04
de febrer
de
2017, 20:45
Actualitzat:
09
de febrer,
12:18h
La disputa entre el Govern i l’Estat en matèria d’educació s’ha accentuat aquesta darrera setmana per culpa dels 158.000 estudiants que encara esperen a Catalunya rebre les beques del ministeri. En total, la conselleria calcula que hi ha 70.000 universitaris afectats i 88.000 alumnes de l’àmbit no universitari que encara no disposen dels recursos. Per això, tant la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, com el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, van adreçar aquesta setmana una carta al ministre Iñigo Méndez de Vigo per exigir-li explicacions pel retard i reclamar "que agilitzi els tràmits".
"Des del desembre que no en sabem res. Vam tramitar la sol·licitud a l’octubre i, altres anys, al gener ja havíem rebut la resolució", explica el Carlos Farre, que cursa el tercer any d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Lleida, i també estudia el grau de Dret. NacióDigital ha recollit el testimoni d'altres estudiants que, com Farre, encara esperen una resposta. És el cas de Laia Gàlia, estudiant a la Facultat de Comunicació de la UAB, que ni tan sols sabia que els tràmits anaven amb retard. La majoria avisen que ni l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ni el ministeri han comunicat per correu electrònic aquesta dilació.
En un context de crisi les beques són, per a molts estudiants, gairebé imprescindibles. "La situació econòmica a casa és complicada. Formo part d'una família monoparental i nombrosa", explica Gàlia. Com assenyala Alexandra Toma, que estudia Dret i Criminologia també la a UAB i que és de la Franja, sense les prestacions molt probablement hauria de posar-se a treballar per pagar els estudis. "Sense la beca, aquest any els meus pares potser podran assumir-ho amb molts esforços. L'any que ve ja no sé si podria seguir-me pagant tota la despesa dels estudis", diu. Però els horaris d’una doble titulació o d’un grau amb jornada completa els dificulten trobar una feina.
Els retards en la concessió de les beques no afecten només els estudiants catalans, sinó tots els estudiants que estudien a Catalunya. És el cas de Blanca Piso i de Sara Vila, que comparteixen pis a la vila universitària de la UAB. L'una, la Blanca, estudia Medicina i ve de Granada; l'altra, la Sara, estudia Periodisme i és de Terol. "És el primer any que demanem la beca, així que va ser gràcies a les companyes que vam saber que ja ens haurien d’haver avisat. Ara que reprenem les classes, potser sí que anirem a la gestió acadèmica a preguntar. L’última notícia que tenim és que la beca estava tramitada i que havíem encara de completar alguna documentació", explica la Blanca.
En el fons de la qüestió hi ha, segons la missiva enviada al ministeri, l’esforç de l’Estat per no cedir les competències en matèria de beques a la Generalitat, "les quals corresponen a la Generalitat de Catalunya d'acord amb les diferents sentències del Tribunal Constitucional dels anys 2001, 2005 i 2016". En previsió dels habituals retards, el Govern ha incorporat en el projecte de pressupost del 2017 una partida de 80 milions d’euros destinats a avançar als estudiants l’abonament d’aquests ajuts. Una consignació econòmica que encara no està disponible, ja que els pressupostos continuen en seu parlamentària.
La universitat catalana té les taxes més cares de l’Estat
A més del retard que ara afecta els estudiants, l’increment desmesurat de les taxes universitàries i les dificultats burocràtiques per tramitar els ajuts multipliquen el malestar i l’angoixa en un moment en què la major part de famílies fan grans esforços per pagar els estudis. "No pot ser que els graus siguin tan cars. Ja sabem que el programa d’estudis de la universitat de Granada, que és més modesta, no pot ser tan bo com el català, però això no justifica la gran diferència de preus", es lamenta la Blanca, que considera que aquestes diferències són un greuge entre estudiants.
La queixa, compartida per tots els alumnes entrevistats, no és nova. Tant el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) com la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), juntament amb els set rectors catalans, ja van alertar en diversos manifestos que els preus públics de la universitat catalana són els que més han augmentat des del 2008. L’últim informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) també ho constata. Les diferències entre comunitats són alarmants. Per exemple, els estudis d'Humanitats -que són els més barats per titulació de tot l'Estat- costen 591 euros anuals a Galícia i 1.516 euros a Catalunya, és a dir, que existeix gairebé una diferència de 1.000 euros. El grau més car, que és el de Medicina, té un preu de 757 euros anuals a Andalusia i a Catalunya pot arribar a costar un màxim de 2.371 euros.
