 20 euros que després els és retornada. "Una persona que va a una floristeria a comprar té una idea molt clara del que vol, que és una rosa molt exclusiva de 10 euros en amunt. La rosa dels estudiants és un altre tipus de flor més guerrera", etziba.
El model de negoci de Jordi dela Rosa
Ara fa nou anys, Yago Zarroca va obrir un model de negoci que viu solament de la diada de Sant Jordi. "Nosaltres proveïm de roses als estudiants perquè en un dia guanyin diners fàcils, ràpids i segurs. Fàcils, no perquè sigui molt senzill sinó perquè els ensenyem com ho han de fer; ràpids, perquè només treballes un dia; i segurs, perquè es venen totes les roses que ens compren", explica. Amb aquesta premissa, més de 12.000 estudiants ja han passat per les seves mans per lucrar-se, alguns amb més d'èxit que altres. "És un negoci i com a tal té els seus riscos, però nosaltres estem darrere perquè els vagi molt bé. Si no guanyessin diners, no tindríem tants estudiants treballant any rere any", subratlla Zarroca.
L'empresari constata que la mitjana d’ingressos de l’any passat va ser de 381 euros per estudiant. Per tal que tinguin beneficis, l’empresa ofereix una xerrada formativa on expliquen suggeriments a seguir. "Nosaltres diem que l’èxit depèn d’un 80% de l’actitud, un 10% del tipus de rosa i un 10% de la ubicació”, explica l'speaker de l’empresa Julia Galliel.
Zarroca, per la seva banda, destaca dos punts importants: el valor afegit i la venta anticipada. Aquest any, l’empresa col·labora amb Save the Children i el Grup Balaña, de manera que els estudiants vendran una rosa solidària que ve amb quaranta euros de descompte al teatre. "No és una rosa normal, té un valor afegit i si saps explicar el producte pots vendre’l més car", assegura Zarroca.
L'estudiant Blanca Garcia ha passat de muntar paradeta a vendre a domicili Foto: Blanca Garcia
Aparaular les roses anteriorment a la diada és una altra de les claus de l’èxit. Una clienta assídua i estudiant de dret, Blanca Garcia, s’ha creat la seva cartera de clients de manera que aparaula la venta de roses via telefònica per repartir-les posteriorment amb transport privat sense necessitat de muntar paradeta. "L’any passat vaig comprar 100 roses i vaig fer curt. Aquest Sant Jordi faré el mateix però amb 200 roses per tal d’atendre tota la demanda", afirma. Però no tots els estudiants són del mateix parer.
[blockquote]"Encara que vaig guanyar diners, sé que la empresa en va guanyar molt més, i tot gràcies als meus esforços"[/blockquote]
L’Àlex Vicente era menor quan, en sortir de l’escola, un noi el va convèncer per anar a la reunió informativa. "Em sembla un molt bon negoci, però no em sembla correcte la seva manera de treballar. Ens deien coses que més tard ja no recordaven haver dit, o n’ometien d’altres que després podrien causar problemes legals al client com va passar en el meu cas", relata Vicente.
L’estudiant d’enginyeria també es queixa que al vídeo promocional asseguren que t’envien les roses a casa si no disposes de vehicle per anar a buscar-les al magatzem en qüestió i que les llicències les tramiten ells, quan en realitat no va ser així. "Encara que vaig guanyar diners, sé que la empresa en va guanyar molt més i tot gràcies als meus esforços. No comparteixo que una empresa s'estigui 'aprofitant' dels estudiants", sentencia.
Whatsapp i descomptes, entre les tècniques per captar clients
La campanya de Jordi dela Rosa s’inicia el dia posterior a Sant Jordi al llarg de tot l’any amb un parell o tres reunions informatives cada dia, on assisteixen una cinquantena d’estudiants a cadascuna. "Per apuntar-te a les xarrades has d’omplir un formulari online, de manera que tenen les teves dades. Els coordinadors t’obren per whatsapp per preguntar-te si repeteixes any rere any", explica l’estudiant d’ADE, Alba Ibáñez, que ha passat a formar part de l’equip comercial de l’empresa.
L’estudiant treballa quatre hores al dia, cinc dies a la setmana, amb l’objectiu de reclutar gent. Les seves tasques engloben explicar als clients com convèncer els amics i mostrar-los quin vocabulari han d’emprar atès que aportant paradetes obtenen descomptes de 30 euros. "Recomano a tothom fer-ho, sempre i quan estiguin disposats a treballar", explica. "Jo vaig aportar sis parades, a alguns els va anar bé i d’altres no, i es van enfadar amb mi", afegeix.
Però aquestes no són les úniques vies de captació. "Alguns personatges que tenen molts seguidors a Instagram treballen per nosaltres i ens fan publicitat", afegeix Ibáñez. És el cas de les influencers Jen Muchelas, Alba Perarnau o Blanchoak, que via directs o publicacions, promouen el seu negoci.
L'estudiant Alba Ibáñez va optar per disfrassar-se d'ós panda per captar l'atenció dels vianants Foto: Alba Ibáñez