A més, per als rectors, la vigència de les polítiques d’ajut fiscal a les comunitats autònomes, sobretot després de l’entrada en vigor del reial decret 14/2012, ha accentuat encara més les diferències territorials. Per aquest motiu, les famílies catalanes són les que han de fer un esforç econòmic més alt per pagar els preus públics universitaris. En concret, suposa un 7,5% del PIB. A l’extrem oposat de la balança s’hi troba el País Basc, que només obliga a les famílies a fer un esforç del 3,4% del PIB.
Una burocràcia que dificulta l’accés a les beques
Més enllà de les queixes pel retard, assenyalen els estudiants que tot el procés de tramitació de la beca, en què s’han de presentar justificants, expedient acadèmic i altres dades econòmiques, és massa feixuc. D’entrada, la llei estableix que si se suspenen almenys dues assignatures del semestre, l’estudiant ja no podrà reclamar cap beca l’any següent. Però, tal com explica Laia Gàlia, els motius personals no sempre es tenen en compte. En el seu cas, recorda les vicissituds que va haver de passar quan, fa dos anys, per culpa d’una llarga malaltia, l’AGAUR va decidir retirar-li les prestacions. "Vaig haver de fer un periple, entregar un munt de papers mèdics per justificar perquè havia suspès algunes assignatures. Després de molt batallar, finalment ho vaig aconseguir, però no tots els alumnes tenen la mateixa sort", relata.
En el cas dels alumnes que estudien a Catalunya però que provenen d’altres comunitats autònomes, el traspàs de l’expedient entre universitats acostuma a ser un maldecap per a molts. "Jo no sabia que calia fer aquest traspàs. No em van informar bé i, quan vaig rebre l’avís que la sol·licitud havia estat entregada, em van comunicar que em faltaven un seguit de papers, que em va dur bastant de temps d’aconseguir, perquè ho havia de demanar a distància", explica la Blanca. En general, els estudiants alerten que la burocràcia alenteix tot el procés de tramitació i en dificulta l’accés.
"Des del desembre que no en sabem res. Vam tramitar la sol·licitud a l’octubre i, altres anys, al gener ja havíem rebut la resolució", explica el Carlos Farre, que cursa el tercer any d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Lleida, i també estudia el grau de Dret. NacióDigital ha recollit el testimoni d'altres estudiants que, com Farre, encara esperen una resposta. És el cas de Laia Gàlia, estudiant a la Facultat de Comunicació de la UAB, que ni tan sols sabia que els tràmits anaven amb retard. La majoria avisen que ni l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ni el ministeri han comunicat per correu electrònic aquesta dilació.
A Catalunya, 158.000 estudiants encara esperen rebre les beques del ministeriEl motiu del retard és una picabaralla burocràtica. Com cada any, el Govern va enviar al ministeri, el 22 de novembre, el conveni que redacta l’Estat per a la gestió de les beques. Aquesta vegada, però, l’escrit no va ser retornat amb les signatures oficials, malgrat les reiterades reclamacions de l’executiu català. La raó, segons va al·legar dos mesos més tard el Ministeri d’Educació és que havien comès "un error en el text i en les quanties". Per tal de resoldre la situació, l’Estat va enviar de nou el conveni al Govern, que ja ha procedit a la seva signatura i ara reclama que s’agilitzi la tramitació. Mentrestant, els beneficiaris d’altres comunitats autònomes ja han rebut la resolució final i estan en el procés de rebre l’import de l’ajut.
En un context de crisi les beques són, per a molts estudiants, gairebé imprescindibles. "La situació econòmica a casa és complicada. Formo part d'una família monoparental i nombrosa", explica Gàlia. Com assenyala Alexandra Toma, que estudia Dret i Criminologia també la a UAB i que és de la Franja, sense les prestacions molt probablement hauria de posar-se a treballar per pagar els estudis. "Sense la beca, aquest any els meus pares potser podran assumir-ho amb molts esforços. L'any que ve ja no sé si podria seguir-me pagant tota la despesa dels estudis", diu. Però els horaris d’una doble titulació o d’un grau amb jornada completa els dificulten trobar una feina.
La Blanca Piso i la Sara Vila, a la vila universitària de la UAB Foto: Cristina Garde
Els retards en la concessió de les beques no afecten només els estudiants catalans, sinó tots els estudiants que estudien a Catalunya. És el cas de Blanca Piso i de Sara Vila, que comparteixen pis a la vila universitària de la UAB. L'una, la Blanca, estudia Medicina i ve de Granada; l'altra, la Sara, estudia Periodisme i és de Terol. "És el primer any que demanem la beca, així que va ser gràcies a les companyes que vam saber que ja ens haurien d’haver avisat. Ara que reprenem les classes, potser sí que anirem a la gestió acadèmica a preguntar. L’última notícia que tenim és que la beca estava tramitada i que havíem encara de completar alguna documentació", explica la Blanca.
En el fons de la qüestió hi ha, segons la missiva enviada al ministeri, l’esforç de l’Estat per no cedir les competències en matèria de beques a la Generalitat, "les quals corresponen a la Generalitat de Catalunya d'acord amb les diferents sentències del Tribunal Constitucional dels anys 2001, 2005 i 2016". En previsió dels habituals retards, el Govern ha incorporat en el projecte de pressupost del 2017 una partida de 80 milions d’euros destinats a avançar als estudiants l’abonament d’aquests ajuts. Una consignació econòmica que encara no està disponible, ja que els pressupostos continuen en seu parlamentària.
La universitat catalana té les taxes més cares de l’Estat
A més del retard que ara afecta els estudiants, l’increment desmesurat de les taxes universitàries i les dificultats burocràtiques per tramitar els ajuts multipliquen el malestar i l’angoixa en un moment en què la major part de famílies fan grans esforços per pagar els estudis. "No pot ser que els graus siguin tan cars. Ja sabem que el programa d’estudis de la universitat de Granada, que és més modesta, no pot ser tan bo com el català, però això no justifica la gran diferència de preus", es lamenta la Blanca, que considera que aquestes diferències són un greuge entre estudiants.
La queixa, compartida per tots els alumnes entrevistats, no és nova. Tant el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) com la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), juntament amb els set rectors catalans, ja van alertar en diversos manifestos que els preus públics de la universitat catalana són els que més han augmentat des del 2008. L’últim informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) també ho constata. Les diferències entre comunitats són alarmants. Per exemple, els estudis d'Humanitats -que són els més barats per titulació de tot l'Estat- costen 591 euros anuals a Galícia i 1.516 euros a Catalunya, és a dir, que existeix gairebé una diferència de 1.000 euros. El grau més car, que és el de Medicina, té un preu de 757 euros anuals a Andalusia i a Catalunya pot arribar a costar un màxim de 2.371 euros.
A més, per als rectors, la vigència de les polítiques d’ajut fiscal a les comunitats autònomes, sobretot després de l’entrada en vigor del reial decret 14/2012, ha accentuat encara més les diferències territorials. Per aquest motiu, les famílies catalanes són les que han de fer un esforç econòmic més alt per pagar els preus públics universitaris. En concret, suposa un 7,5% del PIB. A l’extrem oposat de la balança s’hi troba el País Basc, que només obliga a les famílies a fer un esforç del 3,4% del PIB.
LES DIFERÈNCIES DE PREU A LA UNIVERSITAT
Més enllà de les queixes pel retard, assenyalen els estudiants que tot el procés de tramitació de la beca, en què s’han de presentar justificants, expedient acadèmic i altres dades econòmiques, és massa feixuc. D’entrada, la llei estableix que si se suspenen almenys dues assignatures del semestre, l’estudiant ja no podrà reclamar cap beca l’any següent. Però, tal com explica Laia Gàlia, els motius personals no sempre es tenen en compte. En el seu cas, recorda les vicissituds que va haver de passar quan, fa dos anys, per culpa d’una llarga malaltia, l’AGAUR va decidir retirar-li les prestacions. "Vaig haver de fer un periple, entregar un munt de papers mèdics per justificar perquè havia suspès algunes assignatures. Després de molt batallar, finalment ho vaig aconseguir, però no tots els alumnes tenen la mateixa sort", relata.
En el cas dels alumnes que estudien a Catalunya però que provenen d’altres comunitats autònomes, el traspàs de l’expedient entre universitats acostuma a ser un maldecap per a molts. "Jo no sabia que calia fer aquest traspàs. No em van informar bé i, quan vaig rebre l’avís que la sol·licitud havia estat entregada, em van comunicar que em faltaven un seguit de papers, que em va dur bastant de temps d’aconseguir, perquè ho havia de demanar a distància", explica la Blanca. En general, els estudiants alerten que la burocràcia alenteix tot el procés de tramitació i en dificulta l’accés.
Els estudiants es preparen per entrar a la universitat Foto: Martí Albesa